L’unionisme, una mala pel•lícula de terror
14
Carregant
L’unionisme comença a donar símptomes de desesperació davant el fet que el seu relat no aconsegueix quallar a Catalunya. Com pot ser, que amb tots els esforços i suports institucionals i parainstitucionals i de les clavegueres de l’estat, no s’aconsegueix ni tan sols esquerdar l’hegemonia del dret a decidir regnant a Catalunya? La resposta és senzilla, només cal analitzar un instant el seu relat per comprovar que aquest té tots els ingredients d’un guió d’una mala pel·lícula de terror: és poc creïble, molt previsible, no connecta amb l’espectador, treu a passejar zombis arnats i, sobretot, fa més vergonya que por.
El relat unionista, tot i conrear tots els gèneres, té predilecció pel gènere de terror i aquest sempre és present a les seves produccions. Tan si són parits per les dretes -més barroeres-, o per les esquerres -més subtils-, els guions sempre tenen un component terrorífic marca Espanya, i sovint exhibeixen un còctel de trames avorrides i faltes de sentit, plenes de grans decepcions, actuacions pèssimes, efectes especials de nyigui-nyogui, i sempre, sempre, es basen en una història recurrent que creuen és la seva darrera gran pel·lícula: la constitució.
La “cartellera” unionista del 2013 i el 2014 és plena de pel·lícules de plagues i catàstrofes, de nazis, de forces de seguretat de l’estat que intervenen la Generalitat i de farres porreres que duren dècades. Fins i tot l'última producció s’atreveix amb un thriller de denùncia, que faria les delícies de Berlanga, protagonitzat per una #tietaBorroka filla de la crispació i extremament fonedissa que hauria bufetejat Pere Navarro. Segurament aquesta també serà la tònica en la propera gran posada en escena prevista en una trobada econòmica a Sitges, la capital del cinema fantàstic i de terror.
I, per acabar-ho d’adobar, mentre les produccions unionistes van de fracàs en fracàs, l’èpica, l’estètica i l’ètica omple el relat independentista amb guions que encisen el món per la seva creativitat, civisme i valors democràtics. Un relat d’èxit que ni les elits ni els grups mediàtics, entestats amb una tercera via buida de contingut, saben ni poden aplacar.
Imprimir
Enviar
Tarragona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat