La declaració de reparació moral que el govern espanyol va lliurar a la néta de Lluís Companys en què es constatava que el president va 'patir violència per raons polítiques i ideològiques' i que va ser 'injustament condemnat a mort per un tribunal il·legítim', sense fer cap referència a que Companys era el president de Catalunya, no ha satisfet tothom. De fet, l'endemà el Govern va anunciar que presentaria una demanda perquè es reobrís el cas,
denegada per la Fiscalia que emparant-se en la Llei de la memòria històrica equiparava il·legitimitat amb nul·litat. En aquesta mateixa línia s'ha posicionat el ministre espanyol de Justícia, Francisco Caamaño, en les seves darreres declaracions sobre la qüestió afirmant que no veu necessari declarar nul el cas que ja ha estat considerat il·legítim. Un mes abans del 70è aniversari de l'afusellament del president màrtir, el Congrés espanyol ha de votar una
moció d'ERC (pdf) que proposa justament modificar la Llei de la memòria històrica perquè les sentències 'il·legítimes' es considerin 'nul·les de ple dret'. Per als republicans serà 'la prova del cotó' sobre la voluntat del Ministeri de reparar la memòria de Companys.
Llegir-ne més