La catalanitat de Cruyff
El nomenament de Johan Cruyff com a nou seleccionador català de futbol ha tornat a encendre el debat sobre la idoneïtat d'un entrenador que no parli la nostra llengua.Tot i viure des de fa més de 30 anys a Catalunya, Cruyff no ha parlat mai fins ara en català, i cal recordar que quan li van preguntar perquè no ho feia l'holandès va defensar, amb una certa fatxenderia, que no utilitza el català perquè 'cal ser més internacional'.
Malgrat això, la relació de Johan Cruyff amb Catalunya és més profunda del que podria semblar a simple vista. Tal com recull la revista Selecciona't (pdf) de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, Cruyff va jugar dues vegades amb la nostra selecció. La primera va ser l'any 1973, en un partit que enfrontava Catalunya contra estrelles de la Lliga per recaptar fons contra unes inundacions a Múrcia. La segona vegada fou l'any 1976, quan va participar en un Catalunya-Rússia al Camp Nou.

A més Cruyff va ser el primer blaugrana en dur el braçalet de capità amb les quatre barres després de la mort de Francisco Franco, i durant els anys 70 va defensar en diverses entrevistes el fet diferencial català. L'exemple més clar de la 'catalanitat' adoptiva de Cruyff va ser l'any 1974, quan va anar al registre per inscriure el seu fill com a 'Jordi', però el funcionari franquista de torn li ho va impedir al·legant que no era un nom espanyol. En aquella ocasió Cruyff va patir en la seva pell la intolerància espanyola cap al fet català, i l'odissea per aconseguir que finalment el seu fill pogués ser inscrit com a Jordi va agermanar per sempre Cruyff amb la nostra identitat.