Dimarts, 27 d'octubre de 2009 05:00 h

Confiar en el Palau

Després de l'escàndol del 'cas Millet' i tenint en compte el context de crisi econòmica que viu el país, no seria gens estrany que les aportacions econòmiques de patrocinadors i mecenes per al manteniment de l'activitat artística i cultural al Palau de la Música no passin enguany per un dels millors moments. Sorprèn, però, que siguin alguns partits polítics qui donin un mal exemple mostrant desconfiança ca a la nova junta del Palau. D'aquesta manera es corre el risc que, en lloc d'encoratjar a les empreses i entitats privades a mantenir la seva col·laboració amb el Palau contribueixin a dificultar la gestió econòmica de la nova junta.

En la inauguració de la XIX Temporada del Palau, ja amb Mariona Carulla com a presidenta en substitució de Fèlix Millet, nombroses personalitats polítiques com el president de la Generalitat, José Montilla, o el president del Parlament, Ernest Benach, van voler demostrar el seu suport a la institució amb la seva presència en l'acte. En aquell moment Carulla demanava la col·laboració i la cohesió amb les administracions, mecenes i patrons de l'Orfeó Català i els seus cors. El propi conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras es felicitava al programa Àgora de TV3 que la majoria d'entitats col·laboradores havien mostrat la voluntat de mantenir les aportacions al Palau perquè havien entès que la institució està per damunt d'uns fets delictius que jutajran els tribunals.

No sembla haver-ho entès de la mateixa manera el PSC que s'ha negat a incloure cap esmena als pressupostos generals de l'Estat espanyol per al 2010 per tal d'aconseguir subvencions per al Palau de la Música, a diferència d'anys anteriors. Sí que ho ha fet CiU, que ho fa habitualment, i que demana que s'hi dediquin 3,5 milions per 'salvar' la institució entenent que necessita suport econòmic 'més que mai'. Convé recordar que en la tramitació dels pressupostos de 2009 el PSC va votar a favor de destinar una partida de 1,2 milions d'euros al Palau.

Sens dubte cal ser curosos amb el destí dels diners públics, però que partits polítics i institucions retirin ara la confiança i les aportacions econòmiques al Palau de la Música és un mal exemple que fa un flac favor al Palau. La cautela no cal aplicar-la ara a l'hora de destinar o no diners al Palau, el control i la vigilància dels diners de tothom s'hauria d'haver fet abans controlant les accions de Fèlix Millet, i en tot cas després un cop concedides noves ajudes econòmiques a un Palau que intenta sortir d'aquest tràngol. Canviar de cop de postura i tancar ara l'aixeta, quan abans s'ha mantingut oberta, no sembla massa lògic.