El titulars de foment dels executius de Madrid i País, José Blanco i Thierry Mariani, han signat aquest dimecres a París una declaració conjunta sobre les connexions de transport entre els dos països. Han coincidit en remarcat que el corredor central ha de quedar incorporat a les xarxes transeuropees, ja que consideren que és 'un objectiu estratègic a llarg termini' i que la seva realització serà una fita en les infraestructures del segle XXI.  En canvi, en la nota enviada pel Ministeri de Foment sobre la reunió, no es fa cap referència al corredor mediterrani que es reclama, especialment, des de Catalunya, País Valencià i Múrcia.

La nota no parla en cap moment del Corredor del Mediterrani malgrat que el govern espanyol assegura que la seva ofensiva per incloure'l dins les xarxes europees de transport és clara i es mostra convençut que la Comissió Europea l'inclourà dins el seu catàleg d'actuacions prioritàries el pròxim 19 d'octubre. En canvi la declaració signada pels dos ministres sí que apunta que el Corredor Central és una infraestructura de primera importància i 'insta a l'Agrupació d'Interès Econòmic que impulsi els programes d'estudi d'anàlisi territorial, mediambiental, de traçat i d'avaluació socio-econòmica i financera del projecte'.

El Consell Executiu d'aquest dimarts aprovarà l'avantprojecte de llei d'estabilitat pressupostaria que vol limitar el dèficit de la Generalitat al 0,14% pel 2018. Segons l'auditoria que es va fer pública la setmana passada, a finals del 2010 la Generalitat registrava un dèficit del 4,2% del PIB, quatre dècimes més del que havia previst el Govern en els pressupostos. La llei que s'haurà de debatre al Parlament fixarà una limitació del dèficit i també un sostre de despesa al marge de la llei orgànica que s'ha d'aprovar al Congrés com a conseqüència del pacte PSOE-PP per reformar la Constitució i que fixa, per a les comunitats autònomes, un sostre del dèficit del 0,14% pel 2020.

 

El Govern ha valorat l'auditoria que va encarregar per conèixer l'estat de les finances de la Generalitat com un aval a la 'feina feta i la que queda per fer' des de l'executiu. El portaveu, Francesc Homs, ha explicat que el document, que es presenta aquest dimarts, 'confirma la idea que tenia el Govern de l'herència rebuda' i que suposa una 'justificació' dels ajustos que està aplicant. Amb tot, Homs ha avançat que el resultat de l'auditoria i l'anàlisi que en fa l'executiu no obligarà a canviar les condicions pressupostàries ni a incrementar l'ajust. El portaveu ha anunciat també que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, compareixerà a petició pròpia al Parlament per explicar l'auditoria.

Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement, considera que la independència de Catalunya seria 'perfectament viable' pel que fa a l'economia. En la presentació del llibre 'Sense Espanya', on Modest Guinjoan, director d'Economia de Pimec, i Xavier Cuadras, professor de la UPF, teoritzen sobre aquesta possibilitat, Mas-Colell recordava que al món hi ha 95 països més petits que Catalunya 'i no passa res'. El titular de la cartera econòmica de la Generalitat aprofundia en la hipòtesi assegurant que les grans zones i àrees comercials que s'han imposat al món ha fet créixer la possibilitat 'que els països petits siguin independents'. Mas-Colell també deia durant la presentació del llibre, a la seu de Pimec, que, en cas que es produís aquesta circumstància, 'seguiríem tenint amics a l'altre costat de l'Ebre'. Amb tot, el conseller va recordar que aquesta qüestió 'no és un tema candent' i que, ara, la prioritat és plantejar el pacte fiscal al govern espanyol que sortirà després de les eleccions del 20 de novembre d'aquest any.