La retòrica de Duran i Lleida
Darrerament, Duran i Lleida continua marejant la perdiu per tal de continuar amb l'ambigüitat ideològica que el caracteritza i evitar pronunciar-se sobre si creu o no creu en la independència de Catalunya. Així, i després que la plana major de la seva coalició es declarés independentista -Artur Mas, Oriol Pujol, Felip Puig- ell continua fent malabarismes, i no s'atreveix a reconèixer que d'independentista no en té un pèl.L'etern futur ministres d'Afers Exteriors espanyol utilitza un discurs carregat de demagògia quan s'atreveix a assegurar que ell és "sobiranista" però en canvi afegeix de seguida que ser "sobiranista" no té res a veure amb ser "independentista". I es queda tan panxo. Però malgrat la cortina de fum dialèctica de Duran, el ciutadà no és tonto, i només cal recórrer al diccionari per veure que el que juga -i malament- amb la llengua és el propi Duran i Lleida.
Així, segons el diccionari, un sobiranista és aquell "Que és partidari de la sobirania d'un territori", i per sobirania el diccionari entén la "qualitat del poder polític d'un estat o d'un organisme que no és sotmès a cap altre poder", per tant el sobiranista és "aquell partidari d'un territori que no és sotmès a cap altre estat o poder polític". Justament la definició d'independència: "situació d'una col·lectivitat, d'un poble, d'un país, etc, no sotmesos a l'autoritat d'altres".
Per tant, senyor Duran, no intenti enganyar a la ciutadania: sobiranista = independentista. I el que vostè és, segons el diccionari, no és independentista ni sobiranista, és unionista i botifler.