Dimecres, 29 d'octubre de 2008 05:00 h

La gran mentida: Espanya, vuitena potència mundial

Ras i curt. Tan senzill com això: Espanya no és la vuitena potència mundial. Una cosa és que durant la història, durant anys i panys, Espanya sempre ha intentat aparentar el que no és. Ja ho feia el General Franco cap als seixanta assegurant que Espanya era la desena potència mundial. També pel fatxenda Aznar aquest tema es va convertir en una obsessió. Fins a tal punt de crear una comissió d’experts a la Moncloa perquè fessin mans i màngiues per tal de poder entrar al G-7 (sense comptar amb Rússia). Una de les conseqüències d’allò fou el suport incondicional del aleshores president de l’Estat espanyol a la política imperialista de Bush.

Ara és el torn de Zapatero. L’actual president de l’Estat espanyol s’ha pres molt a pit també aquesta qüestió. La diplomàcia espanyola treu fum per tal d’aconseguir una cadira a la reunió que pretén refundar el capitalisme. El seu principal argument: Espanya és la vuitena potència mundial però no pertany ni al G-20

Doncs no és així, empíricament, amb els números a la mà. Segons les útlimes dades publicades pel Banc Mudial, Espanya pels pèls i amb sort està a la onzena posició. En referència a la paritat de poder de compra, dada que permet fer comparancions entre països, deu països són més grans que Espanya. En concret, i per aquest ordre, EUA, Xina, Japó, Alemanya, Índia, Regne Unit, França, Rússia, Itàlia i Brasil. Per darrere, i pràcticament amb la mateixa grandària, es troben Mèxic i Canadà. Les dades es refereixen a l'any 2005, i posen de manifest que Espanya representa el 2,15% de l'economia mundial.

Alguns podrien dir que hi ha altres indicadors que potser dónen a Espanya una millor posició, com per exemple el pes d'Espanya en els organismes econòmics internacionals, en aquest cas és el FMI. Doncs bé, tenint en compte el nou repartiment de quotes decidit en el Fons Monetari Internacional, Espanya ocupa el lloc 15 en dret de vot, que es corresponen mil·limètricament amb les seves aportacions financeres. En concret, després de l'última reforma, representa el 1,63% del FMI, per sota, fins i tot, del seu pes en l'economia mundial. Novament, EUA està al capdavant (amb el 16,73% dels drets de vot), i per davant d'Espanya se situen Japó, Alemanya, França, Regne Unit, Xina, Itàlia, Aràbia Saudita, Canadà, Rússia, Índia, Holanda, Bèlgica i Brasil. És a dir, que tampoc per aquesta via Espanya reuniria els requisits ni per a entrar al top ten de l'economia mundial.

Espanyols desesperats i destrempats davant tot això podrien argumentar que la renda per càpita dels espanyols (27.270 unitats de poder de compra) està entre les més elevades del món. Però de nou, tot són sensacions errònies. Segons les dades del Banc Mundial (i sempre en termes de poder adquisitiu real) hi ha fins a 25 països els ciutadans dels quals gaudeixen d'una renda superior a l'espanyola. Al capdavant d'ells, Luxemburg, amb les seves 70.014 unitats de poder de compra.

Despullat d’arguments, algun economista espanyol d’aquells ben castizos posaria sobre la taula l’argument que Espanya s'incorpori a l'elit mundial per la seva població. Però llavors sorgeix un altre problema, com el mateix Sarkozy va reconèixer: hi ha un altre país europeu, Polònia, que té gairebé tants habitants com Espanya (38 milions enfront de 44 milions), pel que en cas d'Espanya fora convidada a participar en un G-7 ampliat, Varsòvia podria reclamar el seu dret a participar en la reunió.

Així que, davant de tot això, podeu comprovar com Espanya en el fons (i no tan en el fons) no és aquella potència que ens volen pintar i que encara segueix lluny de l’elit mundial. Imagineu-vos on estaria sense Catalunya...