El PSC s’aferra a Piqué per dir no a la clau i la caixa

3 comentaris

Enviar

Caixa o faixa

Ho deia ahir l’ex directora de TV3 Mònica Terribas en una entrevista al diari El Punt/Avui , “Hi haurà un escenari de caixa o faixa” i cada cop ho pensa més gent, cada dia, cada hora escoltem, sentim o veiem queixes de sectors diversos davant l’actual situació de crisi que vivim. Comerciants, universitaris, pensionistes, ajuntaments, petita i mitjana empresa, entitats socials, culturals, ciutadans anònims, un veritable clam contra l’actual situació de crisi, i en uns moments com els que ens toca viure, Espanya no té cap credibilitat a Europa i cada cop menys credibilitat pels catalans. Llegir-ne més

3 comentaris

Enviar

Què farem l’endemà del no de Madrid al pacte fiscal?

Mentre que la classe política segueix discutint sobre el pacte fiscal, malgrat que el Parlament de Catalunya ja va aprovar una resolució en aquest sentit, els ciutadans es comencen a preguntar què farem després del ple del Parlament? sigui quina sigui la resolució aprovada, Madrid dirà no, amb l’excusa de la crisi i amb l’acord del PP i el PSOE.

Si els polítics escoltessin els seus votants, l’acord hauria d’estar signat i aprovat, i sense perdre ni un segon negociar amb Madrid, caixa o faixa, i si com sembla és faixa, cal iniciar sense complexos un procés de transició nacional cap a la independència, perquè  aquesta és l’única sortida possible. Llegir-ne més

16 comentaris

Enviar

Els politics per darrera els ciutadans

Dos anys després de la manifestació més multitudinària que s’ha fet a Catalunya estem en una cruïlla de contradiccions, ha augmentat el sentiment independentista, més gent que mai segons les enquestes votarien sí a un referèndum per la independència, però la classe política va camí de tornar repetir l’error de la tramitació del darrer estatut, on el Parlament de Catalunya va aprovar un estatut mínimament ambiciós per una amplia majoria, i un cop acabat el brindis, alguns partits ja van gestar-ne les rebaixes. Llegir-ne més

6 comentaris

Enviar

Catalunya, de l’oasi a l’apartheid

El que ha passat als campionats del món d’esports de muntanya, “els Sky Games” és digne de ser explicat, denunciat i, sobretot, hauria de servir per dir prou d’una vegada per totes a l’apartheid contra tot el que significa Catalunya per part d’una Espanya que tant  sol ens vol per seguir cobrant del nostre esforç.

Que l’essència de l’esport, la participació i que guanyin els millors sigui greument atacada i corrompuda pels dirigents espanyols és una vergonya i mereix que el Govern de Catalunya actuï i denunciï aquests greus atacs a la dignitat humana. Llegir-ne més

10 comentaris

Enviar

Espanya no és viable

Molts ho saben, però pocs ho diuen, la  Presidenta del PPC, Sánchez Camacho s’ha passat de rosca. És intolerable que Camacho pugi a la tribuna del Parlament de Catalunya, digui un munt de falsedats malintencionades, se’n desdigui dels seus compromisos com si no anessin amb ella i apareixi triomfant com si res, i l’endemà sant tornem-hi.

No pot ser que la responsable d’un partit com el PP, com diuen ells, un partit nacional espanyol, faci una croada contra el català d’abast total i aquest partit respongui a Catalunya com si no passes res. Llegir-ne més

5 comentaris

Enviar

No amaguem la realitat

Ha guanyat Espanya l’Eurocopa de futbol, enhorabona i felicitats als nostres veïns del sud, nosaltres som catalans i no espanyols i és hora de dir les coses pel seu nom, no podem amagar els sentiments i convertir la repressió contra un poble en un silenci total per part dels grans mitjans de comunicació i el Govern d’aquest país.

Prou d’aguantar aquells que no ens volen, i que no aturen el seu odi cap a Catalunya, cal començar a dir les coses pel seu nom, ho devem als ciutadans d’aquest país, i a les noves generacions, aguantem massa, paguem doble per tot i a sobre no podem expressar els nostres sentiments  com qualsevol altre poble, és trist que mentre els espanyols i els italians poden lluir les seves samarretes nacionals, els catalans ens hem d’aguantar, quant si fóssim un país normal la final l’hagués pogut jugar Catalunya. Llegir-ne més

39 comentaris

Enviar

Som majoria i a punt per fer història

La credibilitat del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) avui dirigit per Jordi Argeleguet i en l’etapa del tripartit  per Gabriel Colomé està més que garantida, quina millor garantia de credibilitat pot tenir el CEO, quant dos dels directors de diari més influents de l’Estat han perdut  els papers per una enquesta que confirma allò que ells no volen sentir.

Parlem de José Antich (La Vanguardia) i Pedro J Ramírez (El Mundo), el primer va arribar a esparracar una enquesta electoral del CEO perquè no coincidia amb la voluntat ideològica del diari, i ho va fer en un programa de la televisió pública d’aquest país i ningú li va retreure un acte miserable com el que va fer i més, quant va resultar que l’enquesta estripada per José Antich va ser la que més la va encertar, i ni tant sols va haver de demanar disculpes. Llegir-ne més

4 comentaris

Enviar

La “xuleria” dels governants espanyols

Aquesta és una gran oportunitat per la gent d’aquest país i pels ciutadans de tot l’Estat, ho veiem cada dia, quan més fotuts estem, més puja l’anomenada “xuleria espanyola” per part dels seus governants, siguin del PP o del PSOE, a l’hora de la veritat “tanto monta Mariano com Alfredo.”
 
Europa ens rescata i escoltant el Govern Espanyol sembla que siguin ells qui han prestat els diners, Europa ens diu que donem prioritat al corredor mediterrani, i Espanya, el central; Europa ens diu no fer altes velocitats sense demanda, Espanya el contrari; Espanya guanya a França i la segona en el comandament en el PSOE, Elena Valenciano insulta a un jugador francès, Europa demana fer boicot polític a Ucraïna, i Espanya com ja es veu guanyadora de l’Eurocopa planteja anar-hi igualment; el festival és un no parar, i és en aquest aspecte que Catalunya, un país de tarannà totalment diferent, té una oportunitat, i aquesta oportunitat és convèncer al món. Llegir-ne més

8 comentaris

Enviar

L’obsessió del PSC per l’ERC de Junqueras

Les entrevistes concedides aquest cap de setmana pel primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro han caigut com un gerro d’aigua freda entre les files del socialisme català, el líder dels socialistes, en un afany de situar-se en el mapa pot acabar convertint-se en un dirigent sense discurs, a més, corre el risc que fins i tot el Partit Popular l’avanci en les propostes d’un nou model de finançament per a Catalunya.

Fa setmanes va ser Joan Ignasi Elena qui va anunciar la constitució d’una corrent interna anomenada “avancem”, per intentar cohesionar un front d’esquerres català, dies més tard els anomenats sectors catalanistes van obrir un altre camí, i la setmana passada l’ex conseller Castells li clavà una darrera estocada al primer secretari del PSC. Llegir-ne més

17 comentaris

Enviar

El Titànic s’enfonsa, i no ens hi volem quedar

Si algú tenia esperances sobre les possibilitats de Mariano Rajoy de redimir Espanya de la crisi actual i posar el nom d’Espanya al mapa, aquestes esperances han estat fosses en sis mesos de govern popular, qualsevol estament, govern o analista polític a Europa i del món considera Espanya i el seu govern, tant l’anterior del PSOE com l’actual del PP, una profunda decepció.

Tenen clar que Espanya és com el Titànic que fa mesos ja va xocar amb el iceberg de la crisi i que té oberta una profunda via d’aigua, Espanya s’enfonsa i amb ella tots els que encara avui hi són a dins. Llegir-ne més

Un comentari

Enviar

Espanya ens condemna a “Eurovegas”

“No estem en condicions de fer un lleig a cap oportunitat de crear feina” amb aquestes paraules ha contestat el portaveu del Govern, Francesc Homs a les preguntes dels periodistes sobre el projecte de construcció d’un gran parc del joc al nostre país. I segurament té raó el portaveu, Espanya i els errors comesos per nosaltres mateixos, els catalans, ens han portat a una situació d’extrema gravetat, tenim la soga al coll i dia que passa la soga ens estreny més, Espanya sap que la seva sortida és seguir estirant la corda de la seva principal mamella, i aquesta no és cap altre que els territoris de parla catalana, allò que a Duran i Lleida li agrada tant de Països Catalans. Llegir-ne més

4 comentaris

Enviar

Camacho contra la paret

Els populars catalans malgrat que viuen una eufòria més que pels èxits reals, per les fotografies del poder que han obtingut els darrers temps i per una presidenta com Alicia Sánchez Camacho que és experta en vendre fum, comencen a desgastar-se més de pressa del que sembla.

La prova més evident d’aquesta situació la trobem amb la mateixa presidenta dels populars catalans que intenta buscar el protagonisme amb propostes a la desesperada, les seves fotos amb els ministres populars, la proposta d’un model de pacte fiscal en clau popular, les seves ànsies de mostrar que decideix alguna cosa al govern de Madrid, tot i que  com a resultat obté la més completa ignorància dels seu partit a Espanya, converteixen els populars catalans amb un partit amb data de caducitat. Llegir-ne més

Comenta-ho

Enviar

“El pacte fiscal,” perdut a la ruleta?

Segons sembla, i si la crisi no s’ho emporta, Catalunya està a punt de guanyar la suposada disputa amb Madrid pel complex “Eurovegas.”  Les mateixes paraules de la Presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre donant per fet que el més important és que la inversió es quedi a Espanya, mostren que la decisió més que una victòria, acabarà sent una concessió del Govern Espanyol a Catalunya, concessió que obre la porta a diluir la reclamació del pacte fiscal. Llegir-ne més

8 comentaris

Enviar

Consultes de brindis al sol, no gràcies

Tenim una democràcia que resta lluny de ser un model a seguir, amb l’excusa d’una transició pactada, molts dels que van conviure i van fer fortuna amb la dictadura franquista i van sobreviure, han seguit dominant les diferents branques del poder, i sobretot han sabut crear una xarxa de poder real vestit de democràcia.

Prova del que diem ho hem visualitzat en un veritable anacronismes de la democràcia de l’Estat Espanyol, podem donar lliçons de memòria històrica als països sud-americans  i hem estat incapaços de fer veritable justícia amb totes les víctimes de la dictadura, incapaços de fer una comissió de la veritat, donem lliçons al món del model econòmic espanyol i som incapaços d’exigir responsabilitats per l’enfonsament del model financer de l’Estat, són alguns dels exemples dels anacronismes que les classes dirigents practiquen en excés. Llegir-ne més

4 comentaris

Enviar