A Dolors Camats li cou el @directe
Era la Diada, a mig matí els carrers de Barcelona eren plens de gent, uns voluntaris repartien l’especial en paper del directe!cat i es troben la comitiva d’ICV amb Joan Herrera i Dolors Camats, els donen un exemplar, el primer el recull sense cap problema, però la segona els hi diu que no el vol, “el directe m’insulta”...Tothom es lliure de decidir el que llegeix, mira i recull, però el que no pot fer un polític és mentir perquè un mitjà desemmascara la seva estratègia o escriu allò que no li agrada.
Dolors Camats té tot el dret a rebutjar un exemplar del directe.cat en paper, el que no pot dir és que el directe.cat l’insulta, perquè mai l’hem insultat. El que fa el directe.cat és posar en evidència l’ambigüitat i contradiccions del partit que dirigeix amb Joan Herrera, en un moment determinant de la història del país. I també, destapar el tactisme caduc de la vella política disfressada de nova política que tan bé practiquen.
La prova definitiva és la roda de premsa de Camats d’aquest dimarts, un roda de premsa insòlita i que ja forma part del millor filibusterisme polític. Dir que es consultarà a la militància quan resulta que no podran decidir sobre quina és la seva opció de la pregunta del 9N, és una vergonya. I encara més, després d’escoltar l’audio de l’ACN on es pot comprovar el riure nerviós de Camats defensant el que és indefensable, amb l’argument que “això és el que té la democràcia interna”. La cúpula decideix el què es pot preguntar a la militància.
Aquesta roda de premsa pesarà en la història de l’antic PSUC i passarà als anals de la història del que un polític no pot fer, anar en contra del que volen els militants i simpatitzants, votar i decidir sobre si ICV-EUiA és decideix pel Sí-Sí o pel Sí-No, en comptes de decidir sobre una ruptura inclusiva.