Mentre els independentistes de Junts pel Sí eren rebuts amb somriures i copets a l’esquena, com si la tribu anés a la colònia, la gran triomfadora de la trobada gastronòmica i, teòricament, solidaria del Baix Empordà organitzada pel “caçador de talents” Luís Conde, va ser l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau. Sense ser-hi es va convertir en l’estrella dels unionistes representats majoritàriament al “civet” empordanès.
Tots els lobys de poder veuen en el "fenomen Colau” la gran oportunitat per acabar amb el procés independentista, a l’estil aquella dita tan espanyola, “antes roja que rota”, veuen amb il·lusió com Ada Colau retarda la majoria independentista i, per tant, poden dinar contents a l’espera que passi la “bogeria independentista”.
Llegir-ne més
Quatre anys de mobilitzacions massives a Catalunya, una victòria aclaparadora dels independentistes a les urnes, sota la llei espanyola, i al referèndum sota legalitat catalana, un acord de govern amb un full de ruta molt clar i, malgrat tot, tornem a posar al capdamunt de la taula, el “referèndum impossible” dels Colau i cia que no volen assumir les seves responsabilitats i s’embolcallen amb el tarannà antidemocràtic de la classe dirigent espanyola.
Per què no ens ajustem al nostre full de ruta i passem de la dependència espanyola i del seu full de ruta equivocat? La història ens demostra que intentar salvar a Espanya és condemnar Catalunya a la misèria.
Llegir-ne més
Cal que recordem, malgrat que alguns suposats independentistes ho neguen, que la independència va guanyar clarament unes eleccions i que té el suport d’una majoria social com ho ha quedat palès en les mobilitzacions més grans fetes a l’estat i a bona part d’Europa. Malgrat que tot això havia de ser una gran alegria, veient la realitat del dia a dia amb algunes declaracions, com a mínim, “confuses” el pessimisme comença a circular entre ciutadania independentista. Llegir-ne més
Fa uns anys el president de Foment del treball Nacional, Juan Rosell va anar a presidir la CEOE, la patronal espanyola, els grans mitjans de comunicació i alguns líders polítics van parlar de fita històrica pel nostre país, anys després, algú pot recordar alguna decisió important de Rosell que ens hagi beneficiat? Més aviat al contrari, ha utilitzat la seva presidència per treballar en contra del procés independentista.
El divendres, de ben entrada la matinada els catalans tornàvem a tenir una “gran alegria”, un sindicalista fet a Catalunya i durant uns pocs anys, vint-i-dos, president de la UGT catalana guanyava per només 17 vots la presidència de la UGT espanyola, tots contents perquè el senyor Álvarez havia fet durant els darrers anys campanya pel dret a decidir, més que campanyes, algunes declaracions i actes amb les organitzacions de la societat civil que ens han marcat el camí cap a la independència.
Llegir-ne més
En campanya electoral els “comuns” van prometre portes obertes a la transparència, també a TMB, i no només no ho han fet sinó que ho han agreujat permeten la col·locació de nous càrrecs de confiança a l’empresa, sobretot de persones vinculades al PSC i a ICV, fet que ha agreujat la manca de transparència i enfurismat els treballadors.
A tot això cal sumar-hi l’actitud de l’actual responsable de TMB, Mercedes Vidal, que en una piulada celebrava el 2013 una vaga de treballadors de TV3 per l’11S que posava en risc la retransmissió de la Via Catalana: “Em trec el barret davant dels treballadors de TV3 i la seva decisió de fer vaga l'11S VALENTS!!, deia Vidal.
Llegir-ne més
En els darrers dies diferents veus autoritzades del Govern han parlat de si són 18 mesos per la desconnexió o si són més mesos, un discussió que no aporta res més que dubtes, i més si tenim en compte que el xoc de trens amb la legalitat catalana arribarà molt més aviat del que estem preveient.
Estem fixant-nos massa en la crisi política que viu Espanya per les dificultats de formar govern, però la maquinaria de l’estat espanyol segueix funcionant amb govern amb funcions, si cal amb més duresa que mai.
Llegir-ne més
L’ambició en política diuen que és bona, sobretot si és va de cara, però quan l’ambició és personal, aquesta es converteix en perillosa. Ada Colau va començar com activista i en el moment de deixar-ho va dir per activa i passiva que no és dedicaria a la política, finalment va fer el salt a la política municipal, previ un valuós “spot” al programa de l’Albert Om ‘El Convidat’.
Colau va guanyar les eleccions a Barcelona amb només 11 regidors, però actua com si tingués una amplia majoria encara que a data d’avui només ha estat capaç d’aprovat unes ordenances amb un alt cost polític i encara no té una majoria per aprovar els pressupostos de la capital del país.
Llegir-ne més
Com sempre passa quant es produeix un gran acord com el del govern independentista de Catalunya, darrere hi ha el treball de bones persones que sense ambicions personals i el país al cap han contribuït a l’èxit d’aquest transcendental acord. Persones que, de moment, resten en l’anonimat.
Sense aquestes persones de tots els partits, entitats o a títol individual no hagués estat possible un acord com aquest, un acord que ha fet embogir Espanya i que vam avançar en l’editorial del directe!cat del passat dilluns, “Mas fa un pas al costat i Espanya embogeix”.
Llegir-ne més
Ahir el periodista Toni Aira, que navega per orbites properes a les de CDC, feia una piulada significativa: “Jo ara, de ser Artur Mas, renunciava a la investidura i li cedia oficialment el pas a Oriol Junqueras. I no és broma això que us dic...”. Ben mirat, Aira segurament té part de raó. Un pas al costat no vol dir anar cap a casa, vol dir una lliçó del president, la recuperació de la il·lusió malmesa de centenars de milers de ciutadans i, sobretot, deixar l’unionisme en fora de joc i també els federalistes de Podemos i En Comú Podem. Llegir-ne més
La direcció de la CUP ha tornat a demostrar pànic a decidir, després de tres mesos de suposades negociacions s’ha envoltat de més de 3.000 persones militants i simpatitzants, amb algunes imperdonables excepcions, per poder allargar la decisió fins al límit. Desprès de tres votacions, després de canviar el lloc de l’assemblea dues vegades, el resultat acaba amb un empat sorprenent i estadísticament altament improbable i quasi impossible, segons explicàvem al directe!cat. Llegir-ne més
L’alcaldessa de Barcelona ha guanyat clarament a Catalunya, ha tornat a demostrar que és un veritable “monstre” mediàtic amb una capacitat fantàstica de seduir, com a mínim de moment. Aconseguir la victòria a Catalunya en pocs mesos desprès del mal precedent de Catalunya Sí que es pot, cal considerar-ho un gran èxit d’En Comú Podem i, sobretot, un gran èxit d’Ada Colau.
Però per altra banda, el resultat a tot l’estat deixa sentenciat el referèndum promès de Podemos i això ho veurem en poques setmanes quant és vegi qui governa Espanya.
Llegir-ne més
Us imagineu rebentar la jornada de reflexió a l’estil del que va passar arrels dels atemptats de l’11M, els famosos i antics “SMS”? Us imagineu el que passaria si en unes hores s’anunciés un acord de governabilitat entre Junts pel Sí i la CUP? Esclataria la caverna comunicativa sencera, la de Madrid i la de Barcelona, les enquestes fraudulentes andorranes cremades de cop i la recuperació de les il·lusions perdudes per anar omplir les urnes demà mateix, tota la campanya electoral trencada per una sabia decisió. Llegir-ne més
Ada Colau va obtenir una escarransida victòria a Barcelona el passat mes de maig amb només 11 regidors, però la seva superioritat “moral” l’aparta dels seus possibles i necessaris socis per formar un govern fort a la capital del país. Malgrat no tenir assegurada la governabilitat de la ciutat ha decidit liderar un moviment polític a les eleccions espanyoles mentre que va passar de les eleccions catalanes, una prova més que la seva prioritat ni és Barcelona, ni Catalunya, la seva prioritat és Espanya i la Moncloa. Llegir-ne més
Ens agradi o no Albert Rivera té raó quant vol convertir les eleccions del 20-D en unes noves eleccions plebiscitàries: “si tenim un vot més, hem derrotat als independentistes i podem dir que el procés s'ha acabat”. Tenint en compta que la CUP no participa a les eleccions espanyoles i que segons sembla obre la porta a un campi qui pugui dels seus votants, queda clar que tant sols dos partits defensen el procés independentista, Democràcia i Llibertat i ERC, la resta per activa o per passiva s’hi oposen. Llegir-ne més
El #pressingCUP ha guanyat. La CUP han decidit que no volen responsabilitzar-se de la gestió del procés cap a la independència, i per tant, aboquen a Junts pel Sí a buscar una majoria absoluta en unes noves eleccions, sigui amb la coalició o separadament. La decisió de la CUP deixa sense marge a Junts Pel SÍ, seguir negociant els debilita, la propera setmana entrem en campanya electoral de les eleccions espanyoles que s’han convertit en un veritable problema pel procés independentista. Llegir-ne més
|
|
Jaume Corbera I'm not learning your damn language (Donald Trump) (Jo no sé la vostra maleïda llengua) (i III) |
|
|
Joan Lladonet Tenim monarquia per estona! |
