#Camargagate, és un relat de ficció política relacionat amb un fet del passat que ha sotraguejat la política catalana dels últims mesos i que avui és rabiosament actual. El relat té a veure amb el que es cou a les altes esferes del poder polític, amb el joc brut de l'estat espanyol i d'alguns membres de partits polítics, i també, amb les misèries humanes, i de com, a vegades, la vida pot acabar per mostrar-nos petites peces d'un gran puzle que per molt que ens entestem a ocultar i prohibir, s'acaben sabent de la forma més sorprenent, un veritable "Spanish vodevile". Llegir-ne més

Andrea S. Remacha es va llevar amb mal peu, a la número u del partit Unionista de Sempre PUS, no se li havia posat bé el sopar, la vetlla amb una colla d’amigues i la tirada de cartes de la pitonissa Merceditas l’havia trasbalsat fins al punt que els canapès de caviar se li havien regirat a l’estómac. No es podia treure del cap les paraules de la bruixa: “Remachaaaa, el teu món patirà un terratrèmol, una indiscreció del passat t’engolirà amb força. Llegir-ne més

L’Andrea per fi tindria un matí de descans. La Maria Plana, que sempre està a la lluna, l’havia trucat, estava indignada amb l’ajuntament de Gallifa perquè havia gosat posar una bandera espanyola de pam a la façana de l’ajuntament per saltar-se la llei de banderes. Tu creus!! Per tranquil·litzar-la havien quedat per dinar a la Barceloneta, sabia d’un lloc on fan un arròs de llamàntol sucós immillorable, de cop li va venir al cap l’olor de l’arròs caldós de la Tamarga i la cara de la Violeta engolint-ne un bon plat mentre li explicava misèries inconnexes però que, ben tractades, prometien. Llegir-ne més

El cotxe l’esperava sota casa, tenia un matí ple de reunions, la primera onada del CEO  d’enguany confirmava que l’independentisme havia conquerit la centralitat política a Catalunya i que el Partit dels Unionistes de Sempre (PUS) feia aigües i els ànims estaven caldejats i la reunió del dia abans amb l’Isidro Traginé afegia encara més llenya al foc. Traginé havia ordenat al seu gabinet tècnic un informe econòmic exhaustiu i el resultat demostrava que, certament, l’espoli de l’estat a Catalunya era brutal i que una Catalunya independent és completament viable. Llegir-ne més

L’Andrea tenia un matí ple de reunions a la seu del PUS, abans però voldria parar a fer un cafè, el de la seu era francament dolent, i també volia fer un cop d’ull a la premsa amb tranquil·litat, últimament s’havia enganxat  a les portades de La Razón, quin tipus en Marhuenda, sabia captar la realitat com ningú. Va seure en una taula arraconada per gaudir d’intimitat i va demanar un cafè, de cop va sentir un calfred, potser tenia unes dècimes, es va sentir una mica enfebrada i el cervell la va transportar de nou a la Tamarga i va veure la cara de la Violeta assentint compulsivament mentre li explicava com ella, la gran Andrea, havia metamorfosejat el partit. Llegir-ne més

Aquell dissabte aprofitaria per fer-se un bany d’escuma d’un sabó especial amb escates d’or que li havia regalat la Maria Plana, li havia dit que feia miracles! La setmana havia estat frenètica, Mas i Junqueras li treien la son i en Mariano no se l’escoltava de cap manera, mentre a Catalunya la cosa s’esclafava. Va omplir la banyera i hi va submergir el cos, va recolzar el cap damunt un coixinet fet exprés per al relax i  va deixar fluir la ment. Quan acabés es posaria aquell vestit de Channel. Llegir-ne més