Dimecres, 10 d'octubre de 2007 05:00 h

Salvador Sostres plega del Singular Digital

No és la primera vegada que l'escriptor més polèmic del Principat, el genial Salvador Sostres, plega d'un mitjà de comunicació. El seu pas per diversos mitjans de premsa escrita com El Periódico o La Vanguardia abans d'arribar a l'AVUI foren tan efímers que molts ja ni els recorden. Als mitjans digitals va plegar de l'E-notícies, i ahir va fer-ho de El Singular Digital, després d'un parell d'episodis de censura bastant lamentables. I se'n va donant guerra, com cada vegada que marxa descontent.

Pocs mitjans de comunicació poden permetre's un columnista tan incòmode, l'únic que s'atreveix a dir el què pensa sense por de les pressions polítiques, mediàtiques o econòmiques. En teoria qualsevol periodista hauria de poder expressar-se amb llibertat i parlar del què fos, que és únicament el què fa Sostres, però amb uns mitjans de comunicació tan malsans com els catalans, plens a vessar de pressions econòmiques i comissaris polítics, pretendre aquest privilegi és poc més que una utopia.

La seva és una ploma afilada com poques, que no dubta en carregar contra qui sigui, tingui el poder que tingui. Entre les seves polèmiques recents Sostres va desfermar les ires dels sectors feministes amb l'article 'Pagar d'entrada', i fa uns mesos va rebre una denúncia de Pasqual Maragall per un article on demanava que l'expresident aclarís o desmentís el seu suposat alcoholisme. Al directe!cat també hem destacat l'episodi de l'article on explicava com havia enculat a la ministra Chacón, un article que va esborrar al cap d'uns dies, o bé la valenta versió catalanista de l'editorial franquista que va publicar La Vanguardia ara fa uns dies.

La ruptura d'ahir amb el digital que dirigeix Jordi Cabré fou motivada, sempre segons la versió de Sostres, per dos episodis de censura seguits en menys d'una setmana: primer el d'Enric Vila explicant les suposades pràctiques mafioses de Montilla que explicàvem recentment, i després la censura que va patir dimarts el propi Sostres: en la seva defensa, cal dir que va acceptar que el seu article aparegués retallat a El Singular i va publicar la versió integra al seu bloc personal, però ni així ho va acceptar Cabré. Segons Sostres, el jove director de El Singular Digital està esperant les subvencions de comunicació que s'han de conèixer de manera imminent, i no pot permetre's que un columnista seu esquitxi noms amb poder dins la Generalitat com Bolaño, per exemple.

Sostres ha sortit del digital, però regalant als seus lectors un article on explica com funciona el Singular per dins i quina mena de pasta s'hi gasta. Amb la seva prosa contundent, el polèmic columnista explica com el van contractar per parlar de plaers: "el diari havia de fer els seus equilibris amb els socialistes i amb el tripartit en general i que per tant em proposaven o bé que escrivís un sol article a la setmana o bé que fes un gran dietari de plaers, com ho recomanaven d’altra banda els censors franquistes als escriptors que creien bons, i és així que el franquisme de vegades donà inconcebibles mostres de literatura decorativa".

I Sostres continua, en aquest cas explicant com el volien per fer la pilota a restaurants i així reclamar-los llavors diners en publicitat: "Es va acabar l’estiu i vàrem començar el curs i també el dietari. Al cap d’uns dies vaig rebre una trucada del Jordi Cabré suplicant-me més articles sobre restaurants. Em va explicar que la idea de la casa és que jo escrivís grans elogis de cases com Via Veneto, el Drolma o l’Isidre perquè ells encabat poguessin passar-hi els comercials d’El Singular a reclamar publicitat".

Sostres s'acomiada dolgut, i promet més teca per avui mateix: Al seu bloc explicarà com es fan les entrevistes a El Singular Digital, com es publiquen i quines coses es pacten amb els entrevistats. Estarem atents a properes estripades.