El fill del líder de Plataforma per Catalunya ha denunciat el seu pare, Josep Anglada, per una presumpta agressió divendres passat al seu domicili familiar. Segons informa Nació Digital, tant el polític com el seu fill van declarar ahir al jutjat de Vic després que Josep Anglada (fill) denunciés el seu pare arran d'una discussió que, pel polític, 'és un tema privat que no cal comentar amb els mitjans de comunicació', segons ha declarat al digital anteriorment esmentat. Mentre el pare assegura que no hi va haver agressions, el fill diu que 'ha estat molt greu' el que li ha fet. 

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha revelat aquest dimecres que el dèficit fiscal de Catalunya entre el 2005 i el 2009 s'ha mantingut malgrat el nou model de finançament pactat pel tripartit, que entrava en vigor precisament l'any 2009. Mas-Colell ha comparegut al Parlament per explicar perquè no ha presentat els pressupostos, però ha aprofitat per fer pública aquesta dada. En concret, el saldo fiscal de l'any 2005 va ser del -8,3%, mentre que el del 2009 va pujar lleugerament fins al -8,4%. 'Seguim on érem, és a dir, amb un dèficit fiscal estructural entre el 8% i el 8,5% del PIB català, una situació gens raonable', ha remarcat.

El popular José Ramon Bauzá, president del govern balear, i el convergent Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, han estret aquest dimecres al matí els llaços entre els dos territoris manifestant públicament el compromís de continuar vinculats a l'Institut Ramon Llull, òrgan de deu anys de vida que, en paraules de Mas, pretén situar la cultura dels territoris de parla catalana a tants països del món com sigui possible. En el marc de la primera visita institucional del president Mas a terres balears, Bauzá ha dit que la institució permetrà definir una col·laboració 'present i futura' d'una realitat cultural 'però també institucional'.

Amb l'anunci d'ETA d'abandonar la lluita armada des de molts sectors s'esperava que el govern espanyol respongués amb l'acostament dels seus presos al País Basc. Aquest matí, però, s'ha esvaït el dubte quan el ministre de Presidència espanyol, Ramón Jáuregui, ha dit que no es canviarà la política pentienciària i, per tant, no hi hauria cap acostament de presos abans del 20N, data en què se celebraran les eleccions a les Corts espanyoles. 'No correspon a aquest govern de prendre iniciatives a vint dies de les eleccions que donarà pas a un nou govern', ha sentenciat Jáuregui. El president del PNB, Iñigo Urkullu, entén, com bona part de la societat, que l'anunci d'ETA de cessar la lluita armada deixa buides de sentit determinades mesures d'excepcionalitat i, consegüentment, l'acostament dels presos hauria de ser un fet. Des del govern espanyol, però, s'ha descartat aquesta possibilitat. En aquest mateix sentit, Urkullu s'ha emparat en el punt 10 de la Declaració d'Ajuria Enea i ha apostat per la derogació de la Llei de partits per assegurar-se que totes les formacions polítiques puguin ser presents en els comicis. En les seves peticions, el líder del PNB també ha demanat que 'l'esquerra abertzale' se sumi al reconeixement de les víctimes.

Els alcaldes podran decidir si un bar o una discoteca del seu municipi ha de tancar abans del que estableix la llei catalana. Fins ara, la regulació dels horaris ha estat competència de la Generalitat i, fins i tots, els empresaris del sector han de demanar una ampliació d'horaris per a dies excepcionals com cap d'any o estiu que cada delegació del Govern ha d'aprovar. Amb la modificació, s'establiran horaris de tancament diferenciats segons les festivitats i es dóna poder als consistori per tancar abans els locals si ho consideren necessari. Lloret ja ha anunciat que ho aplicarà els mesos de juliol i agost per evitar que es repeteixin els aldarulls al carrer d'aquest estiu quan tanquen els locals.

Si bé no té pressa per a convocar la consulta i tot apunta que no serà fins l'any que ve, des del consistori sí que s'ha informat de la voluntat d'eliminar el topònim actual i substituir-lo per la forma Mahón-Mahó o Mahón-Maó. Tal com informa el diari Ultima Hora, l'alcaldessa Àgueda Reynés ha recordat que quan 'ells [PSOE, PSM i EM-EU] el van canviar, ningú no ens ho va preguntar'. 'La idea és recuperar sempre i en tot cas el 'Mahón'', ha reconegut Reynés. Sigui quin sigui el resultat de la consulta, la introducció de 'Mahón' obligarà l'Ajuntament a plantejar-se davant del Govern una modificació d'una Llei de normalització lingüística que el govern de Bauzà ja té en el punt de mira des que va accedir al Consolat de Mar. 

 

Nou ajuntaments del Gironès, el Baix Empordà i la Selva han fet pinya per mancomunar serveis i compartir equipaments entre ells. De moment, els seus representants ja s'han reunit a l'Ajuntament de Llagostera per començar a dibuixar iniciatives concretes, amb l'objectiu de reduir despeses sense que això vagi en detriment dels serveis que es presten als ciutadans. La voluntat és poder compartir instal·lacions (com els pavellons, les llars d'infants i els geriàtrics) i, fins i tot, el sòl industrial dels diferents termes municipals. A més, durant la trobada també s'ha plantejat que els consistoris, a l'hora de comprar material o bé adquirir mobiliari urbà (bancs, papereres) ho facin de manera conjunta.