Dijous 2 de novembre. Un equip de Reuters cobreix l’imminent trasllat dels vuit consellers del Govern a la presó des de les dependències de l’Audiència Nacional. Inicialment es veu que el Gobierno volia dispersar-los en diversos centres, però, sembla que, a la última, s’han acovardit i han optat per no tensar més la corda. Anònimament veus de Moncloa se’n riuen de la resposta catalana a l’injust empresonament dels Jordis però no és veritat que el menystinguin. Llegir-ne més

Al Ministre espanyol d’Exteriors Alfonso Dastis no li van tremolar les cames a mitjan d’octubre quan va d’assegurar davant de les càmeres de la televisió francesa CNews que a les escoles de Catalunya no s’aprenia el castellà. El periodista que l’entrevistava, absolutament perplex, li va preguntar aleshores si de cas en les escoles catalanes es podia estudiar francès, anglès, alemany però en cap cas castellà i Dastis, sense despentinar-se, li va soltar que, en efecte, així era. Llegir-ne més

Fa poc han aparegut una ninots penjats cap per avall en un pont de la C17, entre Vic i Tona. Els ninots duien les sigles del PP, C’S, i PSC i al seu costat es podia llegir una pintada demanant la llibertat dels presos polítics. La imatge no pot ser més esgarrifosa i emula, sense dubte, aquelles execucions col·lectives d’escarment atribuïdes als narcos mexicans o colombians que, de tant en tant, horroritzen mig món. 

Els mitjans de comunicació espanyols han difós la macabra troballa abastament sense fer-se ni una sola pregunta, sense esperar a saber-ne l’opinió o el resultat de les indagacions dels Mossos i reproduint sense gasiveries les declaracions enfurismades dels líders del PP. Llegir-ne més

Fa quaranta anys, al País Valencià, l’únic cava que es coneixia era el de la casa Freixenet. Els luxosos espots televisius amb noies de siluetes espectaculars descendint com criatures màgiques des de l’infinit o  submergint-se en un hipnòtic oceà d’or líquid, n’eren el principal motiu del seu èxit més que no pas, en general, el paladar dels valencians. En qualsevol celebració de Nadal on s’ajuntaren quatre amb pretensions de fer-la grossa o a les cases on es bufava en caldo gelat, no podia faltar el Freixenet, el dolç i el semi-sec. Llegir-ne més

Era tan evident que l’independentisme necessitava guanyar el 21-D per a evitar que l’Estat legitimés democràticament la seva campanya de destrucció política i civil com que no hi hauria prou amb una victòria a les urnes per aturar-lo.

La veritat és que a Madrid s’han ennuegat amb el resultat per més que celebrin l’efecte taronja. La patacada és tan bestial que el servicial Millo, el sompo de Rajoy, i l’escapçadora Sáenz de Santamaria, entre molts altres, han preferit amagar-se seguint la molt nostrada tradició de la dreta espanyola de fugir cames ajudeu-me després d’haver comès una qualsevol bestiesa. Llegir-ne més

Cap invent com el de Tabarnia descriu millor l’ADN supremacista i catalanòfob del nacionalisme espanyol en la seva versió més frívola i caricaturesca. A propòsit de l’enèsim projecte d’esquarterament de Catalunya, el filòsof Ferran Sáez recordava fa uns dies a les pàgines de l’ARA, aquella famosa sentència de Slodoban Milosevic segons la qual Sèrbia era allà on hi hagués un serbi. Així mateix, recordava l’autor de l’article com l’astut líder de Belgrad apel·lava a la unitat de Iugoslàvia com a única garantia per a preservar la pau. Llegir-ne més

Va mentir la ministra Cospedal quan va defensar amb ungles i dents la intervenció planificada de hackers russos i veneçolans en la crisi de Catalunya amb l’Estat. Poc després, quan els humoristes russos Stoliarov i Kuznetsov li van fer creure que Puigdemont era el perillós espia rus Cipollino -en realitat, un personatge infantil dels anys 50- des del seu ministeri no es van estar de difondre que la jugada havia estat cosa d’un departament de l’ex-KGB dedicat a fer bromes pesades als seus enemics. Llegir-ne més

Setze jutges mengen fetge d’un penjat... Segurament, no hi ha cap embarbussament en català que sigui tan conegut com aquest. La sinistra parèmia ha servit bàsicament a les classes populars durant segles per a delatar al foraster lingüístic tot i que que no ha estat la seva única funció. En el divertiment, certament, subjau l’aire de la revolta, la intenció d’escarnir des de baix l’estament de la justícia, un club que gairebé sempre ha jugat al costat dels poderosos, molt especialment en aquells països que s’han resistit a les innovacions, als canvis. Llegir-ne més

L’estúpid artefacte ideològic de Tabàrnia ha saltat a les Balears a compte de les intencions del Govern d’exigir el coneixement del català als professionals de la sanitat a les illes. La versió insular duu per nom Balearnia i és una idea d’Ursula Mascaró, l’empresària menorquina del calcer, mare de les pretty ballerinas. Com d’habitud, darrere de la inspiració de Balearnia hi ha els fantasmes de sempre, els mateixos tòpics contra Catalunya i el català nascuts en ple tardofranquisme i alimentats en plena Transició en un clima d’histèria i de violència. Llegir-ne més

L’espanyolisme està obsessionat amb el català. La tara li ve de molt lluny i no sembla que remeti amb el pas del temps. Ben pel contrari, la crisi catalana ha remogut els més ferms defensors del lingüicidi que emparats per un Estat agressiu i obertament catalanòfob, no han dubtat en sortir dels seus amagatalls per a demanar mà dura. La descarnada rivalitat pel vot nacionalista entre el PP i Ciutadans, ha excitat els primers i encara a alguns socialistes com l’aragonès Javier Lambán que ha assegurat en un atac d’ignorància i mala fe que el castellà és maltractat a Catalunya i que, per tant, cal actuar de seguida. Llegir-ne més

A Catalunya no hi va haver cap referèndum l’1 d’octubre de 2017. Ho va dir Rajoy, solemnement, mentre feia una ganyota difícil com si s’hagués empassat un glop de llet agra. El que va passar aquell dia plujós, de plom,  és que més de dos milions de persones es van entestar en omplir unes urnes amb uns paperets plens de gargots, tant si vols com si no. Fa massa temps que les autoritats de Madrid venen advertint que molts catalans han embogit. Però quina mosca els ha picat?. Llegir-ne més

Sospito que a Inés Arrimadas l’alegria pel resultat electoral del 21-D del seu partit li degué durar exactament cinc minuts i escaig, això a pesar que aquella nit es va cruspir el PP i part del PSC i que tenia la sort de que la premsa espanyola l’acabés de santificar, de convertir en l’heroïna de l’espanyolisme en la Polònia oriental. Com tothom sap la realitat, però, és que 29 diputats resten molt lluny dels 68 que conformen la majoria absoluta del Parlament i que ni sumant els dels PSC i els del PP, Ciutadans en té prou per a governar. Llegir-ne més

El 22 de març de 2003 vaig participar en la manifestació massiva que va recórrer els carrers del centre de València contra la guerra d’Iraq. Va ser un clam de la ciutadania contra la deriva bel·licista del Gobierno, contra un Aznar que cada dia més s’assemblava a la caricatura sinistra d’un petit dictador unflat de vanitat i supèrbia com un gripau. Aquells dies l’homenet del bigoti es va creure que era un dels tipus més importants del planeta i no va dubtar en arrossegar Espanya a una guerra només per donar-li el gust a un altre inepte com Bush. Llegir-ne més

En la seva batalla per sotmetre Catalunya i deshumanitzar el sobiranisme català, l’Estat i els mitjans de comunicació espanyols no han tingut cap mena d’escrúpol en legitimar una extrema dreta que, segurament, confien a domesticar com es fa amb un gos de raça perillosa. Així les coses, les reaccions de l’espanyolisme furibund resten impunes i són sistemàticament silenciades o camuflades dins de les informacions triomfalistes que es fan de les manifestacions de suport a la unitat d’Espanya. Llegir-ne més

Fa poc s’han complit els 40 anys del Consell del País Valencià, la institució que havia de dur al País Valencià al seu autogovern. La difícil papereta de dirigir aquell Consell, li va tocar a Josep Lluís Albinyana i Olmos, un jove, corpulent advocat de València que aleshores militava, val a dir que amb escàs entusiasme, en les files del socialisme.

Albinyana va assumir des del seu càrrec els postulats essencials del nacionalisme valencià que durant el final del franquisme s’havien anat articulant al voltant de les idees de Joan Fuster. Llegir-ne més

El fet que un tribunal alemany hagi desmuntat el relat de violència ordit pel jutge Llarena ha suposat un enorme alleujament no només per als catalans independentistes sinó també per a moltíssims espanyols que han observat atònits com la ideologia més conservadora contaminava el criteri d’una justícia que, en democràcia, no es pot allunyar ni un mil·límetre dels principis d’objectivitat i proporcionalitat. El contrari es caure en les inquisicions, en la justícia dels talibans, rebaixar-se a la lògica repugnant d’un qualsevol règim autoritari. Llegir-ne més

Escoltar Alfred Bosch mai no defrauda. El candidat republicà a l’alcaldia de Barcelona és un tipus que transmet seguretat i confiança, d’una gran solidesa intel·lectual, amb les idees molt clares. 

Val a dir que el seu paper al capdavant del republicanisme en l’ajuntament de Barcelona no ha estat gens fàcil. En l’arena de la política municipal quan no és governa, un té ben poques possibilitats de fer-se visible, de situar les seves propostes en el debat públic. Llegir-ne més

No cal ser un experimentat psicòleg per a adonar-se’n que Albert Rivera té un gran concepte de si mateix. El líder dels ‘naranjitos’ exhala narcisisme en estat pur per cada porus de la seva pell, per entremig de les ungles, per cadascun dels seus orificis corporals. Si fa no fa, li passa com a Manuel Valls, un saldo de la política francesa que ha irromput en la crisi catalana de la mà de Rivera no per a arreglar res, sinó més aviat per a tirar més llenya al foc. Llegir-ne més

Ha estat justament El País qui ho havia d’advertir després de molts mesos de bombardejar amb munició de gran calibre l’independentisme català en nom de la sagrada unitat d’Espanya i contra el més mínim sentit de l’ètica periodística. Segons el diari, el PP i C’S creuen que darrere de les polítiques lingüístiques del País Valencià, Balears i Navarra hi ha una agenda oculta per a seguir els passos de Catalunya cap a la independència. Tot plegat, es el mateix que pensa una part important del PSOE, la Falange Española, Vox, UPyD, Fuerza Nueva i Democràcia Nacional. Llegir-ne més