Dimecres, 2 de maig de 2012 05:00 h

La Feria de Abril a Catalunya, 41 anys de fregits i xoriços

Del negoci a l’oci
 
Com cada any, des d’en fa més de 40, se celebra la Feria d’abril a Catalunya, i en aquesta ocasió tampoc arriba exempta de polèmica. Però  quins són els orígens de la  Feria d'Abril?. L’any  1846,  Narcís Bonaplata i José María de Ybarra, ambdós regidors de l’ajuntament de Sevilla, van demanant autorització perquè durant els dies 19, 20 i 21 d'abril se celebrés una fira anual ramadera a la ciutat andalusa, amb l’objectiu d’impulsar l’economia d’aquell territori. La proposta es va veure amb bons ulls, i la  iniciativa dels dos precursors d’origen català i basc, va ser secundada per nombrosos ramaders i agricultors, i el 1847 es celebra la primera Fira d'Abril. En pocs anys l’activitat original ramadera va ser desplaçada de la fira per deixar pas a les casetes de fino i a la festa. De fet Bonaplata i Ybarra van intentar, durant anys, reconduir la fira cap a l’objectiu d’origen  sense èxit.

De la suposada cultura al negoci

L’any 1982, es va crear la FECAC, amb l’objectiu fomentar i promocionar el coneixement de la cultura andalusa a Catalunya i la seva principal activitat ha estat i és la Feria de Abril a Catalunya. A dia d’avui, l’esdeveniment tal i com està plantejat està molt lluny de ser una trobada cultural que afavoreixi el coneixement de la cultura andalusa i la integració, motius per la qual cosa rep sucoses subvencions de les administracions catalanes des de fa anys. De fet, hi ha veus que asseguren que la Feria s’ha convertit en un aparell de difusió de quatre tòpics caducats sobre Andalusia i que en cap cas és una expressió de la cultura andalusa,  molt més rica i que va més enllà del fino, les fritures i els xoriços que omplen el Forum de les Cultures aquests dies. El president d’Altres Andalusos, Lluís Cabrera, creu que la Feria hauria de funcionar sense subvencions i tenir una vocació més cultural ja que amb el pas dels anys, la Feria s’ha convertit en “només un negoci” i ha perdut el seu sentit. No és només ell qui ho pensa.
 
Qui paga la festa?
 
En un moment de crisi en el que les entitats culturals catalanes de tota mena passen verdaderes estretors per promoure la llengua i la cultura catalana, a més rebre embats constants del PP i entitats afins, no es compren que es dediquin tants de recursos -enguany 300.000 euros-  a promocionar el que per alguns és només un negoci en base a una subvenció captiva , i que per altres, no passa de ser una corretja de transmissió de tics i reflexos propis del nacionalisme espanyol. A més, cal replantejar-se si després de més 30 anys de pràcticament no rebre un flux migratori des d’Andalusia, l’esdeveniment s’ha de subvencionar amb diner públic. El Sr. Garcia Prieto -president reincident de la FECAC que és a Catalunya des dels 14 anys- defensa els seus privilegis amb ungles, dents i parlant en castellà, mentre politics temerosos de perdre una, mal entesa, bossa de vots li riuen les gràcies. Au va!!!