L’afany de Ciudadanos d’estar a tot arreu ha provocat situacions rocambolesques com la que s’ha viscut a Múrcia. Prop de 50 militants del partit d’Albert Rivera s’han donat de baixa i n’han fundat un altre en qüestió d’una setmana aprofitant una plataforma existent des de 2010. El motiu? Quan els pocs afiliats al partit ja tenien clar que podrien escollir la seva llista per a les eleccions municipals i autonòmiques murcianes, una allau de membres d’UPyD que s’escapaven de la debacle magenta van ‘envair’ el partit i els han apartat.

Fer-se un lloc entre les posicions preferents de la graella de sortida a l’alcaldia de Barcelona, no és fàcil. Agradar a tothom és difícil i més si es vol fer mantenint els principis. És per això que, com deia Groucho Marx, “si no li agraden els meus principis, en tinc d’altres”. La candidata de la coalició Barcelona en Comú, Ada Colau, apareix anunciada com a ponent en una conferència-col·loqui organitzada per El Periódico i Banc de Sabadell prevista per demà.

L’oportunisme de presentar-se com el partit més nou a Espanya ha dut a Ciudadanos a augmentar la intenció de vot de manera exponencial en els últims mesos. És per això que Albert Rivera intenta expandir-se de manera precipitada per posar el tentacle en tants municipis i comunitats com sigui possible. Tanmateix, les presses i la impossibilitat de controlar-ho tot li estan jugant una mala passada: els ‘corcs’ estan envaint el seu partit, és a dir, la gent de la més baixa estofa. 

D’ençà el 10 d’abril de 2013, ha plogut molt. La formació que va néixer com una espècie de moviment que tenia com a pretensió aglutinar l’esquerra capitalista i independentista a les propoeres eleccions al Parlament de Catalunya, s’ha anat aigualint amb el pas del temps, i ara es presenta com una opció fragmentada repartida entre diversos partits.  La formació viu un moment crític des del moment en què Arcadi Oliveres, segons informa l’ARA, ha dit que el més raonable seria no presentar-se a les eleccions plebiscitàries. Les raons: l’aparició de Podemos i el canvi d’estratègia de la formació.

El PSC s’ha apuntat a l’estratègia del Partit Popular, muntar llistes fantasma a tort i a dret per poder dir que han aconseguit presentar mig centenar de llistes i no deixar al descobert la pèrdua de suport entre la ciutadania. El cas de la badalonina Aroa Arauzo és el súmmum dels despropòsits, l’excàrrec de confiança de l’Ajuntament de Badalona, ara és secretària de participació i qualitat democràtica del PSC i responsable de l’oficina del Parlament Europeu del PSC a Barcelona, i es presenta com a cap de llista del PSC a Ogassa (Ripollès).

Esquerra Republicana comparteix amb CiU l’estratègia d’arribar a acords entre partits sobiranistes com a  norma general als consistoris catalans després de les eleccions municipals del 24M. Marta Rovira ha afirmat aquest matí a TV3 que el partit també voldrà impulsar pactes independentistes “perquè fer el procés constituent serà més fàcil”. Tot i això, ha deixat clar que respectaran els municipis on convergents i republicans no tinguin bona relació. 

Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha apostat perquè el procés quedi "vist per sentència" el 27-S i decidir entre tots si cal retardar la data en cas que Mariano Rajoy convoqui per al mateix dia. Ara bé, alhora ha reconegut estar "decebut" i "cansat" de la "politiqueria" que regna en la política catalana, tot i que no ha concretat a quin partit o partits es referia. Malgrat tot, Mas ha defensat la necessitat que hi hagi un govern com a mínim amb majoria absoluta després de les catalanes. "Si la suma de CiU i ERC dóna majoria absoluta no cal que n'hi hagi d'altres si no hi volen ser o si posen un preu inassumible", ha dit a 8TV. Ell hi serà, ha dit, si guanya les eleccions.

Barcelona (ACN).- El president d'ERC, Oriol Junqueras, és partidari que les eleccions al Parlament de Catalunya se celebrin el 27 de setembre independentment de quan es convoquin les espanyoles. En una entrevista a El Punt Avui TV, el líder republicà ha defensat que els partits catalans prenguin les decisions per ells mateixos sense tenir en compte què es diu des de Madrid. "Hem de fer el que ens hem compromès a fer més enllà del que diguin o sembla que diguin des de l'Estat", ha afirmat. Junqueras s'ha mostrat convençut, a més, que si les eleccions catalanes acaben coincidint amb les espanyoles -fet poc probable després d'escoltar aquest dilluns a Mariano Rajoy- no perdrien el caràcter plebiscitari.

Barcelona (ACN).- La basílica de la Sagrada Família de Barcelona s'ha omplert amb més d'un miler de persones aquest dilluns a la tarda en el funeral d'estat per les 150 víctimes de la tragèdia de l'avió de Germanwings als Alps francesos el passat 24 de març. A la celebració hi ha acudit prop d'un miler de familiars de 52 víctimes, autoritats i altres persones, com membres dels equips de rescat i els alumnes de l'institut de Llinars del Vallès que van fer un intercanvi amb nens alemanys morts a l'avió. La cerimònia ha estat oficiada pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i ha comptat amb la presència de representants d'altres religions.

Barcelona (ACN).- El portaveu de Moviment d'Esquerres, l'exsocialista Jordi Martí, ha lamentat que el PSC hagi presentat -segons els càlculs de la seva formació- un centenar de llistes fantasma -amb caps de llista no vinculats al municipi, o en alguns casos, amb la llista sencera- a les pròximes eleccions municipals del 24 de maig. Martí ho ha considerat una "falta de respecte a la pròpia democràcia" i ha demanat tant al PSC com al PP, que també hauria incorregut en aquesta pràctica, que les retirin. Actualment, presentar una llista d'aquest tipus no incorre en cap il·legalitat, però Martí opina que "ja que s'està discutint la llei electoral" s'hauria "d'impedir".

Els tuits recopilats per Drets -gràcies a les denúncies dels mateixos usuaris de les xarxes- són missatges ofensius, vexatoris i d’incitació a l’odi i la violència contra el col·lectiu de catalans, fet que incorre en un delicte tipificat a l’article 510 del codi penal, a més de vulnerar els articles 10 i 14 de la Constitució Espanyola que protegeixen  la dignitat de les persones com a garantia de la pau social i vetllen per la igualtat davant la llei de qualsevol ciutadà perquè no sigui discriminat per raó de la seva opinió o circumstància personal o social. Alguns tuits fins i tot contenen amenaces de mort.

Madrid (ACN).- La Fiscalia anticorrupció ha presentat aquest dilluns l'escrit d'acusació de la peça separada del cas de dels 'papers de Bárcenas', on demana penes de cinc anys de presó i una multa de 260.000 euros per als extresorers del PP Álvaro Lapuerta i Luís Bárcenas, i de 3 anys i 10 mesos de presó i 450.000 euros de multa per als responsables de l'empresa Unifica -que va fer les obres a la seu del PP- Gonzalo Urquijo i Belén García. Segons el fiscal, els fets són constitutius de delictes d'apropiació indeguda, falsedat en document mercantil en concurs d'un delicte contra la Hisenda Pública. En canvi, no atribueix al PP cap delicte fiscal pels diners no declarats.

Ja són més de 15.000 les persones que han firmat per empènyer el ministre d’exteriors danès a pronunciar-se a favor de l’autodeterminació de Catalunya. La recollida de signatures ha sorgit arran de la pregunta que dos diputats del partit Aliança Roja-Verda li faran en sessió plenària d’aquí a quinze dies justos, el 12 de maig. El titular d’exteriors, Martin Lidegaard, podria fer una declaració en defensa de l’autorització d’un referèndum al Principat, és per això que l’ANC Dinamarca ja fa dies que promociona aquesta iniciativa.

La portaveu d’Esquerra, Anna Simó, s’ha referit aquest migdia als rumors que ha estès el Grupo Godó a través de RAC1 segons els quals Mariano Rajoy podria avançar les eleccions espanyole si fer-les coincidir amb les catalanes per tal de boicotejar el plebiscit el 27S. Simó s’ha mostrat incrèdula i ha respost el president espanyol –que també s’hi ha referit avui- que les eleccions seran plebiscitàries si la gent ho vol.

En la línia del que vol el Papa Francesc, i en consonància amb el propi Lluís Martínez Sistach que ha agafat el comandament del seu relleu, la tria ja estaria feta: l’actual bisbe de la Seu d’Urgell, copríncep d’Andorra i Arquebisve d’Urgell, Joan-Enric Vives serà el nou arquebisbe de Barcelona.