La metàfora napoleònica d’Oriol Junqueras
El Dia de la República Esquerra va oferir un emotiu acte d’homenatge al llegat de tota una generació de republicans, destacant les figures de Victor Torres i Heribert Barrera. A la cloenda, un Oriol Junqueras gran en retòrica, com sempre, es va guanyar l’atenció de la concurrència en desgranar una metàfora inspirada en l’estratègia militar per descriure la situació d’ofec evolvent que pateix Catalunya i la necessitat de treballar plegats per fer-hi front.Explicà l’Oriol que una de les obsessions militars al llarg de la història han estat les maniobres evolvents, consistents en encerclar l’enemic, per tal de batre’l. L’estratègia va ser considerada òptima fins que a finals del SXVIII, quan Napoleó va revolucionar el món de l’estratègia militar en treure partit d’una situació considerada feble. Trobar-se envoltat per l’enemic tenia avantatges perquè és justament quan l’enemic et rodeja que els efectius es troben més a prop uns dels altres i es poden ajudar amb més facilitat.
A més en el cas que algun dels companys tingui dubtes i sucumbeixin a la temptació de fer un pas enrere, no el podrà fer. La sort o la desgràcia, depenen de nosaltres, ha volgut que a Catalunya estiguem envoltats per un enemic que fa tant de mal com pot a la nostra llengua, a la nostra economia, als nostres treballadors, empresaris, autònoms, estudiants, aturats i, per tant, potser tenim l'oportunitat de veure com molts dels nostres que han sucumbit a fer un pas enrere, ara no el podran fer.
Junqueres es va valer d’una cita del filòsof racionalista Emmanuel Kant per tancar el seu discurs i va assegurar que ”si som capaços de que cada un dels nostres actes individuals puguin servir de norma universal de la resta dels humans guanyarem”.