Filatelia espanyolista
La campanya és aquella època on els polítics es dediquen a atendre qualsevol petició dels ciutadans, per estrambòtica que sigui, i fan el possible per quedar bé amb ells, encara que després, passades les eleccions, les seves promeses acabin en un no-res.Només en aquest context s'entén la trobada de polítics catalans amb ciutadans afectats per la macroestafa del Fòrum Filatèlic i Afinsa, que ha dut representants del PP, CiU, ERC, ICV i Ciutadans a parlar davant 250 dels estafats catalans. En aquest context surreal -què coi han de dir els polítics als estafats? Donar-los el condol? I perquè han de visitar aquests estafats i no als treballadors als quals tanquen l'empresa? O als pagesos sense aigua?- els nostres polítics van fer un esforç per atendre als afectats, però la resposta d'aquests fou lamentable.
Els afectats per l'estafa filatèlica van dedicar-se a escridassar barroerament aquells polítics que se'ls dirigien en català, i només Joan Puig d'Esquerra va ser capaç de mantenir el tipus i continuar parlant amb català tot i les queixes. Tant la popular Dolors Nadal com el convergent Manel Silva o l'ecologista Carme Silva van acabar cedint i canviant d'idioma, intentant calmar els ànims dels soferts estafats. Coherents amb la seva política d'evitar marrons, el PSC no va enviar cap representat a l'acte.
Curiosament i per acabar de retratat de quina pasta són fets aquests estafats per Afinsa, el polític més aplaudit fou Jordi Cañas, de Ciutadans, qui casualment i tot i els aplaudiments va haver de reconèixer -en perfecte castellà, això sí- que el seu partit no havia pensat en els afectats per l'estafa i no tenia cap mesura per oferir-los. El van acomiadar amb aplaudiments, evidentment.