miquel Barcelona

Caga el rei i caga el papa
I de cagar
Ningú no se n'escapa.


I encara:
Vull que el luxuriós em diga
Quan té al davant a sa amiga
I li apreta la caguera,
Què serà el primer:
El davant o bé el darrere.

(Paraules d'un caçadoren temps que caçava bé)

LO NOI DE CAL MOT OCATA

Tot recordant el nostre Rector de Vallfogona: en el verset A UN ASSUPTE LLÉPOL:


No serà persona cuerda
ni manco estimada en res,
ni tampoc bon portugués,
qui dirá mal de la merda;
que encara que sia verda,
blanca, negra, parda o groga,
no és just que ningú se moga
per a dir sia dolenta,
perqué, encara que és pudenta,
és antiquíssima droga

LO NOI DE CAL MOT OCATA

No fa tants anys vaig sentir dir a una velleta: excuseu-me vaig un moment a Can Felip! Locució heretada dels nostres avantpassat derrotats el 1714 i que ara jo tornaria a posar en circulació per a “fer cap-i cua”. I com a curiositat vós diré que en occità per a dir caguera en diuen: Enveja de cagar.

CONTINUA EN UN ALTRE COMENTARI.

LO NOI DE CAL MOT OCATA

Darrerament s'ha posat de moda per anomenar la brutícia que fa el gos el mot col·loquial : caca. Paraula que abans s'emprava només quan es referia a la que feia l'ésser humà. Per a la de gossos i altres animals se'n deia: excrements. També podíem anomenar-la: caguerada o cagarada. Els emprenyats després de trepitjar-na una en diuen merda!. Paraula d'estil i d'ús força repetitiu als serials de TV3 o qui no ha sentit mai a dir l'expressió: tots els polítics estan emmerdats! Referint-... Llegir més