Dilluns, 14 de gener de 2008 05:00 h

L'oportunisme d'Anglada

Els llibres sobre polítics serveixen per mostrar els draps bruts de molts personatges del circ parlamentari, i aquesta setmana us parlarem de 'Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya (PxC), el llibre dels periodistes osonencs Miquel Erra i Joan Serra que descobreix i denuncia la política de  l'ultradretà Josep Anglada. En el llibre, els autors mostren com un Anglada que 'buscava reubicar-se políticament' després de la seva intensa militància en partits franquistes -que ja vam denunciar en un altre punt de mira- acaba 'fent oportunisme polític' percebent el malestar d'una part de la població davant les polítiques d'immigració. El llibre presenta la PxC com un projecte 'personalista' d'Anglada amb una relació 'líder-vasall' amb la resta de membres i militants del partit.

Econòmicament, el partit se sosté amb les aportacions dels militants i els diners que reben de la seva presència als ajuntaments. Anglada viu professionalment del partit. Algunes de les escissions han denunciat el control total d'Anglada sobre les finances, com es recull en el llibre. L'extingida PxM va denunciar que les quotes s'ingressaven a un compte personal d'Anglada o que a l'hora de presentar els números al partit 'portava l'ordinador personal de casa i ell mateix s'ho amania tot'.

Erra i Serra expliquen en el llibre com Josep Anglada veu el rèdit de vots que pot donar fer un discurs 'dur i de confrontació sobre la immigració'. Casos com el de la polèmica de la construcció d'una mesquita a Premià són els que acaben de fer decidir el populista vigatà a explotar aquest camí. Segons els autors, Josep Anglada havia 'buscat i no trobat' políticament el seu lloc desprès del franquisme amb 'gestos per apropar-se al Partit Popular o estar al costat de Ruiz Mateos en el seu projecte polític'.

Els dos periodistes osonencs tenen clar que 'el camp de proves de PxC és Vic'. Tot i haver aconseguit 17 regidors en el global de Catalunya, Serra i Erra sostenen que la prioritat de la PxC com a projecte personalista d'Anglada és 'fer forat a Vic i fer-se un lloc en la política vigatana'. En aquesta ciutat hi tenen quatre regidors. Aquest personalisme i el fet de voler-ho tenir 'tot sota control' justificaria les diferents escissions que ha tingut PxC i els projectes expansionistes d'Anglada fora de Catalunya que no han acabat de quallar. Serra considera que en projectes com la Plataforma per Madrid (PxM) o l'escissió del partit a Tàrrega (Urgell) responen al fet que 'quan es vol marcar un determinat perfil polític propi sempre s'acaba amb el crític fora'. Aquest personalisme es plasma en l'entrevista que li fan a la part final del llibre on Anglada sostè que no preveu un partit sense ell a la presidència.

La solució per acabar amb la Plataforma x Catalunya és senzilla: si els polítics afrontessin realment el repte de la immigració d'una 'manera més oberta i desinhibida' al final 'el projecte de la PxC deixaria de tenir la seva raó de ser'.