Évole, l’home gris
El periodista Jordi Évole en un article a El Periódico, que ha fet les delícies dels federalistes d’esquerres, juga a fer-se l’equànime i es demana si es pot aplaudir l’èxit de la ”V” sense criticar que aquesta mobilització ha tingut suports institucionals que no tenen les mobilitzacions que protesten per les retallades.El periodista guardonat amb el premi de Comunicació d’Òmnium el 2013, també es demana si és sostenible dir que resulta “insultant pregonar el rentat de cervell” a més d’un milió de catalans –fins i tot és gris amb les xifres de participació a la “V” –, a través de TV3 i alhora dir que el paper “propagandístic de la televisió pública ha estat vital” per fer més vital l’independentisme.
En un article ple d'incògnites Évole també es demana si és possible que et sembli cívica la “V” formada amb els colors de la bandera catalana i alhora afirmar que molts dels que hi van participar sentien “pavor” per la concentració de Societat Civil a Tarragona perquè lluïen la bandera rojigualda i, fins i tot, dir que els titllen de “fatxes”.
Arribat aquí, el periodista reflexiona sobre les portades ofensives de certa premsa madrilenya com “La Razón”, però destaca que també pot semblar trampós l’ús que se’n fa a Catalunya posant els espanyol als mateix sac de les opinions d’en Marhuenda, i també és demana si és possible que et pugui semblar bé que una majoria de catalans vulguin votar i alhora entendre que hi hagi espanyols que vulguin votar perquè aquesta decisió els pot afectar.
I no clou l'article sense assegurar abans que cal com mai, “destensar la corda”, malgrat creu que això serà difícil perquè hi ha massa interessos que impedeixen rebaixar el conflicte.
I finalment, posat en el paper de periodista resignat, Évole conclou que cal donar la benvinguda "a l’època del blanc i negre perquè els grisos, els matisos, hauran d’esperar.”
Ben mirat, tot i voler semblar gris i desdibuixat la seva imatge de Ttwitter, Jordi Ébole té un color prou definit.