Primer van liquidar el model català de caixes, amb lleis clarament beneficioses per la banca i amb el silenci còmplice del Conseller Castells, les van uniformar - i tots cofois perquè teníem “La Caixa” la més gran i la que havia fet tots els deures-, i ara resulta que “La Caixa” ha caigut a la trampa, i malgrat que alguns ho vam alertar,  i ens van titllar d’alarmistes, ara resulta que teníem raó. La Caixa és va convertir en CaixaBank i  havia de controlar un  75% del capital, però  a resultes d’una campanya d’adquisicions, sense perspectiva catalana i sense que el Govern de la Generalitat digués ni una paraula, La Caixa compra “Banca Cívica” i de cop i volta ja tant sols controla un 61% del capital. I si no en teníem prou i amb el silenci del Govern, CaixaBank perd un 40% del seu valor a la borsa en tres mesos i avui el grup La Caixa tant sols val 9.400 milions d’euros.

El centre de Barcelona va estar col·lapsat durant tota la tarda d'aquell dissabte pels centenars de milers de catalans que van acostar-se al Passeig de Gràcia. Les senyeres eren minoria davant l'allau d'estelades de totes mides i colors. Des de la Diagonal fins a la Gran Via, tot el Passeig de Gràcia va ser un clam a favor de la independència. No van cridar-se lemes a favor de l'Estatut, no van cridar-se contra la sentència: la immensa majoria de les consignes corejades per la manifestació eren a favor de la independència i l'Estat propi, demostrant així que si en la històrica manifestació de 1977 el país volia autonomia, l'any 2010 Catalunya volia  la independència.