Dilluns, 6 de maig de 2013 05:00 h

Salvador Sostres, darrere un títol nobiliari

L’articulista de El Mundo, ara catapultat a Intereconomia, ha resultat ser més monàrquic i Juancarlista que el conde de Godó, i és que en temps de crisi tothom es busca la vida com pot i sap. Sostres, després de fer servir la columna que li presta Pedro J. Ramírez per  carregar contra tot allò que tingui a veure amb el procés sobiranista, que tothom sap suma molts punts davant els reis -el Borbó i el de la comunicació, Pedro Jota-, fa dies que dedica columnes a “l’escarrassada” filla del monarca, i “abnegada i fidelíssima esposa” del pèrfid d’Iñaki Urdangarín.
 
Ara Sostres ha fet un pas més, i en la última columna d’El Mundo, amb un genuí estil “Hola” anys seixanta, carrega tots els mals de la monarquia a Urdangarín mentre canta les excel·lències del rei dels espanyols assegurant que episodis com els de l’elefant o els rumors de Corina no “desgasten a un rei consolidat i estimat com Joan Carles, ni posen en entredit la monarquia, ni la seva utilitat. Els reis sempre ha caçat i s’han allitat, i això el poble ho ha vist sempre amb molta més simpatia que enuig”, diu l’articulista.
 
I continua el massatge reial  dient que “aquests dies en que el rei intenta rellançar la seva imatge i sentit de la monarquia a Espanya  per donar esperança al seu poble i per crear l’àmbit de confiança per tal que aquesta floreixi”, Urdangarín ho esguerra tot. Encara sort, diu Sostres, que “El temps de la condescendència ha acabat, el rei ha tornat a prendre les regnes de forma personalíssima i decidida, i no dubtarà a apartar fulminantment a qui el perjudiqui en la seva imprescindible tasca de recuperació d’Espanya”. Olé.
 
Ja hi ha qui diu que Sostres s’està llaurant un futur com a marquès, ho sabrem en el futur, el que és clar és que el noi apunta maneres perquè sap fer dels articles d’opinió reverències infinites al Borbó.