Barcelona ha dit adéu aquest dimarts a 32 anys de govern socialista a la ciutat i a l'alcalde actual, Jordi Hereu, després d'un mandat marcat per les pífies constants del batlle. El saló de sessions ha acollit el darrer ple de la legislatura abans que aquest divendres prengui possessió com a alcalde el convergent Xavier Trias. El ple ha servit perquè l'alcalde sortint s'acomiadi del càrrec, com també ho han fet els regidors que no repetiran en la propera legislatura. Dotze regidors, la majoria del PSC, han aprofitat el Ple per dir adéu a la corporació perquè aquest mandat no formaran part de la corporació municipal. Alguns d'ells, com l'ecosocialista Imma Mayol o la republicana Ester Capella o la socialista Gemma Mumbrú, no han pogut aguantar l'emoció i les llàgrimes. Ramón García-Bragado, que abandona la corporació, ha aprofitat per lamentar-se de la seva 'injusta' imputació en el cas de l'hotel del Palau i recordar que 'algun dia' tornarà per explicar 'què ha passat i perquè'. Llegir-ne més

El 28 de juny del 2010 el Tribunal Constitucional espanyol (TC) va emetre la sentència sobre l'Estatut aplicant una segona retallada al text després del pacte Mas-Zapatero a La Moncloa. El TC espanyol va invalidar preceptes de 14 articles i en va interpretar 27 més afectant principalment pilars del text relacionats amb la llengua, la justícia i les competències. Al llarg d'aquest primer any des de la sentència s'han pogut veure les primeres conseqüències jurídiques de la retallada. La jurisprudència creada per la sentència ha estat aprofitada pel Defensor del Pueblo o per Convivéncia Cívica per emprendre un procés d'involució que ja ha comportat diverses sentències del Tribunal Suprem espanyol en contra del sistema d'immersió lingüística a l'escola. I aquest pot ser només l'inici, ja que fins a tres lleis catalanes -Llei d'acollida, Llei del cinema i Llei del codi de consum- esperen que el TC espanyol revisi la seva constitucionalitat. Un any després de la sentència que va tancar la porta a la via autonomista i va provocar la manifestació del 10J, els catalans que van sortir al carrer continuen esperant una resposta. Llegir-ne més

El veterà dirigent dels socialistes catalans i actual president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, es mostra disposat a iniciar negociacions amb CiU per a un pacte sociovergent en nou àmbits. Per llençar l'oferiment, una setmana després de donar un no frontal als pressupostos d'Artur Mas, ha triat fer-ho a través d'un article a La Vanguardia. En el text, Nadal deixa clar que no hi ha 'cap càlcul ni contrapartida a canvi'. Respecte als nou punts proposats, abracen des de la reforma de la llei de mitjans de comunicació públics, la CCMA i el CAC fins a la formulació d'una nova llei electoral.

Llegir-ne més

El PPC ha salvat els pressupostos de Presidència i d'Economia i Coneixement de les esmenes a la totalitat que havien presentat la resta de grups. Els populars s'han abstingut tot i que Alícia Sánchez-Camacho hagi amenaçat amb tombar els comptes si CiU continuava sent el 'salvavides' del PSOE a Madrid. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha explicat les línies mestres dels dos departaments i ha rebut crítiques per la retallada en universitats. 'Em faran sentir realment malament si em diuen que estan disposats a rebaixar més en salut, ensenyament i benestar perquè no es rebaixi universitats, si em diuen això em sento avergonyit', ha replicat. Llegir-ne més

La Fiscalia està estudiant la denúncia presentada per la Generalitat contra la propaganda que Plataforma per Catalunya (PxC) va utilitzar en les darreres eleccions municipals per determinar si constitueix o no un delicte. El coordinador del servei d'odi i discriminació de la Fiscalia de Barcelona, Miguel Angel Aguilar, ha explicat que va rebre la denúncia de la Generalitat la setmana passada i ara està estudiant si hi ha delicte o no. El partit de Josep Anglada va enviar a particulars un sobre en el qual hi havia un fals taló a nom d'un immigrant magrebí per valor de 4.000 euros amb el que volia denunciar que els diners del Pla Nacional d'Immigració eren xecs que rebien els immigrants. Llegir-ne més

El president de la històrica Unió Valenciana (UV), José Manuel Miralles, pren aquest dilluns possessió del càrrec de director general de desenvolupament estatutari i promoció de l'autogovern en l'executiu que presideix Francisco Camps. Miralles va anunciar el passat mes d'abril que la formació, abanderada del secessionisme lingüístic, no es presentava a les eleccions per primera vegada en la seva història. El president d'UV va demanar el vot per al PP de Camps durant un acte a l'ermita de Sant Jordi de El Puig (Horta Nord) per presentar els compromisos del PP en matèria de cultura popular i tradicions. Llegir-ne més

La líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha alertat aquest dilluns al president de la Generalitat, Artur Mas, que si dóna suport al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i a una 'legislatura agònica que perjudica a Catalunya per a sortir de la crisi' no ajuda a l'acord amb el PPC pel que fa als pressupostos. De fet, Sánchez-Camacho ha recalcat que si es segueix produint això 'el PP haurà de fer una reflexió seriosa perquè serà un abans i un després en la situació que estem analitzant i debatent a Catalunya' i per tant en les relacions amb els populars catalans.
Llegir-ne més

Els socialistes catalans han mostrat la seva predisposició a 'treballar' per arribar a acords amb la llei Òmnibus, sempre que el Govern i CiU acceptin separar la norma en quatre grans blocs i s'elimini del conjunt tot el que està referit a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la llei de l'audiovisual. El viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha considerat que d'aquesta manera es 'racionalitza' la llei Òmnibus i es facilita 'el debat i la possibilitat d'acords'. 'Al Govern se li ha anat la mà i demanem una racionalització de la llei 'trolebús', que no sigui un obús sinó projectils ben dirigits i digeribles', ha sentenciat el socialista després de l'Executiva dels socialistes. Llegir-ne més

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha fet un balanç negatiu quasi un any després de la manifestació del 10-J contra la sentència del TC sobre l'Estatut. Parlant de traspassos entre l'Estat i les comunitats, Ridao ha recordat que 'ha estat més eficient un preacord pressupostari entre PNB i govern espanyol que un milió i mig de persones emprenyades el 10J'. 'El PNB va arrencar 11 traspassos d'una tacada l'altre dia mentre que un milió i mig de persones no han minat l'ànim de Zapatero per mostrar-se generós, fer efectiu alguns traspassos a Catalunya o concretar el model de gestió aeroportuària', ha recordat el secretari general d'ERC, que també ha criticat 'l'ofensiva privatitzadora' del Govern. Llegir-ne més

Tot i negar per activa i per passiva cap mena d'acord amb el vicepresident espanyol Alfredo Pérez Rubalcaba per apuntalar l'executiu fins al 2012, el cert és que CiU ha tornat a salvar el govern espanyol aprovant la reforma de les pensions al Congrés espanyol. A canvi, la federació nacionalista ha aconseguit que s'hi inclogui una esmena per transferir a la Generalitat la propietat dels edificis de set hospitals catalans. La reforma inclou l'augment progressiu de l'edat de jubilació fins als 67 anys i d'altres canvis en el còmput de l'atur i la jubilació. Un cop més el suport de CiU ha estat decisiu per a l'aprovació de la reforma després que la setmana passada la seva abstenció va permetre que prosperés el nou marc de negociació col·lectiva. PP, ERC, ICV, IU, i BNG hi han votat en contra, mentre que el PNB s'ha abstingut. Llegir-ne més

El secretari general de SI, Uriel Bertran, ha acusat aquest dilluns CiU i PSC de voler implantar el bipartidisme a Catalunya a través de la Llei electoral. En roda de premsa, ha denunciat que les dues formacions estan bastint un pacte 'a porta tancada, en els despatxos, sense llums i taquígrafs' per instaurar el mateix sistema que ja existeix a l'Estat espanyol amb PP i PSOE, i ha advertit que això rebaixaria la qualitat democràtica. En el seu lloc, ha apostat per un sistema de llistes obertes i que garanteixi la proporcionalitat. Sobre l'aniversari de la retallada de l'Estatut, Bertran ha constatat que s'ha demostrat que la tisorada va donar per acabada la via autonomista i ha remarcat que només queda l'Estat propi. Llegir-ne més

La portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha expressat la disponibilitat del seu partit per parlar de la Llei electoral, però lamenta que CiU i PSC ja s'avancin i convoquin una reunió a porta tancada aquesta setmana. Considera que les dues formacions 'no han entès res' si així volen iniciar un 'procés que ha de donar més poder a la gent per garantir més transparència i democràcia'. La diputada ha afegit que els ecosocialistes tenen una proposta 'similar' a la que ha anunciat aquest diumenge la vicepresidenta Joana Ortega, que planteja que cada ciutadà esculli un diputat directe pel seu districte o barri de gran ciutat, i un per cada comarca. Llegir-ne més

La presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha apostat aquest dilluns per una Llei electoral amb una major representativitat 'amb llistes obertes on s'escullin un percentatge de diputats de manera directa i proporcional per part dels electors'. Així ho ha plantejat la dirigent dels populars que ha recordat al president de la Generalitat, Artur Mas, que la Llei electoral és cosa de tots els partits i només de PSC i CiU. De fet, Sánchez-Camacho ha reclamat així responsabilitat i voluntat de consens en la negociació de la Llei electoral.
Llegir-ne més

Ciutadans veu en el projecte de llei electoral anunciat per la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, tot un atac a la pluralitat, la transparència i la democràcia. Així ho ha explicat el portaveu de C's, Jordi Cañas, que ha advertit que el seu grup 'no permetrà que CiU i PSC neguin la pluralitat política a Catalunya' per fer-se 'un vestit a mida' amb la nova llei electoral. Cañas també ha advertit que fets com que més de 200 ajuntaments catalans no tinguin penjada la bandera espanyola o que el Govern no hagi impulsat canvis en lleis arran de la retallada del TC espanyol sobre l'Estatut, pot fomentar la 'insubmissió legal' entre els ciutadans de Catalunya. Llegir-ne més

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha advertit aquest dilluns que no hi podrà haver inversió pública a Catalunya almenys en un any i mig, i ha demanat la col·laboració privada per tal de compensar-ho. Ha remarcat que ara ja no val aquella teoria que es basa en què les administracions públiques inverteixin en infraestructures per tirar del carro de la crisi. 'Això no serveix, i no servirà durant un any i mig', ha dit. Això sí, també ha reconegut que els actuals pressupostos, que pateixen la reducció més gran en àmbits com el d'infraestructures, no poden repetir-se durant més tres anys, perquè es castigaria la modernització del país i es faria mal a l'economia catalana. Llegir-ne més