El govern espanyol continuarà amb les reformes econòmiques i consolidació fiscal que li permetin complir l'objectiu de dèficit. Ho ha refermat aquest dimecres l'equip econòmic del govern espanyol, que s'ha reunit per analitzar les tensons dels mercats pel deute, fet que ha disparat la prima de risc espanyola. En una compareixença després de la reunió, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ha admès que la situació als mercats 'pot durar diversos dies' i ha afirmat que el govern aborda la situació amb 'preocupació' i 'responsabilitat'. Amb tot, ha assegurat que té 'confiança' en la feina que s'està fent. Llegir-ne més

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha assegurat que l'augment de la prima de risc espanyola i italiana és una 'causa de profunda preocupació' a Brussel·les. En un comunicat, Barroso ha assegurat que 'les tensions en el mercat dels bons reflecteixen una creixent preocupació entre els inversors sobre la capacitat sistemàtica de l'Eurozona per respondre a una crisi que evoluciona'. Per això, Barroso considera 'essencial' que s'acceleri la reforma del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF, en les sigles en anglès) que es va acordar en el consell de caps d'estat i de govern de l'euro del passat 21 de juliol. En aquest sentit, la Comissió Europea ha confirmat la conversa telefònica entre el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i Barroso. Zapatero ha informat sobre les mesures 'que ha pres' l'executiu central, ha explicat la portaveu de la Comissió, Karolina Kottova. Segons la portaveu, el president del govern espanyol ha explicat al líder europeu quines polítiques estan en procés i 'quin són els passos immediats'. Els dos mandataris han coincidit també en la necessitat d'implementar 'el més aviat possible' l'acord que es va afirmar en la cimera de caps d'estat i de govern de l'Eurozona el 21 de juliol. Llegir-ne més

La prima de risc espanyola ha assolit aquest dimecres un nou màxim històric amb 407 punts bàsics minuts abans de l'obertura de la sessió borsària, amb una rendibilitat per sobre el 6%. El nou rècord s'ha establert l'endemà que el diferencial dels bons espanyols marqués un rècord superant els 400 punts bàsics davant la incertesa de l'economia europea i nord-americana, tot i que la Càmera de Representants i el Senat donessin llum verda a augmentar el sostre del deute. Així Espanya ha superat un cop més, i ara amb més diferència, el llindar de qualificació només traspassat per Grècia, Portugal i Irlanda abans de ser intervingudes. Ara se situa en els 387 punts. Llegir-ne més

El rotatiu britànic 'Financial Times' assegura que hi ha una 'alarma creixent' per la possibilitat que l'Estat espanyol 'sigui el proper país de l'Eurozona en necessitar un rescat de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional'. El diari financer explica que el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha ajornat les vacances per controlar 'de més a prop' l'augment de la prima de risc, que aquest dimarts ha arribat a la xifra rècord de 400 punts. Segons els experts consultats pel 'Financial Times', l'anunci d'eleccions anticipades de Zapatero 'només ha afegit dubtes sobre la solvència' de l'Estat espanyol. Llegir-ne més

La prima de risc espanyola s'ha disparat aquest dimarts per sobre els 400 punts i ha batut un nou rècord històric des de la creació de l'euro. L'índex, que determina la diferència de rendiment entre el bons a deu anys alemany i l'espanyol, ha assolit quan passaven deu minuts de les nou del matí els 403 punts bàsics, quasi 30 més respecte el diferencial amb el qual es va tancar la jornada d'ahir (374) i a només dos dies de la nova emissió de bons domèstics de tres i quatre anys. Contràriament al que s'esperava, les notícies que arribaven dels Estats Units d'elevar el sostre del deute i evitar la fallida, no han fet remuntar els mercats i han situat el llindar espanyol a molt poca distància del grec, l'irlandès i el portuguès abans de ser intervinguts. Llegir-ne més

La Generalitat va recaptar 274 milions d'euros menys en impostos arreu de Catalunya durant el 2010. L'any passat les arques del Govern van ingressar 2.231,15 MEUR procedents dels tributs propis i els cedits per l'Estat. Si es compara la xifra anterior amb la que es va recaptar el 2009, la diferència és del 10,95%. El gruix de la recaptació el continuen acaparant els impostos que fan referència al sector immobiliari (Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats). L'any passat, per primer cop d'ençà de l'inici de la crisi, la recaptació d'aquests tributs es va mantenir. A partir d'aquest exercici l'estadística canviarà perquè es deixarà d'ingressar bona part de l'impost de Successions. Llegir-ne més

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha fet una crida a no ser alarmista amb l'actual situació financera dels ajuntaments catalans. Ha remarcat que hi ha un espectre variat dels ajuntaments, al temps que ha recordat que n'hi ha que estan en una situació viable. Ha admès que hi ha ajuntaments amb més dificultats que altres. Ha ressaltat que la situació dels governs locals 'és delicada com ho és també la dels governs autonòmics o de l'Estat'. Pel que fa a la situació de Moià que s'ha declarat en fallida, Mas-Colell ha dit que fa molt temps que el problema d'aquest municipi 'és singular' i ha apuntat que és un problema que ja 'està isolat des de fa bastant temps'. Llegir-ne més

Amb un deute de 25,5 milions d'euros, l'Ajuntament de Moià està endeutat en un 400% -el màxim permès és del 75%- i s'ha declarat en fallida tècnica. Tan delicada és la situació de les arques municipals que l'alcalde, Dionís Guiteras -Ara Moià-Acord Municipal- tem que a finals d'agost no hi haurà diners ni per pagar les nòmines al centenar de treballadors municipals. El consistori ja fa temps que no pot pagar proveïdors i durant el mandat passat gairebé no es va poder fer cap inversió. 'Hem de fer els deures nosaltres primer i fer un bon pla de viabilitat', admet Guiteras. Però alhora considera necessari l'aval del Govern per poder recuperar la confiança de les entitats financeres. Llegir-ne més

El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ha admès que la companyia Ryanair aporta 'beneficis innegables' per al turisme gironí, i que la retallada de vols té 'conseqüències importants' per al sector. Ara bé, Mena també ha dit que el Govern no pensa cedir al 'xantatge' de l'aerolínia irlandesa, perquè donar a Ryanair el que demana catapultaria la Generalitat 'al penya-segat'. 'Els guanys a curt termini es convertirien absoluta dependència a llarg termini', ha declarat el titular d'Empresa i Ocupació. Mena ha visitat la seu de l'Institut Català del Suro a Palafrugell (Baix Empordà), que celebra el 20è aniversari i que engegarà estudis per avaluar el diòxid de carboni (CO₂) que absorbeixen les soques. Llegir-ne més

L'Assemblea General d'Unnim ha aprovat aquest dijous la segregació del negoci financer de la caixa d'estalvis al nou banc que ha constituït per l'entitat, Unnim Banc. En una assemblea extraordinària celebrada a l'auditori de la seu d'Unnim a Manlleu (Osona), els consellers generals també han ratificat les actuacions dutes a terme pel Consell d'Administració en relació a la creació d'Unnim Banc. Si no s'opta per cap altra via de recapitalització, la segregació es realitzarà a finals del mes de setembre. Al seu torn, l'Assemblea General de CatalunyaCaixa ha aprovat per unanimitat el projecte de segregació de l'activitat bancària per traspassar en bloc el negoci financer al banc de nova creació, CaixaBanc. Així mateix, el màxim òrgan de govern de l'entitat ha ratificat constituir CataixaBanc com a banc instrumental a través del qual CatalunyaCaixa efectuarà el procés de recapitalització. D'aquesta manera es culmina el seu procés de fusió abans d'afrontar el pla. D'acord amb el calendari previst, el traspàs definitiu de l'activitat bancària al nou banc es realitzaria durant el mes de setembre. Llegir-ne més

El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, ha informat que l'executiu ha d'estalviar 380 milions d'euros en els propers sis mesos, per tal d'acomplir amb l'objectiu de dèficit de l'1,3%, permès pel govern espanyol. Aguiló també ha explicat que actualment el govern deu 1.104 milions d'euros en factures i que el deute de les Balears supera els 4 mil milions d'euros. L'estalvi, diu Aguiló, es farà a partir de la reestructuració de les empreses públiques i la reducció de l'administració, les subvencions i les inversions. En cap cas, expliquen, es posarà en marxa el copagament ni es pujaran imposts. Diuen que no hi ha 'perill' per l'educació ni la sanitat, i asseguren que no es tancaran centres assistencials. Llegir-ne més

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, no descarta acceptar la proposta d'Elena Salgado d'una línia de crèdit de l'ICO (Institut de Crèdit Oficial) per finançar la meitat dels dines que Catalunya ha de tornar el 2012 a l'Estat per la liquidació del 2008 i 2009. Tot i això, Mas-Colell està pendent de conèixer-ne els detalls i inclourà la proposta entre les opcions que gestiona el Departament per fer front al pagament. En línies generals sobre la reunió d'ahir dimecres, el titular de l'Economia ha mostrat el seu sentiment d'insatisfacció perquè considera que les comunitats ho tenen 'més difícil que l'Estat' per reduir el dèficit. Llegir-ne més

'En política no hi ha res insalvable'. És el lema que el conseller Mas-Colell ha citat aquest dimecres a les portes d'un Consell de Política Fiscal i Financera on l'executiu espanyol sol·licita a les autonomies que es fixin una regla de despesa i on Catalunya i els 11 territoris governats pel PP reclamaran a l'Estat espanyol una moratòria en el pagament dels 18.000 milions en avançaments que van rebre de més pel finançament 2009, 2.500 en el cas de Catalunya. El conseller ha assegurat que reclamarà també el pagament del fons de competitivitat malgrat que l'executiu espanyol ha tancat la porta de forma clara a aquesta pretensió així com a l'ajornament dels pagaments de la liquidació del 2009. Llegir-ne més

Catalunya ha de retornar a l'Estat 2.478,11 milions d'euros com a resultat de la liquidació del sistema de finançament de l'any 2009, segons recullen les dades del Ministeri d'Economia que ha donat a conèixer aquest dimarts el secretari d'Estat d'Hisenda, Juan Manuel López Carbajo. Aquesta liquidació negativa no s'ha de pagar aquest any, sinó que s'haurà de fer efectiva a partir de l'any que ve en cinc exercicis i es restarà dels recursos que ha d'anar rebent la Generalitat. La xifra és el resultat de la resta entre els diners que l'Estat ha avançat a Catalunya com a bestreta, 17.336,70 milions, i els recursos reals que segons Economia li pertocaven un cop tancat l'exercici, 14.858,59. Llegir-ne més

Llegir-ne més