Els vicis megalòmans de la “casta xucladora”
Comparteix
TweetAhir van conèixer la noticia que ADIF, empresa pública del ministeri de Foment, ha tapiat el túnel de doble boca més llarg d’Andalusia construït per una inexistent línia d’alta velocitat entre Múrcia i Almeria, i que la “operació” ha costat 750 milions d’euros (més de 125.000 milions de les antigues pessetes). Vint-i-quatre kilòmetres de túnel tapiat que se sumen a milers de milions enterrats en infraestructures inútils, fetes solament per afany de fer-se fotos, en el cas d’aquest túnel iniciat durant el govern de Zapatero i amb la foto del ministre Blanco, avui refugiat a Europa.
Però aquest cas és només la punta de d’iceberg del descontrol de “la casta xucladora”, com anomena el periodista Jaume Barberà els habitants de la Moncloa que governen Espanya i altres institucions de l’Estat. Altres mostres del desastre són la MP-203, el tren de la Warner, la Ciudad de la Justicia o l’auditor fantasma Juan Carlos I, per posar exemples de Madrid.
La MP-203, una autopista que no va enlloc, malgrat tenir un llarg tram de doble carril asfaltat, havia de servir per a descongestionar la A-2 al seu pas per Alcalá de Henáres, va costar 70 milions d’euros i és una metàfora perfecte del desastre de les autopistes radials de Madrid.
El tren a la Warner, conegut per ser un dels més ruïnosos d’Espanya, el va inaugurar l’any 2003 el llavors president de la Comunitat de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, ara ministre de justícia. La construcció de la línia va costar 85 milions d’euros, més la picossada que va costar el desmantellament encarregat a ADIF per evitar els pillatges, a mitjans de 2013.Una infraestructura mastodòntica, per transportar 190 passatgers al dia.
El macroprojecte de “La Ciudad de la Justicia” a Madrid tenia un cost de 500 milions i ja n’ha enterrat 20 en l’edifici de l’Institut de Medicina Legal, un bolet en forma de “donut” que no s’utilitza, situat prop de l’estadi del Real Madrid. Esparanza Aguirre va ser la protagonista en la col·locació de la primera pedra, operatiu que va costar 1,4 milions, dels quals un milió es va destinar a un audivisual 3D. Els principals càrrecs de la esfera judicial de l’estat van festejar encantats la posada en marxa del macroprojecte frustrat.
Per acabar amb el “tast”, hi ha l’auditor Juan Carlos I, un monstre que va costar 40 milions d’euros i que roman tancat amb un cost de manteniment de 12.000 euros a l’any.