Què més podíem demanar. Els partits que estan a favor de parlar de les coses que realment importen a la gent han decidit dedicar el primer ple ordinari del “Congreso de los diputados” a votar sobre la unitat d’Espanya. Després diran que Catalunya és absent del debat. De manera incomprensible van oferir la possibilitat de visualitzar que ja som un altre país: 29 dels 47 diputats catalans hi van votar en contra de la unitat d’Espanya que ofereix la Gran Coalició: demà també direm no a la seva reforma constitucional (si és que mai s’atreveixen a posar-nos-la al davant). Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

Això, encara que a voltes no ho sembli i ens ho faci menys èpic, això, no ho hem triat nosaltres. Contràriament a allò que sustenta Jordi Amat al seu darrer llibre, si l’encaix no ha estat possible no és per culpa nostra. Pere Miró, director general adjunt del COI explicava a la ràdio comtal aquests dies que la Carta Olímpica demana estats independents reconeguts per la comunitat internacional. Fins que Samaranch la va fer reformar, només calia ser un país esportiu. De país a Estat, és on ells, amb la seva intransigència, ens han portat. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.
 

Pablo Iglesias intenta tancar la crisi que s’ha obert al capdavant de Podemos després de l’acomiadament fulminant de Sergio Pascual com a cap d’Organització del partit. Pascual, home de confiança d’Errejón va ser acusat de “gestió ineficient”. En el rerefons de tot encara hi ha la frustració post-electoral.

Carles Puigdemont ha signat el decret mitjançant el qual el vicepresident i Conseller d’Economia, Oriol Junqueras, assumirà la presidència de la Generalitat en funcions durant tres dies, del 20 fins el 22 de març de 2016, a causa d’una absència del president Puigdemont de visita a París.

Marta Madrenas ha estat escollida nova alcaldessa de Girona, agraint “l’honetedat i la generositat” d’Albert Ballesta. El cert és que l’alcalde triat per Carles Puigdemont només ha durat 53 dies en el càrrec. 

Ja fa temps que aquesta pràctica la duen a terme gegants d'Internet com Google o Facebook i, ara, ja ha arribat a Twitter. Els resultats a Google no són els mateixos en funció de quin ordinador es fan, ja que té un algoritme que modifica els resultats en funció del teu comportament a la xarxa i no per aquelles webs que s'aproximin més la paraula buscada. Facebook mostra al mur els amics amb qui tens més afinitat o contacte i es perd la informació de tots els altres. Ara Twitter fa el mateix: filtra en funció del que ell creu que és rellevant per a tu.

Cada cop, a Catalunya hi ha més aficionats a les sèries de gran format, que cada entrega semblen petites pel·lícules, i que la gran producció es fa als Estats Units.  Moltes d'aquestes sèries arriben als espectadors per internet i no pas per la televisió. El fet de poder gaudir d'un capítol poc després de la seva estrena fa molt complicat que els consumidors d'aquest tipus de producte puguin esperar-se al sistema convencional: la tele. Així doncs, tots els catalans, fins ara, hem hagut de veure aquestes sèries subtitulades en castellà. 

Guifré Jordan @enGuifre - Una de les dades més significatives del baròmetre del CEO que s’ha presentat aquest matí és la valoració política del president Carles Puigdemont. En cap dels baròmetres de l’any passat Artur Mas va aprovar (es va moure entre el 4,2 i el 4,4), i en tota la legislatura passada només va aconseguir no suspendre en el primer i segon baròmetres de 2013. Ara el seu successor aconsegueix passar del cinc (5,22) i planta cara a Oriol Junqueras en el lideratge del rànquing de valoració de polítics. A més, els votants de la CUP mai van aprovar Mas des que els anticapitalistes són al Parlament, amb notes que van arribar al 3,3. En canvi, ara valoren amb un 5,6 Carles Puigdemont.