Dilluns, 10 de juliol de 2017 05:00 h

Xafarderies internes de can Colau

A can Colau hi ha mala maror pel Referèndum. Resulta que els revolucionaris de pedra picada que proclamaven als quatre vents el seu compromís pel dret a decidir-ho tot, ara reunida la cúpula, han  decidit donar l’esquena a la reivindicació més rupturista dels últims anys i que reclama el 80% dels  catans: votar per decidir el seu futur.

Però per què aquesta ambigüitat extrema?

Segons veus internes, la  calculadora electoral i el tactisme mana al partit per damunt de tot. A més, la nova formació de Catalunya en Comú, on la vella ICV té un pes important, planteja un projecte d’arrel espanyola que xoca frontalment amb la concepció de Catalunya com a nació i el dret a l’autodeterminació dels catalans.
De fet, les raons que esgrimeixen amb un punt de desesperació alguns dels comuns pro referèndum per explicar la  puta i la Ramoneta versió comuns, és que el nucli de decisió dels comuns tem perdre la governabilitat de la ciutat i el poder a Barcelona  si fan una aposta clara pel referèndum, a més, tenen molt clar que una de les seves fronteres electorals és amb Ciudadanos, i aquest segment no està per referèndums.

En resum, resulta que Colau no vol mullar-se per no posar en  risc la seva figura i lideratge, i els comuns volen preservar el govern de la ciutat amb els socialistes peti qui peti, perquè el projecte de confluència, nascut esguerrat, no es pot permetre altra cosa. De fet, recorden que ja hi ha símptomes del desinflament del globus Colau,  els sondejos electorals els estanquen i el perfil de Twitter de la nova confluència no interessa com s’esperaven.

Afinitat amb el popular Alberto Fernàndez Díaz

I per acabar-ho d’adobar hi ha el tema personal. Dins els comuns a l’Ajuntament de Barcelona tothom sap que Colau té més afinitat i bon rotllo amb el líder del PP, Alberto Fernàndez Díaz, que amb el republicà  Alfred Bosch, a qui detesta per no haver sucumbit als seus cants de sirena a canvi de res. A més, circula que  Colau hauria rebutjat l’oferiment de CiU de fer-los costat en la governabilitat de Barcelona a canvi de sumar-se al referèndum.