Dimecres, 21 d'octubre de 2009 05:00 h

DeCine

Aquest octubre ha arribat als quioscos catalans la revista DeCine, la primera publicació impresa en català nascuda per informar de la indústria audiovisual i cinematogràfica del país. Pel mòdic preu de 3 euros i amb un nivell més que acceptable, la nova publicació intentarà recollir cada mes el bo i millor del nostre cinema, informant dels films produïts als Països Catalans o d'aquelles pel·lícules que compten amb catalans en llocs destacats de l'equip de producció.

Des del directe!cat celebrem aquest naixement, que rubrica la incipient catalanització de la indústria cinematogràfica al Principat, després de l'aparició de l'Acadèmia del Cinema Català, que ja treballa perquè els films en català puguin competir directament als Oscar, i de la nova Llei del Cinema, que aquesta setmana ha vist la llum en forma d'avantprojecte i que blindarà el català a les sales de cinema, obligant exhibidors i distribuïdors a comercialitzar el 50% de còpies de qualsevol pel·lícula doblades o subtitulades en català.

Si la nova llei vol normalitzar el català a les sales i l'Acadèmia vol normalitzar el cinema català a Hollywood, la revista DeCine ha de servir per normalitzar el català al món de la informació cinematogràfica, fins ara copat per revistes que informen en espanyol i menystenen els films produïts al Principat.

L'únic problema que hem trobat al primer número de la revista De Cine és una certa tebior de cara a defensar sense complexes la llengua del país. La portada d'aquest número d'estrena està dedicada a la lingüísticament polèmica [REC]2, la pel·lícula de terror dels catalans Jaume Balagueró i Paco Plaza, produïda per Filmax i on hi apareixen una vintena de barcelonins dels quals cap s'expressa en català.

El 99% d'aquest primer número de DeCine és excel·lent, però triar l'espanyolíssima [REC]2 per protagonitzar la primera portada de la revista ens sembla una decisió equivocada, ja que el número inaugural sempre té un caràcter simbòlic i marca el camí que seguirà la publicació. A més, l'entrevista que realitzen als directors unes pàgines endins manté aquesta manca de sensibilitat cap al català, i no hi ha ni una sola pregunta que qüestioni aquest ocultament deliberat de la nostra llengua dins el film.