Pedro J. Ramírez, l’etern “transvestit” polític
L’exdirector “d’El Mundo” ha aterrat aquest dimarts a Barcelona per presentar el seu nou llibre “La desventura de la libertad”, una magnífica obra de 1.165 pàgines sobre la caiguda del règim constitucional espanyol el 1823, que mostra, entre altres, les misèries de l’absolutisme i les traïcions d’un Borbó, Ferran VII, que Ramírez ha qualificat de “mefistofèlic i diabòlic”, vers el liberalisme i el constitucionalisme espanyol. Ramírez en la presentació del llibre ha mostrat passió i capacitat per a la història, i talent de camaleó per canviar de parer en nom de la independència de criteri.
Un Pedro J “reconvertit” ha defensat que el seu llibre demostra com és d’important mantenir els ponts de diàleg i ha apostat per una “refundació” de la constitució que basteixi un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya. Més tard, agraït a en Josep Cuní, que li ha presentat el llibre amb mil excuses, ha donat una primícia a 8tv assegurant que ara és partidari d’incloure el dret a la “secessió” en una necessària reforma de la constitució. Lluny queden les editorials totalitàries i les piulades insultants contra el procés sobiranista del Ramírez director d’El Mundo. L’etern “transvestit” polític ara aposta pel diàleg i la regeneració d’Espanya.
Sigui com sigui, Ramírez és un patriota espanyol sense fissures, un cervell privilegiat, un erudit que manté una elegància i un saber estar a prova de bombes i que, segons es diu, es bat amb el director de la Razón, Francisco Marhuenda, per aconseguir una cadira a la Real Academia de la Història. En aquest sentit, Pedro J Ramírez, sense cap mena de dubte, dóna mil voltes a un Marhuenda més mediocre que erudit, però més ben relacionat amb el poder que Ramírez, per això, Pedro J potser acabarà tastant la indiferència al mèrit, una constant secular “marca Espanya”.