Divendres, 30 d'octubre de 2009 05:00 h

Tres semàfors verds en tres anys?

La caiguda en desgràcia de l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, suposa un fort cop per a tot el poder municipalista del PSC, els coneguts com a capitans. Un poder que gestiona molts diners i contra el qual és molt difícil de lluitar.

Coneixent la mala bava que gasten aquests capitans, són molts els que prefereixen tenir-los contents en comptes de denunciar-ne les irregularitats i plantar-los cara. La Vanguardia entre ells.

En els darrers tres anys, misteriosament, un alcalde com Muñoz havia tingut l'honor d'aparèixer en tres ocasions a la temuda secció El Semáforo del rotatiu de Godó. Un semàfor verd anual, una fita envejable, a l'abast tan sols d'un grapat de líders internacionals.

L'excusa per a rebre tants semàfors verds han estat varis: 'Pagar los libros y el material escolar a todos los alumnos entre P3 y cuarto de ESO, con la condición de que el escolar esté matriculado en cualquier centro de Santa Coloma, es una medida admirable de la que se puede sentir orgulloso el alcalde de la ciudad, Bartomeu Muñoz' (2007), 'El Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet, que preside el socialista Bartomeu Muñoz, ha aprobado destinar el próximo año un millón de euros para ayudar a las familias de la urbe más afectadas por la crisis económica' (2008) i 'El Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet costeará los 150 euros que las familias deben pagar por el portátil que algunos alumnos utilizarán en clase este septiembre. Más de mil estudiantes de la población lo harán' (2009).

La Vanguardia aplaudia fins fa poc tots i cada un dels gestos que Muñoz feia a favor de l'educació dels escolars colomencs, obviant que si podia fer-ho era gràcies als fons extraordinàriament generosos que li aporta cada any l'Estat per a mitigar les dures condicions de vida de l'elevat nombre de població colomenca en risc d'exclusió social. El rotatiu tampoc no es feia ressò que els gestos de Muñoz, pagats amb diners estatals, comprometia la resta d'alcaldes de Catalunya, que veien com les seves buides arques no podien emular gestos tan populistes.

Però Godó sí que sabia que, premiant l'ego de Muñoz, alguna o altra ajuda supramunicipal li cauria. Oi, senyor Fogué?