El suposat diàleg que pregona l’Estat per resoldre les reclamacions catalanes ja ha pres força: el ministeri de l’Interior enviarà uns 500 policies nacionals antidisturbis per “garantir la seguretat” durant la Diada i durant el 27-S, segons el diari La Gaceta. L’amenaça és la resposta d’Espanya al repte català. De fet, fins i tot no es descarta que els agents mobilitzats al Principat es quedin més enllà dels comicis. 

Jorge Fernández Díaz torna a estar a l’ull de l’huracà per les presumptes ‘mentides d’Estat’ i els afers obscurs que l’envolten i que tornen a sortir a la llum. La reunió amb Rodrigo Rato d’amagatotis no es va celebrar per “tractar un afer estrictament personal i completament al marge de la situació processal” de Rato, com ha dit el ministeri de l’Interior, sinó que es va parlar “de tot” el que li està passant a l’exvicepresident d’Espanya, segons ha confirmat ell mateix. Així, contradiu i posa en dubte la versió de Fernández Díaz. 

No serà un problema que la manifestació de la Diada coincideixi amb l’inici de la campanya electoral. Això ha volgut deixar clar aquest matí a El Món a RAC1 el president de l’ANC, Jordi Sànchez, que tot i això ha explicat que la Junta Electoral encara ha de donar permís a la Via Lliure de la Meridiana: “Seria una anomalia democràtica que la Junta Electoral prohibís la manifestació”. 

Barcelona (ACN).- Diego Frías, persona d'ideologia neonazi que va ser detinguda al costat de presumptes Gihadistes en una operació dels Mossos d'Esquadra el 8 d'abril passat, està en llibertat sota fiança de 3.000 euros des del 29 de juliol, segons ha confirmat a l'ACN el seu advocat, Francisco Javier Berzosa. Frías i el suposat líder de la cèl·lula Gihadista, Antonio Sáez Martínez, conegut com a 'Alí el perruquer', s'haurien reunit a la perruqueria del segon per planejar un atemptat a una llibreria jueva de Barcelona. Al registre que els Mossos van fer al domicili de Frías van trobar una granada de mà, una pistola i una escopeta, entre altres. El jutge li imputa col·laboració amb grup terrorista i tinença d'armes, però surt en llibertat amb una ridícula fiança.

La CUP Capgirem Barcelona expressa el seu posicionament respecte la proposta d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre la retirada dels noms dels Borbons dels espais públics de la ciutat. “Veiem molt positiva la proposta tot i que totalment insuficient. El que cal a Barcelona es prendre decisions i mesures reals per netejar la ciutat de la tolerància amb el franquisme i la monarquia borbònica hereva directa de les institucions franquistes. Ens sorprèn que, Esquerra Republicana de Catalunya, governant tants anys a Barcelona juntament amb PSC i ICV ara es despertin per proposar aquestes mesures.”

Josep Maria Mainat, un dels tres de la Trinca, ha acceptat l’oferiment d’anar a la llista ‘Junts pel Sí’ a la demarcació de Barcelona. L’empresari no té recança a dir sovint que ell s’havia significat amb el PSC, però avui, per coherència nacional, dóna suport a la causa independentista.

Darrerament a Ramon Espadaler li fa por tot. Potser el que realment li fa por és haver de liderar una candidatura al Parlament en un moment tant decisiu per al país, i haver de fer un discurs tan erràtic. Avui ha entonat un “apoyaré” per dir que, com feia Jordi Pujol, donaran suport a qualsevol govern que es composi al país veí.

El País recollia aquest matí que els “savis” del PSOE es mostraven favorables a recollir les “singularitats de Catalunya” en la proposta de reforma de la Carta Magna que estan preparant. Malauradament però, aquests “savis” van amb gairebé 40 anys tard, ja que aquestes “singularitats” ja estan recollides en l’actual text constitucional.

La cara real del PSOE és aquesta. El “Más España” de Pedro Sánchez, avui entonat per Óscar López, que ha afirmat que “la independència de Catalunya no és ni legal ni possible, ni amb un 51% ni amb un 80% dels vots”. Aquest és el respecte d'un dels dos partits grans d'Espanya, un partit que diu que vol protagonitzar un canvi a tot l'Estat, vers la ciutadania d'un territori i uns votants [Catalunya], que se suposa que formen part del regne, com qualsevol altre territori de l'Estat.

Del discurs contra la casta i el bipartidisme de les eleccions al Parlament europeu del primer semestre de 2014 que proferia per les televisions i en molts mítings Pablo Iglesias a l’agost de 2015, ha passat un any i uns mesos. Cronològicament és molt poc temps, però ha estat un temps suficient com per veure un gir radical d’aleshores ençà en l’estratègia de l’esquerra populista espanyolista. Bona part de l’ecosocialisme català hi ha picat.

Dilluns passat, en prime time, el president Mas signava el decret de convocatòria de les eleccions al Parlament més importants de la Història de Catalunya. La signatura d’aquest decret, que entrava en vigor l’endemà, va venir seguit d’una entrevista a l’aleshores encara Cap de l’Oposició, Oriol Junqueras. Toni Cruanyes justificava aquesta entrevista amb la pròpia normativa que estableix que el Cap de l’Oposició té dret a una entrevista en horari de màxima audiència a l’any. Les queixes no es van fer esperar durant la mateixa nit.