Dijous, 5 de novembre de 2009 05:00 h

Carod superstar

La conferència que Josep-Lluís Carod-Rovira va pronunciar ahir al vespre a l'Auditori de La Pedrera a Barcelona havia aixecat molta expectació. S'esperava que Carod donés alguna pista de quin seria el seu futur polític després que Puigcercós l'hagi descartat per a les llistes dels republicans. Finalment, però, el contingut de la conferència no ha satisfet les expectatives dels qui esperaven assistir en directe a una 'anunciació'.

I encara sort! Perquè moltes de les persones que aquest dimarts al vespre esperaven escoltar les paraules de Carod van quedar-se a les portes de La Pedrera, tot i haver acreditat la seva presència prèviament. Tot i les anades i vingudes d'una porta d'accés a l'altra, un centenar de persones -periodistes inclosos- van quedar-se al carrer.

El servei de premsa de Carod s'exclamava que havien pactat amb la Pedrera que podria haver-hi públic dempeus a la sala, però els guardes van negar-s'hi en rodó, adduint les limitacions de l'aforament.

El lloctinent de Carod, Rafel Niubò, s'exclamava públicament que la majoria dels allí presents s'havia esperat a última hora per confirmar que assistiria a la conferència -dilluns o dimarts, la majoria- i que molts d'altres no havien ni reservat plaça per correu electrònic, tal com es demanava des de la web personal de Carod.

Sigui d'una manera o d'altra, la manca de cintura a l'hora de canviar l'emplaçament de la conferència per una altra amb major capacitat va fer que un bon grapat de la bona gent a què tant sovint havia apel·lat Carod durant la seva trajectòria política hagués de veure com ahir els guardes de seguretat li tancaven la porta als morros i no podia accedir al recinte.

Entre aquesta bona gent, s'hi comptaven tant l'exdirigent d'Eusko Alkartasuna Gorka Knörr com l'escriptor Alfred Bosch, membres de l'estructura organitzativa d'Òmnium Cultural, multitud de quadres intermitjos d'ERC, militants de comarques, algun o altre militant de CDC, periodistes i fotògrafs.

'Anem-nos-en a veure el Barça', era la reflexió que feia la majoria. Desafecció política induïda, en podríem dir.

Sigui com sigui i problemes d'organització al marge, s'ha de reconèixer la capacitat de Carod de convocar -entre dins i fora de l'edifici- unes cinc-centes persones vingudes de dins i de fora de Barcelona per escoltar-lo.