El delegat del govern de l'Espanya a Catalunya, Joan Rangel, ha demanat a l'Ajuntament de Calonge (Baix Empordà) que torni a instal·lar la bandera espanyola. En una carta amb data de sortida el passat 18 de juliol, insta el consistori a acreditar davant de la delegació del Govern que 's'ha restablert la legalitat'. Segons informa l'Ajuntament, el requeriment arriba després que un ciutadà presentés davant del Defensor del Poble una denúncia pel fet que la bandera espanyola no onejava a l'exterior de l'edifici consistorial. Per l'alcalde de la població, 'sembla que l'Estat espanyol prefereix entretenir-se en aquestes qüestions simbòliques més que centrar-se en les coses que preocupen a la ciutadania'. L'Ajuntament de Calonge va enretirar totes les banderes de la façana ara fa aproximadament un any per les obres de reforma de l'edifici. Llegir-ne més

Qui va ser un dels consellers més ben valorats del darrer govern i fitxatge independent que va arribar a l'executiu català de la mà de Carod-Rovira, Joan Manuel Tresserras, no s'ha volgut inclinar per Alfred Bosch o Joan Ridao en la preferència pel cap de llista dels republicans el 20N. En la tertúlia de El Matí de Catalunya Ràdio d'estiu, Tresseras ha tret importància a la possibilitat que l'escriptor escollit per Junqueras i el fins ara líder dels republicans al Congrés s'acabin enfrontant a unes primàries. 'Em sembla fantàstic que el partit disposi de tanta gent interessant capaç d'encapçalar la llista. Totes dues em semblen molt bones', ha afirmat. D'altra banda, Tresseras s'ha mostrat partidari d'incorporar independents al partit i ha assegurat que 'són un actiu molt potent'. Tresserras ha volgut mantenir-se neutral tot i que és nascut a Rubí, localitat de Joan Ridao. A ambdós els uneix una bona relació des de fa dècades. Llegir-ne més

El secretari d'Imatge i Comunicació i portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, ha assegurat que 'en moments com aquests, el que s'ha demostrat, és que la gent busca experiència i un vot segur'. En una entrevista al programa El dia d'Estiu de Com Ràdio, Llorente s'ha inclinat d'aquesta manera perquè Ridao encapçali la llista dels republicans a les generals, tot i que el futur president d'ERC, Oriol Junqueras, ha apostat per l'escriptor Alfred Bosch. D'altra banda, Llorente no s'ha mostrat partidari de celebrar primàries ja que ha considerat que la falta de consens necessari fa que no sigui el moment més idoni. En aquest sentit, ha apostat perquè l'elecció entre les dues opcions es debati al Consell Nacional del 3 de setembre, un organisme encara no renovat a ERC i que controlen majoritàriament els partidaris de Puigcercós. Llegir-ne més

L'exportaveu de Barcelona Decideix i des d'aquest dimecres al migdia possible cap de llista d'ERC a les eleccions al Congrés dels Diputats, Alfred Bosch, afronta amb 'humilitat i amb molta esperaça' l'aposta de la futura direcció del partit amb Oriol Junqueras i Marta Rovira al capdavant. L'ideal de candidatura de l'historiador i escriptor és 'd'unitat, consens i renovació' per treballar per les llibertats de Catalunya i 'de renovació i ampliada'. Davant d'aquest nou repte, Bosch ha assegurat que li desperta 'molt respecte' entrar en el camp de la política, si bé ha reconegut que ha decidit fer aquest pas perquè si per als seus fills vol un món diferent a l'actual és clau intentar-ho 'des de la polítca, també des del món civil però la política és essencial'. Pel que fa a la disputa del primer lloc de la llista republicana a les eleccions espanyoles amb Joan Ridao ha manifestat que 'seria més fàcil' que l'actual secretari general del partit no hi optés, tot i que ha remarcat que 'no és una baralla ni una pugna, sinó un esforç col·lectiu per sumar el màxim de complicitats'. Llegir-ne més

Llegir-ne més

El líder de Reagrupament, Joan Carretero, ha assegurat que des de la seva formació estan 'disposats a parlar' i que per això, si 'ERC vol tornar a ser el gran partit de l'independentisme català, allà ens hi trobaran'. Així ho avança Nació Digital, i també explica que Carretero veu amb bons ulls la candidatura d'Alfred Bosch a Madrid que s'ha fet oficial aquest migdia 'sempre i quan es prioritzi l'eix nacional, si el que volen és fer una ICV bis, no en voldrem saber res. No ens interessa parlar amb el PSOE'. Llegir-ne més

Joan Ridao, que ha reiterat més d'una vegada la seva voluntat d'encapçalar la llista d'ERC a les eleccions espanyoles, no pensa canviar d'opinió ara que Junqueras i Rovira avalen Alfred Bosch per aquest mateix lloc. Així doncs, si el panorama no canvia dins d'ERC, el consell nacional del 3 de setembre haurà d'escollir entre Alfred Bosch, que compta amb el suport del president virutal de la formació, i Joan Ridao, de qui asseguren que ja ha reunit pràcticament tots els suports reglamentaris per aspirar a ser candidat. Unes primàries serviran per escollir el candidat. Llegir-ne més

Oriol Junqueras i Marta Rovira donen suport a l'historiador Alfred Bosch com a candidat d'Esquerra a les eleccions espanyoles, després que un sector de l'antiga direcció d'ERC s'oposés frontalment a la possibilitat que Ferran Requejo encapçalés la llista per anar a Madrid. Ara, la candidatura Junqueras-Rovira centra la seva aposta estratègica per al creixement en l'obertura, la centralitat i la renovació. Obertura a un espectre ampli de l'independentisme i les esquerres vol dir, per a la futura direcció d'ERC, donar valor i establir ponts amb les diferents expressions de la societat civil, els agents econòmics i socials i els referents acadèmics que més han contribuït a renovar i ampliar el discurs sobiranista i progressista. així doncs, l'exportaveu de Barcelona Decideix i historiador, Alfred Bosch, serà el pròxim candidat d'ERC al Congrés dels Diputats, en substitució de Joan Ridao. Pels pròxims dirigents del partit, els últims resultats electorals han deixat clar 'un desig clar de renovació' i per això, 'cal renovar la nostra candidatura i, al mateix temps, aprofitar el saber i l'experiència de l'anterior'. Per això, Oriol Junqueras ha ofert a l'actual portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, ocupar el segon lloc a la llista per combinar experiència i renovació. Llegir-ne més

El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha acusat aquest dimecres al secretari general d'ICV, Joan Herrera, d'estar instal·lat 'en una demagògia que ratlla el ridícul'. D'aquesta manera ha replicat a Herrera que, en una entrevista a l'ACN, ha assegurat que la relació de 'mercadeig' entre CiU i el PP és el 'problema de fons' per articular un 'front comú català' a Madrid. En declaracions també a l'ACN, el dirigent de CiU ha negat que hi hagi un 'mercadeig' entre CiU i els populars catalans i ha assegurat que els acords als que ha arribat amb el PPC no afectaran la consecució d'un front comú a Madrid. Llegir-ne més

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, veu la relació de CiU amb el PP a Catalunya com un 'problema de fons' per articular un 'front comú català' a Madrid. En una entrevista a l'ACN, Herrera ha retret a l'executiu d'Artur Mas que prioritzi el 'mercadeig' amb el PP en comptes de defensar Catalunya i li ha reclamat que canviï d'actitud. D'altra banda, s'ha mostrat dolgut per les crítiques que ICV ha rebut del Govern i ha fet referència a unes declaracions d'Homs i del president Mas. El líder ecosocialista ha assegurat que l'executiu català 'desqualifica, menysprea i fins i tot, insulta' a ICV, l'únic partit que segons ell parla de les mobilitzacions al carrer en contra de les polítiques del Govern. Herrera s'ha mostrat disposat a sumar-se a un front comú català a Madrid i ha reivindicat que ICV sempre hi ha donat suport però s'ha preguntat si CiU canviarà la seva relació amb els populars davant d'un escenari de majoria absoluta del PP. En aquest sentit, li ha reclamat a la federació nacionalista que abandoni 'l'actitud de mercadeig amb el PP per començar a defensar el país'. Herrera ha expressat els seus dubtes i el seu escepticisme davant la possibilitat que CiU canviï la seva relació amb els populars perquè, segons Herrera, CiU ha preferit situar el PP al centre de la política catalana i ha permès que tinguin una 'pista d'aterratge' per acabar-se de consolidar a Catalunya amb alcaldies importants i espais centrals a la Diputació de Barcelona.
Llegir-ne més

De la mateixa manera que el líder de les joventuts de Convergència, Gerard Figueras, ja va demanar-ho el passat mes d'abril, la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, ha reclamat al president de la Generalitat que convoqui un referèndum perquè la ciutadania doni -o no- el seu aval a les conclusions de la comissió parlamentària del concert econòmic per anar a Madrid amb la força de la legitimitat que atorgaria un pronunciament del poble de Catalunya en una consulta oficial. Simó també ha demanat a Mas que no 'desnaturalitzi els objectius' del concert econòmic sota el nom de pacte fiscal. Per als republicans, aquesta denominació pot obrir la porta a què CiU pacti rebaixes un cop s'elevin a Madrid les conclusions que elabori la comissió del concert econòmic al Parlament. La portaveu també s'ha oposat a ajornar els treballs de la comissió i ha criticat el PSC de 'tenir por'. La portaveu d'ERC ha dit que per als republicans és 'imprescindible' que es compleixi el calendari fixat, i que la comissió d'estudi per al concert econòmic tingui les conclusions sobre la taula el proper 31 d'octubre. Per Anna Simó, la demanda del PSC per ajornar-ho no fa res més que evidenciar que els socialistes 'tenen por d'enfrontar-se a les seves pròpies contradiccions' i continuen anteposant 'els interessos del PSOE per davant dels de Catalunya'. Llegir-ne més

ERC creu que reduir de 12 a 5 els membres del consell rector de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i rebaixar de 10 a 5 els del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) implicarà una 'limitació rotunda del pluralisme'. La portaveu, Anna Simó, creu que el projecte de llei de modificació de les lleis de la CCMA atempta contra la base de l'ens, la de tenir uns mitjans lliures fora del control 'dels polítics de torn'. Per aquest motiu, assegura que estaran 'atents' als canvis per evitar que signifiquin 'partiditzar' els mitjans públics. Segons Simó, la decisió de fusionar la direcció general amb la presidència no pot ser res més que una forma de 'governamentalitzar' la CCMA. Llegir-ne més

Poques hores després que el president de la Generalitat, Artur Mas, hagi fet un balanç positiu dels primers mesos de legislatura, l'oposició ha manifestat una percepció diferent de la feina feta per l'executiu català. El PSC ha criticat el fet que Mas no ha aconseguit reduir el deute de la Generalitat i ha creat un clima d'inseguretat "que va més enllà del raonable". Per la seva banda, el PPC ha lamentat la lentitud a l'hora de posar en marxa mesures de lluita contra la crisi i ICV-EUiA ha denunciat una "obsessió malaltissa" per les retallades. El portaveu parlamentari de CIU, en canvi, ha fet una valoració positiva de la feina del Govern, tot i que ha admès que en queda molta més per fer. Llegir-ne més

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha avançat aquest dimarts que als pressupostos del 2012 es mantindrà 'la política d'austeritat i d'estalvi' si bé les retallades no afectaran a la salut. 'El primer any ja haurem fet l'apretada més forta i el missatge més clar', ha recalcat Mas. En aquest sentit, el president ha assenyalat que 'en qualsevol àmbit el pressupost del 2012 serà un pressupost de contenció i que requereix mantenir la política d'austeritat i d'estalvi i ha recordat que ja va advertir que els anys més durs serien el 2011 i 2012. Així mateix, Mas ha acusat a la ministre de Sanitat, Leire Pajín, de representar les polítiques que porten a reduccions de l'estat de benestar per 'abús i disbauxa'. Quant a la valoració d'aquets set mesos, el president ha assegurat que el Govern ha actuat amb 'coratge' perquè 'no hi ha cap executiu i menys un president que li agradi haver d'aprovar pressupostos inferiors als d'anys anteriors i haver de dir no a moltes peticions'. Mas ha reconegut que hi ha 'posat la cara' i 'han rebut bufetades', però ha reivindicat que un dels balanços que pot fer el Govern en els seus set primers mesos és que pel que fa a l'austeritat, aprimaments i agilitat les ha 'practicades a fons'. Ha manifestat que en set mesos el balanç 'és francament bo i positiu', tot i que ha afegit que 'tot és millorable'. Llegir-ne més

Solidaritat Catalana per la Independència proposa la creació d’un front comú amb CiU, ERC i ICV per defensar els interessos de Catalunya i no pagar els diners que exigeix l’Estat espanyol fins que no sigui aquest el que desemborsi el fons de competitivitat que li pertoca a Catalunya i es posi fi a l’espoli fiscal que ofega als ciutadans catalans. SI considera que és una deslleialtat inasumible que l’Estat espanyol reclami els 623 milions de la liquidació negativa de les bestretes del model de finançament dels exercicis 2008 i 2009, i alhora es negui a retornar a Catalunya els diners que li corresponen. Consegüentment, la formació independentista anuncia que oferirà a les altres formacions polítiques la possibilitat de consensuar una esmena al pressupost de 2012, per tal de fer front a aquest nou greuge de l’estat. En aquest mateix sentit ja va manifestar-se Herrera (ICV) en negar-se a pagar a Madrid els diners que es reclamen a Catalunya.
Llegir-ne més