Dilluns, 26 d'agost de 2013 05:00 h

Hitler és nom de gos

Hitler! Quiet collons! ordena un jove tot tatuat a un Pit Bull que llepa la cama a un home assegut a la terrassa d’un bar  ple de gent que fa el vermut, a un poble del Maresme. La bèstia amb el morrió sense collar, no imposa perquè sembla dòcil de mena, malgrat l’aparença de l’amo del ca i de la raça del gos.
 
Metres més enllà, un jove amb samarreta de la roja i acompanyat de dues rosses de pel negre es disposa també a fer el vermut, abans però, deixa dues gàbies d’ocells cantors embolcallades amb una funda amb la bandera espanyola ben visible sobre un petit mur per tal de compartir les habilitats de les caderneres i les posa cara al sol per motius diversos. El cant dels ocells engavanyats amb la rojigualda però, queda esmorteït perquè al mateix carrer un tio, pelat i més aviat pelut, amb La Razón sota el braç i aires de fatxenda, deixa el seu Ford vermell mal aparcat amb les finestres obertes i els altaveus a tot volum des d’on surt un xumba-xumba característic que ho envaeix tot.
 
Una mica més avall, una noia ben maquillada, ben pentinada i ben tatuada porta un altre gos de presa sense morrió, que empastifa amb les seves femtes espais destinats a l’oci dels nens. La noia saluda efusivament el propietari del cotxe mal aparcat i li fa senyals que semblen voler dir que un cop el gos hagi ben cagat faran el vermutet.
 
Davant per davant del bar on el gos llepa la clientela amb el vist i plau de la mestressa del bar, que els assegura que en Hitler és innocent, hi ha un grup de ciclistes fent un mos, vestits amb un equipament esportiu estelat completament aliens al marc que els envolta.
 
Una mica més avall, un xiringuito que incompleix totes les normatives vigents, treu fum mentre cou  peus i costellam de porc, pollastres a l’ast i patates al caliu per emportar, segons diu un rètol lligat a un plataner, al costat del qual fan cua una colla de gent que Margallo deu pagar per difondre la “Marca España”, a jutjar per l’exhibició de gorres, clauers, samarretes, espardenyes i bosses amb la bandera espanyola que porta la concurrència.
 
El paisatge deu inspirar un home que ronda la quarantena que està assegut a la taula del costat, que fa un traguet de cervesa, queixala una oliva, agafa el telèfon mòbil i fa una trucada: Hola cunyat, diu, fa dies que em dones la tabarra amb la conya de la Via Catalana; nano apuntem on calgui que hi vaig!.