La Plataforma per la Llengua demana als partits catalans que condicionin, des d'ara i fins al 2013 (any previst per l'entrada de Croàcia), qualsevol suport als pressupostos de l'Estat o al govern de l'Estat en les properes eleccions generals, al compromís ferm i per escrit que el govern espanyol no permetrà l'oficialitat d'una nova llengua a la Unió Europea si el català no és també llengua oficial a tots els efectes. L'entitat diu que la situació d'excepcionalitat que viu actualment la llengua catalana a Europa i que comporta la vulneració dels drets lingüístics i la discriminació per raons de llengua de milions de catalanoparlants 'no és justificable'. Llegir-ne més

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha instat aquest divendres els promotors del moviment 15M a personar-se com a acusació particular contra els violents que van agredir i increpar als diputats el passat dimecres al parc de la Ciutadella. De fet, Pujol considera que després que el moviment 15M s'ha desmarcat i desvinculat d'aquestes actituds violentes i ha lamentat el mal provocat a la seva imatge, 'ara té una oportunitat per desmarcar-se totalment dels violents'. Pujol fa aquestes reflexions en el text 'La doble cara del 15M?', publicat al butlletí del grup de CiU al Parlament. Llegir-ne més

Han hagut de passar una vintena de dies des que es va proposar, s'ha hagut d'aprovar en dues assemblees i la subcomissió per l'autodeterminació de l'#acampadabcn ha hagut de passar per un via crucis però finalment s'ha aconseguit: les 'Primeres mesures per a una vida digna' ja reconeix 'el dret a l'autodeterminació de tots els pobles del món, tal com reconeix la Carta de les Nacions Unides i, per tant, del poble català'. D'aquesta manera, el redactat que substitueix el 'document de mínims' dels indignats precursors del moviment del 15M accepta el dret dels pobles a decidir el seu futur i concreta en el cas català. El triomf, però, no ha estat gratuït, i és que malgrat va ser aprovat per majoria en dues assemblees prèvies, una sèrie de traves i irregularitats, com ja vam explicar a directe!cat, van frenar-ho fins aquest divendres. Llegir-ne més

'Estic tranquil, aquesta querella no pot tirar endavant'. Arcadi Oliveres no aigualeix el seu discurs de dimecres passat, hores després que els 'indignats' van assetjar el Parlament de Catalunya i van impedir l'entrada normal dels diputats. En aquell moment Oliveres va condemnar la violència rotundament però també va recordar que en ocasions anteriors la mateixa policia infiltrada entre manifestants havia causat aldarulls. Es referia a actuacions policials dels anys 2000 i 2002 en manifestacions contra el Banc Mundial i una cimera de la UE en què la policia que actuava era el CNP però el conseller d'Interior, Felip Puig, va veure en aquestes declaracions un possible delicte per calúmnes als Mossos d'Esquadra. Una possibilitat que l'activista i economista que dóna suport al moviment del 15M havia negat des del primer dia. Com a conseqüència, Puig va anunciar que estudiava si querellar-se contra el president de Justícia i Pau. Llegir-ne més

Stéphane Hessel, considerat com un dels líders espirituals del moviment dels 'indignats' pel seu llibre-manifest que els dóna nom, ha fet públic avui una carta que ha enviat a l'editorial Destino arran dels esdeveniments d'ahir al voltant del Parlament de Catalunya. En el text, Hessel reitera el seus ànims cap als indignats del moviment 15M però mostra el seu desacord amb la violència i l'atac a les institucions democràtiques nacionals de Catalunya. El text de la missiva comença afirmant: ''Veient els esdeveniments que han tingut lloc davant del Parlament de Catalunya, a Barcelona, expresso el meu rebuig més ferm cap a qualsevol agressió, coacció, insult o actitud violenta utilitzada per grups minoritaris, aprofitant la pacífica onada d'indignació que ha recorregut les ciutats espanyoles des del dia 15 de maig'. Llegir-ne més

El Parlament ha aprovat per unanimitat que la Generalitat es personi com a acusació particular als processos judicials derivats dels incidents en celebracions esportives i de delictes quan provoquen danys personals i materials a la Generalitat. La moció presentada per Ciutadans, després de la interpel·lació sobre les mesures previstes per a evitar el vandalisme i la delinqüència en les celebracions esportives, ha estat aprovada íntegrament i gran part dels seus punts ha rebut el suport de tots els grups. També s'ha tirat endavant amb el suport de tots 'col·laborar amb el Ministeri Fiscal i del Poder Judicial per fer efectiva la posada en marxa del registre de delictes i faltes de multireincidents'. Llegir-ne més

Primeres fissures a Solidaritat després de tancar l'afer Laporta. Qui va ser director general d'administració local del Govern de Pasqual Maragall, mà dreta de Carretero a Reagrupament i impulsor de SI al Camp de Tarragona, Albert Pereira, afirma en l'article 'Més SI' que el partit de López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell va fer uns registres 'dignes però modestos' en les eleccions municipals i assevera que 'els resultats no van acabar d'acompanyar'. En l'àmplia reflexió sobre la formació independentista que publica com a opinió al web de Solidaritat, Pereira dedica una crítica directa a l'actual línia parlamentària de SI d'oposició frontal al govern d'Artur Mas en afirmar que 'si el que volem és penetrar en el cos central de l’electorat sobiranista, no podem actuar com a punta de llança de l’oposició més descordada a l’actual govern'.

Llegir-ne més

El portaveu de la coalició Compromís (Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià, Els Verds), Enric Morera, ha qualificat de 'barbaritat' la proposta de reforma del sistema electoral de circumscripció uninominal que ha proposat Francisco Camps en el debat d'investidura. Durant la seva intervenció, Morera ha assegurat que la intenció del líder popular era crear un 'règim de partit únic' però ha advertit que no es podria dur a terme perquè prèviament s'hauria de reformar la Constitució. Entre les propostes, Morera ha assenyalat la necessitat d'iniciar la regeneració democràtica acabant 'amb la utilització partidista de Canal9' i aprovant un consell d'administració professionalitzat. Llegir-ne més

El conseller d'Interior, Felip Puig, demanarà comparèixer al Parlament per explicar el dispositiu policial d'aquest dimecres als voltants del parc de la Ciutadella davant de la concentració d'indignats que pretenien impedir el pas als diputats a la cambra catalana. Puig s'ha reunit aquest tarda amb els representants dels grups parlamentaris per explicar-los-hi aquest dispositiu després que la majoria de partits considerés insuficient l'operatiu dirigit pel Departament d'Interior. Puig compareixerà a la comissió d'Interior del Parlament de nou després d'haver-ho fet ja pels incidents a la plaça de Catalunya el passat 27 de maig. Llegir-ne més

L'eurodiputat convergent Ramon Tremosa ha assegurat aquest dijous que el govern espanyol va boicotejar i evitar la visita d'un conjunt d'eurodiputats al Port de Tarragona al març d'enguany. Tremosa ha dit que membres de la comissió europea i experts en logística van arribar a viatjar a Barcelona però les fortes pressions fetes per diputats socialistes i el mateix govern central van evitar la seva arribada al Port de Tarragona. Tremosa ha assegurat, doncs, que el govern de l'Estat 'no té cap interès' en que els ports catalans estiguin connectats amb la resta d'Europa a través de l'ample ferroviari perquè implicaria la pèrdua del monopoli que té actualment Renfe i un fort cop per l'economia de Madrid. Llegir-ne més

Tots els partits a l'oposició han coincidit en les crítiques al dispositiu policial que el Departament d'Interior va dissenyar per assegurar l'entrada dels diputats a la cambra. Considerant-lo 'insuficient' i 'mal dissenyat', els diferents grups han retret al conseller Felip Puig que va procurar més per 'tancar el parc i assegurar el Parlament de Catalunya' que no pas per 'garantir la seguretat de les persones', en paraules del diputat i portaveu d’ICV-EUiA en la comissió d’interior, Jaume Bosch. La portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, ha assegurat que 'no es va evitar que 2.000 o 3.000 persones no posessin en escac i mat a tot un Parlament. Llegir-ne més

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el conseller d'Interior, Felip Puig, han coincidit a considerar que la situació d'aquest dimecres al matí a les portes del Parc de la Ciutadella va superar-los les expectatives que tenien. Puig ha declarat que 'els indignats tenien ganes ferotges de batalla campal' i que tenien per objectiu crear una 'guerrilla urbana' amb 'nous mètodes de violència urbana'. Mas, al seu torn, ha assegurat que el dispositiu policial 'estava previst en unes circumstàncies de major tranquil·litat però es va haver d'enfrontar a una kale borroka organitzada per una gent d'extrema violència'. Puig ha volgut subratllar que malgrat tot els objectius del dispositiu s'han acomplert i ha dubtat de la utilitat que hagués tingut una acció policial més contundent a primera hora. Llegir-ne més

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha confirmat aquest dijous que els pressupostos de la Generalitat per aquest any inclouen alguna partida d'ingressos per 'alguna privatització', però no ha volgut entrar en detalls. D'altra banda, ha avançat que en el 'transcurs de la legislatura és possible que s'estudiïn algunes més també'. És més, ha apuntat que algunes d'aquestes privatitzacions ja les estava analitzant el govern anterior. Ha respost així una pregunta del diputat d'ICV-EUiA Jordi Miralles, que ha acusat Mas de ser un 'neoliberal de manual, en els continguts i en la forma'. Mas ha replicat que les seves polítiques han estat avalades per la majoria del poble català. Miralles ha preguntat a Mas quins equipaments i empreses públiques pensa privatitzar, i li ha preguntat pel cas concret d'Aigües Ter-Llobregat. 'Si això es dóna, suposaria una pèrdua de control democràtic, empitjorar la situació dels serveis públics i tenir menys instruments per fer polítiques públiques', ha advertit. Llegir-ne més

El nou alcalde de Palma, Mateu Isern, ha informat aquest dijous de l'organigrama del consistori de la capital balear. Isern ha anunciat que l'ajuntament no comptarà amb una direcció general de política lingüística, una àrea que ha existit fins ara. Ha explicat que necessita uns dies per saber quin departament assumeix aquestes funcions, ja que ha assegurat que no hi haurà una àrea específica. Es pot donar també per segur que desapareixerà el servei de dinamitzadors lingüístics, que s'encarreguen de fomentar l'ús del català als barris, especialment davant la presència de nouvinguts. Isern ha anunciat que reduirà un 50% el nombre d'alts càrrecs i estalviarà, així, uns 7 MEUR en tota la legislatura. Llegir-ne més

Els eurodiputats catalans Oriol Junqueras (ERC), Ramon Tremosa (CiU), Maria Badia (PSC) i Raül Romeva (ICV) presentaran aquest divendres a la sala de premsa del Parlament de Catalunya, un manifest a favor de l'oficialitat del català a la UE. Segons els parlamentaris, el Govern espanyol ha d'exigir el ple reconeixement del català a Europa precisament ara que el croat esdevindrà llengua oficial. Com que l'oficialitat tant del català com del croat requereixen la unanimitat del Consell, els eurodiputats insten el Govern espanyol a condicionar, si calgués, l'oficialitat d'una de les llengües a la de l'altra. Els eurodiputats signants del manifest es reuniran el mateix divendres amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i amb representats dels grups parlamentaris per tal que la Cambra catalana s'adhereixi al manifest. El text també demana al Govern de Catalunya que pressioni el Govern espanyol perquè sol·liciti l'oficialitat del català. Llegir-ne més