El president de la Generalitat, Artur Mas, ja posa condicions i límits al procés català abans de que comenci. Avui en un dinar amb empresaris ha desgranat les cinc condicions que han de marcar el projecte d'un estat català segons Convergència i Unió: que tingui una majoria social al darrer, que s'actuï d'acord amb els marcs legals que es vagin establint, que es faci amb un to positiu, dins de la UE i amb absoluta radicalitat democràtica. Tot sembla indicar, per tant, que Mas podrà guanyar la legitimitat de liderar el procés a les urnes, però davant certa ambigüitat necessitarà una força que l'empenyi sense por a l'Estat propi.  Llegir-ne més

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat haver rebut moltes queixes a través del telèfon i d'Internet de les traves que estan posant les ambaixades espanyoles als electors catalans. El líder republicà ha destacat que volen garantir que tots els ciutadans puguin exercir el seu dret a vot amb llibertat i ha criticat l'actitud de les ambaixades i consolats espanyols. També SI ha denunciat aquest dilluns que desenes de catalans residents a l'estranger no poden votar en les properes eleccions del 25-N "per les traves i obstacles" a les ambaixades i consolats espanyols. "Se'ls hi dóna llargues, se'ls hi diu que la documentació no hi és o que no val la pena votar en unes eleccions sense importància", ha assenyalat el candidat de SI, Alfons López Tena, que ha assegurat que aquest cas es repeteix a nombrosos països d'arreu del món. "Ens estan venint queixes de Canadà, Estats Units, Alemanya, Suècia o Xina. Per tant, no sembla l'actuació aïllada d'un cònsol sinó que respon a unes instruccions donades pel govern espanyol perquè el catalans no votin", ha assegurat López Tena. Llegir-ne més

Ja fa temps que l'opció federal és una via morta perquè Espanya no en vol saber res. Sovint s'ha presentat per alguns sectors com l'alternativa ideal per a Catalunya, però avui l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha posat en evidència que en cap cas és una solució real per als catalans. "No serveix absolutament per res, perquè va en la línia del cafè 'para todos'", ha dit. Malgrat tot, l'expresident ha reivindicat que el 25-N l'electorat ha de donar "una resposta clara" a Madrid que "passi pel dret a decidir a canviar radicalment la situació". El canvi, diu, pot passar per la independència o pel pacte fiscal. Pujol, que uns dies es declara independentista i altres vol seguir de la mà d'Espanya, segueix despistant amb les seves declaracions.  Llegir-ne més

La crisi de govern del PP a Badalona ha fet decantar Sánchez Camacho alhora de triar el número dos a les llistes del PPC. La popular ha escollit  l’alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, i ha  arraconat a Garcia Albiol, que ja donava per fet que seria el “ tiket” electoral de Sánchez Camacho, tal i com se li havia assegurat i en compensació a haver aconseguit l’alcaldia de la tercera capital catalana. Garcia Albiol s’ha pres la decisió com una ofensa, i més encara, per les formes, ja que Sánchez Camacho ha anunciat la decisió en una visita a Santa Coloma de Gramenet, una ciutat de la mateixa comarca, el Barcelonés, on governa Garcia Albiol.
Llegir-ne més

Els eurodiputats catalans demanen a la UE que "intervingui de forma preventiva per garantir que la resolució del conflicte català sigui pacífica i democràtica". En una carta conjunta a l'eurocomissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding, denuncien les "amenaces militars" i el "to que fan servir el PP i el govern espanyol" i recorden que la legislació comunitària preveu la possibilitat de suspendre el dret de vot d'un Estat membre si existeix un "risc clar de violació greu i persistent dels valors comuns". Ramon Tremosa (CiU), Maria Badia (PSC), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (en representació d'ERC) li reclamen que "avaluï els riscos reals d'una possible intervenció militar".
 
Llegir-ne més

El primer secretari del PSC i candidat a la presidència de la Generalitat, Pere Navarro, ha considerat en una entrevista concedida a Ràdio 4 que ara no és el moment de plantejar-se la continuïtat o no de l'actual secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, al capdavant del partit. En aquest sentit ha assegurat que el que convé ara als socialistes és centrar-se en les eleccions al Parlament del 25 de novembre "i el dia 26 ja parlarem del PSOE i de moltes altres coses". "El que hem de fer ara és mirar molt cap a la gent i donar-los respostes", ha afegit evitant així un posicionament clar sobre el lideratge de Rubalcaba després de les eleccions basques i gallegues.
 
Llegir-ne més

Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha destacat en una entrevista al programa 'Salvados' de la Sexta, que avui "Catalunya té més projecte que Espanya". Mas ha fet referència al procés que ha iniciat el país cap a l'autodeterminació i que hauria de culminar amb la creació d'un nou estat català dins la UE si els ciutadans així ho decideixen. En aquest sentit, ha demanat al president espanyol, Mariano Rajoy, que permeti la convocatòria d'un referèndum. "Es provoca més frustració no deixant que la gent decideixi sobre el seu futur", ha apuntat. Mas ha destacat el component "d'il·lusió" que s'ha generat entre els catalans i que "compensa" els patiments que arriben com a conseqüència de la crisi.  Llegir-ne més

Santiago de Compostel·la (ACN).- El PP gallec ha tornat a guanyar les eleccions per majoria absoluta. El partit d'Alberto Núñez Feijóo ha aconseguit 41 diputats, amb el 90% escrutat. El PP de Galícia guanya tres diputats més des de les passades eleccions, quan en va aconseguir 38. Per la seva banda, el PSdeG -liderat per Patxi Vázquez- ha baixat dels 25 diputats del 2009 a 18. La sorpresa electoral de la nit l'ha donat l'històric líder nacionalista Xosé Manuel Beiras (Anova-EU) que, després d'escindir-se del bloc nacionalista, irromp al Parlament gallec amb nou diputats. El Bloc Nacionalista Gallec (BNG) ha passat dels 12 diputats del 2009 als set d'aquestes eleccions.  Llegir-ne més

Madrid (ACN).- L'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha causat una forta polèmica a la xarxa aquest diumenge quan, coincidint amb els resultats electorals al País Basc, ha penjat un comentari a Twitter en què afirma que "Ara es veu amb tota la seva cruesa el greu error del TC en legalitzar Bildu en contra del Suprem". Amb el 99% dels vots escrutats, l'esquerra abertzale ha retornat amb força al Parlament basc i ha aconseguit 21 diputats que la converteixen en la segona força. El tuit ha estat reenviat per 1.500 persones en només 45 minuts.  Llegir-ne més

Vitòria (ACN).- El Partit Nacionalista Basc (PNB) d'Iñigo Urkullu ha estat el més votat en les eleccions al País Basc celebrades aquest diumenge i ha aconseguit 27 escons, tres menys que el 2009. Amb un escrutini del 99,87%, EH-Bildu ha assolit 21 diputats i es consolida com a segona força. La davallada més gran l'ha patit el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) del lehendakari en funcions Patxi López, que ha perdut nou seients a la cambra de Vitòria i deixa de ser el segon partit amb més representació per quedar-se amb 16 diputats. El PP d'Antonio Basagoiti en perd tres i n'obté 10. UPyD manté el diputat que tenia i EzquerBatua es queda sense representació. La participació ha estat del 65,82%.  Llegir-ne més

Un 47,2% dels electors bascos han exercit el dret a vot fins les cinc de la tarda, 1,22 punts per sota del 2009. Vitòria (ACN).- Les dades de participació a les eleccions al País Basc a les cinc de la tarda són lleugerament inferiors a les del 2009. Un 47,2% dels electors havia exercit el dret a vot a aquesta hora, 1,22 punts per sota del 2009. A Àlaba, la participació ha estat d'un 45%, 2,08 punts menys que fa tres anys. A Biscaia, s'han acostat a les urnes un 47,9% dels electors, un 3% menys que el 2009. Guipúscoa és l'única demarcació on ha augmentat la participació, amb un 47%, 0,93 punts per sobre del 2009. El govern basc estima la pluja com una de les possibles causes de la menor participació respecte fa tres anys. Els col·legis electorals estaran oberts fins les vuit de la tarda. Hi ha 1,7M persones cridades a les urnes. Llegir-ne més

Santiago de Compostel·la (ACN).- Fins les cinc de la tarda, un 42,4% dels gallecs amb dret a vot havia anat a les urnes. Són 7 punts menys respecte els comicis del 2009, on ja havia votat el 49,34% de l'electorat. Una de les incògnites és si la participació final una vegada tanquin els col·legis electorals arribarà al 60%. De moment hi ha una davallada generalitzada a les quatre circumscripcions. A La Corunya, la participació fins les cinc de la tarda ha estat del 41,14%, quan fa tres anys va ser del 47,2%. A Lugo ha estat del 43,29% (50,49%). La mateixa tònica se segueix a Ourense, que ha registrat un 46,14% (49,34%), i Pontevedra, que ha registrat una participació del 42,62% (49,54%).  Llegir-ne més

En el transcurs de la V assemblea de Reagrupament, que ha tingut lloc aquest matí a Vic, la formació ha atorgat el Premi Pau de Tars - figura clau en el desenvolupament de l'evangelisme i la predicació del cristianisme i venerat com a  Sant en tota la cristiandat-, a Manuel Millan Mestre. El premi valora l’evolució de les conviccions polítiques de les persones cap a posicionaments que defensen el drets del poble de Catalunya. En aquest sentit, Manuel Milián Mestre -diputat del Congrés durant tres legislatures i col·laborador de Fraga quan era ministre-, ha afirmat en alguna ocasió que "no he set mai independentista però la solució és la independència”... “perquè abans de ser del PP soc una persona lògica i coherent.”
  Llegir-ne més

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat aquest diumenge que una majoria absoluta de CiU a les pròximes eleccions al Parlament no seria bona per a Catalunya perquè "tots sols" no podrien "resistir les pressions" que venen de l'estat espanyol. És per això que el líder republicà ha assegurat que el que necessita el país és "una àmplia majoria sobiranista tant independentista com sigui possible" que "reflecteixi la manifestació de l'11-S". Junqueras també ha assegurat, donant resposta a unes declaracions d'Alberto Ruiz Gallardón, que "a Europa les lleis es prenen democràticament", i que en aquest sentit, la comunitat internacional acceptarà "el que el poble català decideixi democràticament".
Llegir-ne més

Llegir-ne més