El president de la Generalitat, Artur Mas, ha avançat que el Govern haurà de pagar uns 2.000 milions d'euros el 2012 en concepte d'interessos pel deute contret els darrers anys. Mas ha fet una crida a aquells que 'se senten incòmodes' amb l'acord al que han arribat CiU i PPC pel pressupost de 2011, i els ha convidat a tenir la mateixa 'responsabilitat' que els populars de cares als comptes per l'any vinent. El president creu que només es podran 'curar les ferides fondes' que arrossega Catalunya, com 'l'espiral diabòlica' del pagament d'interessos. Amb tot, Mas ha considerat que els ajustos que aquests dos anys farà el seu Govern 'acabaran sent anecdòtics' quan es faci un balanç d'aquí a deu anys. Llegir-ne més

El conseller d'Empresa i Educació, Francesc Xavier Mena, ha pronosticat que més de la meitat dels aturats no tornaran a tenir feina. En una entrevista al diari 'Ara', Mena explica que es tracta de persones que no tenen predisposició a treballar o que no tenen competències i que, per tant, se'ls haurà de formar. En aquest sentit, ha comentat que el model del Govern és l'alemany i que ja s'ha començat a treballar en aquesta direcció. Es tracta, apunta, a integrar els serveis d'FP i que les empreses triïn els continguts en funció del que necessitin, la combinació de formació a l'aula i al taller i evitar que els alumnes aprenguin un ofici que els engresqui. El conseller d'Empresa i Educació, Francesc Xavier Mena, ha pronosticat que més de la meitat dels aturats no tornaran a tenir feina. En una entrevista al diari 'Ara', Mena explica que es tracta de persones que no tenen predisposició a treballar o que no tenen competències i que, per tant, se'ls haurà de formar. En aquest sentit, ha comentat que el model del Govern és l'alemany i que ja s'ha començat a treballar en aquesta direcció. Es tracta, apunta, a integrar els serveis d'FP i que les empreses triïn els continguts en funció del que necessitin, la combinació de formació a l'aula i al taller i evitar que els alumnes aprenguin un ofici que els engresqui. Llegir-ne més

Un any després de liderar la resposta social i política a la sentència contra l’Estatut, Òmnium celebra avui el cinquantè aniversari en què un 11 de juliol de 1961 Lluís Carulla, Joan B. Cendrós, Felix Millet (i Maristany), Pau Riera i Joan Vallvé van decidir impulsar una entitat que, des de la pràctica clandestinitat, contribuís a crear estructures que permetessin infondre consciencia de la catalanitat i l’enfortiment de la seva llengua i cultura. Després d’anys de letargia durant durant els governs Pujol, Òmnium va reviure sota el mandat de Jordi Porta (2003-2010) convertint-se en un dels principals actors del país i ara amb la presidència de Muriel Casals i 25.000 socis consolidats espera acabar d’afinar el seu paper de lobby del catalanisme civil independentment que incomodi -o no- a qui governi a la Generalitat. Llegir-ne més

El conseller d'Interior de la Generalitat, Felip Puig, s'ha sumat aquest diumenge a les reaccions pel primer aniversari de la manifestació del 10 de juliol. El convergent ha declarat que 'es posa en evidència que l'esperit del 10J continua viu'. 'Catalunya va iniciar fa uns mesos una transició, estem caminant cap el dret de decidir i pertoca que la política vagi marcant també els seus ritmes', ha raonat. En el marc de la festivitat de Sant Cristòfol, festa dels conductors, Puig ha apuntat a Barcelona que molts ciutadans volen que 'el país avanci' i a la vegada rebutgen la 'submissió que la política espanyola' vol sotmetre a Catalunya per tal que sigui 'només una gran província espanyola'. Llegir-ne més

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha afirmat aquest diumenge que 'mentre Catalunya se sobiranitza, CiU i PSC miren cap a una altra banda'. Ho ha dit referint-se a l'aniversari del 10J i en aquest sentit també ha apuntat que es commemora el primer aniversari de la manifestació contra la sentència de l'Estatut que va suposar un autèntic cop d'estat constitucional per part d'un TC 'segrestat políticament, segons una expressió recent d'uns dels seus components, per si algú dubtava encara de la seva manca de legitimitat', ha dit Ridao. Així mateix, el secretari d'ERC ha criticat que 'al mateix temps que Mas rehabilita el PP, PSOE i PP engeguen una ofensiva centralista amb el pretext de la crisi'. Llegir-ne més

Un any després de la manifestació multitudinària en contra de la sentència de l'Estatut, Barcelona aquest dissabte va tornar a viure una jornada reivindicativa amb més de 35.000 persones segons l'organització (13.000 segons la Guàrdia Urbana), reclamant la independència de Catalunya. L'única personalitat que ha repetit de les que l'any passat va encapçalar la manifestació, ha estat l'expresident del Parlament, Heribert Barrera. Conjuntament amb els doctors Moises Broggi i Oriol Domènech han fet arribar un missatge als milers de persones que omplien el Passeig de Lluís Companys, improvisat final de la caminada: 'La llavor de la independència està sembrada'. Llegir-ne més

Un any després de la manifestació més massiva de la història de Catalunya del 10J de 2010 per denunciar la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut, milers de persones han seguit el recorregut entre Plaça Urquinaona i Arc de Triomf, al centre de Barcelona per reclamar la independència de Catalunya com la millor solució de futur. Entre els convocants, a diferència de l'any passat, no hi han participat els principals sindicats, ni PSC ni CiU i tampoc la Plataforma pel Dret de Decidir o Òmnium Cultural que va traslladar la 'simpatia' que sentia per l'acte però no va voler convocar-la atenent a la situació d'excepcionalitat que es va donar l'any passat i que la va portar a liderar la marxa. Llegir-ne més

El passat mes de gener més del 99 per cent dels habitants de la fins ara regió autònoma del Sud del Sudan van decidir separar-se de la resta del Sudan en el referèndum que es va celebrar, previst en l'acord de pau que van signar Khartum i Juba el 2005. Aquest dissabte, El Sudan del Sud es convertirà en Estat independent amb una gran celebració a Juba, la capital, a la qual assistiran més de 3.500 convidats, entre ells el president de Sudan, Omar Hassan al Bashir. L'acord va posar fi a una guerra civil (1955-2005) per motius ètnics, religiosos, ideològics i econòmics (pel petroli) que es va cobrar la vida d'uns dos milions de persones i va provocar el desplaçament de quatre milions més. Encara que Sudan del Sud serà un país ric en petroli, també serà una de les nacions menys desenvolupades del món a causa del llarg conflicte. La seva independència elevarà a 54 el nombre d'Estats a Àfrica i a 193 el nombre de països independents en tot el món. Obrirà 34 ambaixades i consulats que podrien arribar a ser 50 dintre d'un temps. Llegir-ne més

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha acusat aquest divendres el conseller de Cultura, Ferran Mascarell i el Govern d'estar desmuntant la Llei del cinema 'peça a peça'. En roda de premsa, ha subratllat que l'anterior executiu va fer un gran esforç per posar al dia la llengua catalana, i la Llei del cinema va 'descol·locar' CiU perquè la federació no es va atrevir durant 23 anys a protegir la llengua en el sector cinematogràfic. L'acord amb les 'majors', al seu parer, suposa el primer pas d'un procés de 'desmuntatge de la llei peça a peça', tornant al model anteriior de dues o tres pel·lícules en català per any, 'l'almoïna lingüística' que donaven les 'majors' a canvi de subvencions. Llegir-ne més

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s'ha mostrat convençut que la Llei del cinema 'no s'aparcarà' però no ha descartat que en cas que no es pugui aplicar 's'haurà de canviar'. En una entrevista a RAC1, Mascarell ha afirmat que està 'd'acord amb la llei' però que si es 'força' la situació, a Catalunya només s'exhibiran films en versió original, un objectiu 'potser final però no per ara'. El conseller ha considerat un 'error' i un 'prejudici' pensar que el futur del cinema en català passa únicament per doblar films de Hollywood. Segons Mascarell, hi ha gent que li agradaria un 'plantejament radical' sobre la Llei del cinema per no trobar a les cartelleres ni films en castellà ni en català. Llegir-ne més

Un any després de la històrica manifestació del 10J per defensar la dignitat de Catalunya després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC), el país torna a sortir al carrer amb una nova marxa per commemorar el milió i mig de persones que van mobilitzar-se ara fa un any. En aquesta ocasió la manifestació té una convocatòria obertament i netament independentista sota el lema 'Pel nostre futur, independència'. Els organitzadors consideren que els atacs al país i la llengua no han minvat i denuncien que la classe política no ha sabut canalitzar l'èxit massiu del 10J. En aquesta ocasió, ni Òmnium Cultural ni CiU s'han sumat a la marxa. Llegir-ne més

Els exconsellers socialistes Antoni Castells i Ernest Maragall reactiven el projecte Fundació Catalunya Europa que va posar en marxa Pasqual Maragall poc després de deixar la presidència de Catalunya, amb intenció de convertir-lo en un think tank que contribueixi a crear 'grans consensos de país', en paraules de Castells, que també ha insistit en el seu convenciment de 'fer europeisme' com a via per fer 'catalanisme de veritat'. Tots dos han desvinculat el projecte de qualsevol partit i partidisme i han destacat que en el nou consell assessor els socialistes no hi són majoria. Precisament, una de les incorporacions és l'actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Llegir-ne més

El secretari general de SI, Uriel Bertran, ha acusat aquest divendres CiU de permetre l'entrada d'un 'cavall de troia', pactant amb el PPC, que controlarà a partir d'ara la política catalana. El PPC, ha dit, anirà 'minant dia a dia la política catalana, la convivència, l'autogovern' per culpa d'un Govern que podria haver optat per una majoria independentista que existeix a la cambra per pactar els pressupostos. 'Avui és un dia trist per a Catalunya', ha assenyalat per començar la seva roda de premsa, on ha carregat contra un acord que 'espanyolitza les relacions exteriors de Catalunya', manté les retallades i incapacitarà Catalunya per sortir de la crisi. Llegir-ne més

La CUP de Barcelona fa una crida a deixar buida la graderia de l'Estadi Olímpic Lluís Companys durant les proves de selecció per al campionat d'Europa a 7 que hi farà la selecció espanyola de rugbi durant aquest cap de setmana. La CUP demana al nou govern municipal un 'canvi de rumb' en la política esportiva demostrant 'ple suport' a les federacions catalanes i les seleccions catalanes reconegudes oficialment. Per a la celebració d'aquest esdeveniment esportiu l'anterior govern de Jordi Hereu hi va aportar 100.000 euros directament de les arques municipals i 80.000 a través del patrocini d'Estrella Damm. La CUP recorda que el consistori no ha aportat finançament i, a més, ha posat traves, perquè les seleccions catalanes puguin jugar als recintes municipals de al ciutat.  Llegir-ne més

Llegir-ne més