Aquest cop no ha estat la ignorància del Jutge, que va comparar el català el mandinga, ni el seu cinisme amb els que surten de l’armari. Sinó per la, suposada, malversació de fons públics d’algú que representa la justícia. Només són 20 viatges de llargs caps de setmana, de fins a sis dies, a un luxós hotel de Puerto Banús  per import d’uns 13.000 euros, que incloïen trasllats en primera en l’AVE, lloguer de cotxes de luxe, estades  amb àpats al restaurant de la piscina i a l'habitació, i les begudes al bar de la piscina, al bar de l'hotel i les del minibar, i també dinars i sopars per a dues persones en diferents restaurants de Marbella. Tot plegat, suposadament, pagat amb diner públic.
 

Al contrari de la resta de líder polítics Junqueras va anar directe al gra, i va deixar clar que el que Catalunya necessita, i ERC defensa, és una hisenda pròpia “la caixa i la clau”. La seva intervenció va ser la més breu i en el torn de preguntes va respondre amb claredat les demandes dels periodistes. En acabar la seva intervenció, davant la reacció de la premsa, que va aplaudir-lo, Junqueras es va mostrar sorprès i  va dir “això no estava previst”. Però com van ser les intervencions de la resta de líders polítics?
 

El juliol de 1999 la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes va lliurar al Parlament de Catalunya 521.000 signatures de ciutadans que demanaven canviar els articles de la Llei de l’Esport de Catalunya que parlaven de les Seleccions, a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). El Parlament va aprovar punt per punt la proposta i el Govern d’Aznar la va recórrer al TC que ha tardat una eternitat, un veritable homenatge a la injustícia per dir que Catalunya té dret a les seleccions catalanes, sempre que no existeixi la selecció espanyola, més clar l’aigua, “ens convidem literalment a marxar d’Espanya,”  l’única via que entén el TC per les seleccions catalanes, és la via de tenir estat propi, la democràcia a Espanya no entén la diversitat.