El CD de “La Camarga” fa tremolar fins i tot a David Fernández
En tota Comissió d’investigació de qualsevol parlament democràtic els seus membres tenen dret a escoltar i interpel·lar els compareixents, però també tenen dret a rebre tota la informació que sol·licitin o que sorgeixi arran de la comissió, en aquest cas, qualsevol informació que facilitin els compareixents.
Aquest és el cas del famós CD que Jordi Pujol Ferrusola va lliurar al president de la comissió d’investigació sobre frau fiscal, David Fernández (CUP). Un CD que suposadament és la gravació de la famosa conversa de La Camarga, segons el fill gran del president Pujol, i que va ser pagada, segons alguns dels detectius implicats en el cas de Método 3, amb diner negre per part del PSC.
Com és que no es va lliurar una còpia d’aquest CD a cadascun dels membres de la comissió d’investigació?
Les preguntes són: per què David Fernández (CUP) no va ordenar immediatament una còpia per cadascun dels membres de la comissió? Per què es va endur el CD a casa i en va fer una còpia? Per què la va lliurar a la presidenta del Parlament i no als membres de la Comissió? Com és què els membres dels diferents grups parlamentaris, tret de CDC, no han exigit una còpia d’aquest CD?
Totes aquestes preguntes exigeixen una ràpida resposta i, sobretot, que el CD, que no sabem què conté, sigui lliurat als membre de la comissió, és el seu dret malgrat que sembli que als diferents parlamentaris els pesi tanta responsabilitat.
I finalment, sort que la presidència de la comissió recau en un membre de l’opció més trencadora del panorama polític, però ni tant sols això ha servit per complir amb el dret que tenen els membres d’una comissió parlamentaria d’obtenir tota la informació que demanin i la que sorgeixi arran de la comissió o lliurin els compareixents.