Aquesta és la decisió pressa a Madrid, tot val per carregar-se la il·lusió de tot un poble, tant el PP com el PSOE, Podemos, Ciudadanos i tota la caverna mediàtica espanyola i catalana han posat tota la força, la legal i la no legal per activar tots els mecanismes per intentar trencar les expectatives clarament guanyadores de les candidatures del Sí.
Ho vam dir fa setmanes, les primeres enquestes amb mans del poder econòmic ja reflectien un majoria absoluta de Junys pel Sí i una majoria absoluta amb vots amb la CUP.
Llegir-ne més
La Via Lliure ha posat al descobert que els contraris a la independència no tenen discurs, no importa que els assistents a la Meridiana siguin els 1,4 milions de la Guàrdia Urbana, els 500.000 de la Delegació del Govern espanyol i de l’entitat del milió d’euros - Societat Civil Catalana-, o els 2 milions que comptabilitzen els més optimistes, la realitat és que la mobilització ha fet mal als partits unionistes i a la candidatura etnicista “Catalunya sí que es pot”, que ara ja lidera Pablo Iglesias. Llegir-ne més
Fa uns dies el president espanyol Mariano Rajoy va reunir-se amb la presidenta alemanya Ángela Merkel amb un intent d’aconseguir una declaració d’Alemanya en contra del procés independentista, intent que va fracassar, però el més dramàtic de tot plegat va ser la resposta del mandatari espanyol sobre la crisi dels refugiats. Mentre Alemanya es prepara per acollir 800.000 refugiats, el gran estadista espanyol va anunciar l’acolliment de menys de 3.000 refugiats, una veritable mostra d’insensibilitat. Llegir-ne més
Que l’anomenat diari dels progres espanyols publiqui un article de l’ex-president espanyol Felipe González com a editorial del diari, el posi a portada i insulti a centenars de milers de ciutadans catalans per voler ser democràticament ciutadans lliures, és una clara mostra que a Espanya els polítics i els mitjans de comunicació practiquen un sectarisme digne d’estudi.
L’article de Felipe Gonzalez, el president espanyol que va autoritzar la guerra bruta de l’estat amb la creació dels GAL i que ha estat un exemple d’utilització del poder per enriquir-se, és una prova evident que no ens queda cap més solució que la independència.
Llegir-ne més
La coalició de partits que va portar Ada Colau a l’alcaldia de la capital del país i la coalició que encapçala Lluís Rabell, totes dues orientades des d’ICV-EUiA, no afronten la realitat del país. Els dos partits que diuen sorgir des de baix i dels moviments socials resten en silenci i ignorant la revolució més important que s’està produint en aquest país, l’anomenada revolució dels somriures, que reclama la independència, i que ha desbordat les dues coalicions de partits. Llegir-ne més
Que tenen en comú els tres líders polítics? Els tres polítics basen la seva campanya en destruir la voluntat democràtica de la majoria de ciutadans d’aquest país, estan disposats a tot per fer impossible el somni de milers de persones que volen democràticament decidir el seu futur, i posen l’odi contra Mas per davant de les seves polítiques. Per això el 27S no poden guanyar.
Albiol vol liderar les forces unionistes, és a dir, liderar la derrota i convertir-se en l’ídol dels espanyols prometent que farà tot el possible per impedir la independència.
Llegir-ne més
Ho vam avançar la setmana passada, “aquesta és la xifra que marcarà la victòria clara i contundent dels independentistes tant en vots com en escons” i els estudis electorals encarregats per certs poders econòmics segueixen atorgant la majoria absoluta a la llista unitària de Junts pel Sí i entorn una desena d’escons a la candidatura de la CUP encapçalada per Antonio Baños. En aquests estudis ja queda reflectit l’impacte del candidat popular i exalcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol que tant sols aconsegueix augmentar la tendència del PP a l’alça a costa de Ciudadanos i en menor mesura del pitjor PSC de la seva història. Llegir-ne més
Aquesta és la xifra que marcarà la victòria clara i contundent dels independentistes tant en vots com en escons, és la xifra que ha marcat desesperació i nervis entre els partits espanyols i els mitjans de comunicació de la caverna espanyola i catalana. I és la xifra dels habituals estudis electorals que encarreguen certs poders econòmics davant cada elecció important, estudis electorals que circulen entre els cercles de poder i que auguren una clara derrota unionista a les eleccions més plebiscitàries i més importants de la història de Catalunya. Llegir-ne més
Pocs partits polítics, que sempre pensen només en guanyar i en clau pròpia, poden fer d'un valor i una actitud, la generositat, l'element principal de la seva estratègia política. Esquerra ho ha fet.
Esquerra ha estat capaç d’incorporat la generositat a l'èpica del moment històric sacrificant la seva estratègia i les prioritats pròpies per la necessitat de confluir i articular l'espai polític que el mainstream del sobiranisme desitja.
Llegir-ne més
Tres llistes independentistes amb el suport civil, actes conjunts i acord de governabilitat, arrasen. No cal una llista unitària i civil per guanyar, segurament seria el més fàcil i el més recomanable, però tant o més important que una llista única és la unitat d’acció.
Tres llistes diferents a l’entorn de CDC, ERC i la CUP, amb un punt en comú a favor de la independència, actes conjunts i acord de governabilitat signat i acordat amb el suport de les entitats civils, no tant sols Òmnium, l’ANC i l’AMI, sinó el teixit civil i social del país tindria garantit l’èxit, visualitzar que realment els independentistes anirem a una per aconseguir la Catalunya independent.
Llegir-ne més
El Govern grec tenia tots els números per perdre el referèndum convocat aquest diumenge, amb tota la pressió internacional i els governs d’Europa en contra, i les enquestes que ho donaven per fet, però avui la sorpresa ha saltat, no solament ha guanyat el no, sinó que ho ha fet de pallissa, més de vint punts per sobre el sí, una clara victòria de la dignitat d’una classe política i d’un poble que tenien clar el que volien.
La gran victòria del No a Grècia ens hauria de servir d’exemple per guanyar amb claredat el nostre referèndum particular del proper 27S.
Llegir-ne més
Un país que durant tres anys consecutius mobilitza a la seva gent en tres grans manifestacions massives no pot perdre mai un referèndum o unes eleccions plebiscitàries, per tant, el més important és visualitzar que els partits independentistes posen primer al capdavant el país que el partit, i anar per feina ja sigui amb una llista de #JuntsPerGuanyar, que segurament ho podria garantir millor, o bé amb #tresllistesPerGuanyar que també ho pot fer possible. Llegir-ne més
A menys de 100 dies del 27S tenim tres clares opcions polítiques que volen la independència, CDC, ERC i la CUP amb els seus respectius entorns, tenim també tres llistes unionistes, Ciudadanos, PSC i PP, i tenim un grup de forces que intenten anar juntes a fer la revolució amb Espanya primer, Procés Constituent, Podemos i l’actual direcció d’ICV-EUiA.
Pel sector unionista tot està clar, tres forces amb Ciudadanos que ja veurem si liderarà aquest món, pels partidaris de la revolució en clau espanyola caldrà veure si es posen d’acord i si els egos personals permeten confluir en una sola llista, i ens queda el sector independentista, majoritari fins ara segons totes les enquestes i segons les darreres eleccions municipals, amb tres partits que tenen l’obligació de posar-se d’acord.
Llegir-ne més
Dissabte a la tarda, per voluntat de la nova alcaldessa de Barcelona, va tenir lloc la investidura d’Ada Colau en un horari únicament per la capital del país i amb una posada en escena mediàtica i d’arrel populista que recorda el populisme sud-americà d’Eva Perón o, pitjor encara, d’Alejandro Lerroux.
Tota la setmana, des de la coalició BComú es va fer una crida a omplir la Plaça Sant Jaume per a la celebració de la investidura i la plaça quasi es va omplir, però el gruix de participants eren seguidors de la minoria que ha guanyat per 17.
Llegir-ne més
La victòria del Barça a la capital alemanya demostra que tenim el millor equip de futbol de la dècada, però també que a Espanya no ens volen com a catalans, tant sols ens volen com a súbdits d’Espanya. L’absència del primer ministre espanyol Mariano Rajoy i del cap de l’estat el rei Felipe VI ho diu tot, demostra que a Espanya no suporten tot allò que representa Catalunya i, sobretot, no entenen que la gent a Catalunya ho celebri com a catalans i en cap cas com a espanyols. Llegir-ne més
|
|
Jaume Corbera I'm not learning your damn language (Donald Trump) (Jo no sé la vostra maleïda llengua) (i III) |
|
|
Joan Lladonet Tenim monarquia per estona! |
