Dilluns, 14 de gener de 2013 05:00 h

Soraya, la "madame" de l'incest administratiu

El darrer programa de Singulars va comptar amb la presència d’Agustí Bordas un català amb passaport canadenc llicenciat en Ciències Polítiques i alt càrrec de l’administració del Canadà que, entre moltes altres coses, ens revelava que en aquests moments la imatge d'Espanya és la de l'incest corporatiu, del nepotisme i del tràfic d'influències. Certament Bordas va fer diana, per això veure’n un exemple d’actualitat pot posar llum sobre el què i el perquè.
 
Una variant encara més perversa de l’incest corporatiu es l’incest administratiu, en aquest cas no es tracta de les relacions íntimes entre les empreses tarifades i membres del Govern de l’estat que reporten sucosos beneficis a les companyies de serveis – amb casos sonats que ja tindrem ocasió de tractar més endavant-, sinó de les relacions íntimes del Govern de l’estat amb els alts càrrecs del Govern designats pel mateix Govern, en aquest cas del PP, per omplir butxaques de càrrecs, suposadament, al servei del poble.  
 
Ara fa un any la Vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciava, amb la pompa legal a la qual ens té acostumats, una rebaixa d'entre un 25 i un 35% dels sous dels alts càrrecs de les empreses públiques espanyoles. Quasi en el mateix moment el Ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, aprovava sobresous per als 700 alts càrrecs de diverses empreses públiques, tots ells llocs de confiança del Govern del PP.
 
La perversió d’aquest cas d’incest administratiu rau en que mentre la vicepresidenta anunciava la rebaixa dels salaris, donava llum verda a l’increment dels complements en els sous d’aquest alts càrrecs del PP, i, per posar-hi més morbo, explicava al món el pretès acte d'austeritat - que va ser portada de diaris i elogi de tertulians de tots colors durant dies-, quan en realitat es perpetrava un frau al contribuent de 52 milions d'euros a plena llum del dia i amb amplificadors. L’administració roba a l’administrat i mentre fa veure que retalla, omple les butxaques dels seus col·legues de partit.
 
Aquest és només un petit exemple que mostra com de barruda pot arribar a ser aquesta casta que ocupa càrrecs públics, que s’omple la boca de legalismes, i que vol fer passar  la Constitució per davant de la democràcia. Des d’Aznar a Sáenz de Santamária, passant per un reguitzell d’alts càrrecs del Govern espanyol, tant del PP com del PSOE, tots tenen un denominador comú: el vincle amb el cos d’advocats de l’Estat, mercenaris experts en lleis i amb prou domini de les canonades i les clavegueres de l’Estat com per fer possible que a l’altiplà castellà, l’incest corporatiu, el nepotisme i tràfic d'influències que parla Bordas, sigui una pràctica habitual i normalitzada.