Girona, octubre 2001.- “La Diputació de Girona, els Consells Comarcals de l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany, el Gironès i la Selva i els ajuntaments afectats pel traçat de la N-II així com els partits polítics i els representants gironins al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat s'han unit per reclamar de manera immediata les millores necessàries a la N-II.” Aquestes ratlles formen part de la crònica de l’època signada per l’ACN i que confirma el tret errat de les forces polítiques a l’hora d’atacar el desdoblament. Mentre no s’ataqui el problema; els  beneficis desmesurats d’ABERTIS i el conveni  de l’AP-7 signat amb el Ministeri de Foment que permet als primers cobrar més de 2.000 milions d’euros per la disminució del transit fins a l’any 2021, xifra que augmentaria exponencialment amb la N-II desdoblada, no tindrem el problema resolt.

Standard & Poor’s ha rebaixat la qualificació de l’empresa de “BBB+” a “BBB” en perspectiva negativa, i al·lega dos motius. Per un costat, considera tal i com vam publicar des del directe!cat, que l’operació d’adquisició de les autopistes sud-americanes de l’empresa presidida per l’ex-ministre franquista Villar Mir, OHL és de risc i caldrà estar atent a la seva evolució, i per altra banda assenyala l’alta volatilitat dels transits per les autopistes, en principi és refereix al descens previst d’aquest any d’un 9% que se sumaria a l’acumulat de més d’un 27% des de 2007. Descens de transit també són els #novullpagar i la previsió que l’actual model de peatges no pot seguir igual.

Es pregunta el professor d'Economia Internacional de la London School of Economics (LSE) i membre del prestigiós think tank Bruegel, Gianmarco Ottaviano. La fuga de capitals no només perjudica la imatge de l'estat espanyol de cara als mercats, sinó que a més té conseqüències negatives en l'economia interna, exposa Ottaviano, ja que suposa un greuge entre els rics -que evadeixen capital fora del país- i els pobres que no tenen diners per-ho i queden a expenses de la situació provocada pels primers. Durant el mes de març, van ser 66.200 milions d'euros els que van sortir de les fronteres estatals. En els últims tres trimestres, la xifra arriba fins als 194.900 milions.