Espanya, símbols patris de nyigui-nyogui
Quan a símbols patris, resulta que Espanya va coixa. I això no ho diu cap historiador català afectat per la propaganda “nazionalista” que supostament ha regnat a Catalunya durant els últims 30 anys, sinó que ho afirma l’exfiscal en cap de Catalunya, José Maria Mena, en un article a La Lamentable.Mena sosté que els símbols patris espanyols són “una bandera que va ser escollida en un concurs de colors nàutics, un himne militar alemany de segona mà i un pavelló de caça amb elefants exòtics”.
I es que resulta que la bandera espanyola va sorgir al segle XVIII de la mà de Carles III, davant la necessitat que els vaixells de l’armada espanyola portessin un estendard visible al mar perquè la bandera històrica dels borbons -blanca amb el distintiu borbònic i la creu de San Andreu-, era poc visible. La “rojigualda” doncs, com relata Mena, només té “un significat original cromàtic, no ideològic o polític”, i per tant, “és un símbol sense significat, d’escassa tradició, controvertit i intermitent”.
Pel que fa a l’himme, Mena recorda que aquest prové d’un regal de Federic de Prusia, una marxa militar que aquest va regalar a una fiola que es va casar amb el rei espanyol Carles III, i que va armonitzar el mestre Pérez Casas el 1908. Així, la “Marcha Granadera” o “Marcha Real Española” es convertí en l'himne espanyol sense lletra, en un símbol buit de significat.
Per últim, Mena reconeix que el rei, l’únic símbol amb significat, l’autèntic símbol de la unitat de l’Estat espanyol, és un barrut que dilapida diners públics en caceres i trofeus cinegètics emparat per una norma que el fa constitucionalment inviolable i l’eximeix de cap responsabilitat jurídica, i argumenta que aquest resulta ser la “representació sensorial i perceptible de la realitat social d’Espanya”.
Com diria Cospedal: “que cada palo aguante su vela”.