Dimarts, 10 d'agost de 2010 05:00 h
En el debat d'investidura de novembre de 1999, Carod-Rovira va interpel·lar Jordi Pujol per tal que clarifiqués si era una prioritat o no per ell reformar l'Estatut de 1979. La resposta a la proposta de Carod va ser negativa i els pactes amb el PP van allargar-se fins el 2003. El setembre de 2001, els tres partits que formarien el primer govern catalanista i d'esquerres aprovaven un document de base per a la reforma de l'Estatut. I l'octubre de 2002, el nou candidat de CiU, Artur Mas, ja assumia la reforma estatutària com a eix central de la seva campanya de l'any següent.
Llegir-ne més
Dijous, 5 d'agost de 2010 05:00 h
Banca Catalana, Casinos, Turisme, Pallerols, Planasdemunt, Roma, De la Rosa i un llarg etcètera de noms i casos judicials van esquitxar els sis mandats de Jordi Pujol a les darreries del segle XX. Alguns d'ells amb condemnes de presó en ferm.
Artur Mas iniciava aquells anys els seus ascensos que desembocarien, finalment, en la seva entronització com a delfí de Pujol en detriment de l'etern segon, Josep Antoni Duran i Lleida. La vinculació de Mas amb Pujol i el pinyol és evident.
Llegir-ne més
Dimarts, 3 d'agost de 2010 05:00 h
El conseller díscol del PSC, Antoni Castells, surt ara a desmarcar-se en públic del seu partit i renuncia a acompanyar José Montilla en les eleccions més difícils de la història dels socialistes catalans. Castells, com Ernest Maragall, han tingut tota la legislatura per mostrar el seu enuig o disconformitat amb la direcció del seu partit amb un gest simple i contundent: presentar la seva dimissió com a membres del Govern de Catalunya. Però no ho han fet.
Antoni Castells assegura que el PSC ha de recuperar la centralitat perduda.
Llegir-ne més
Dilluns, 26 de juliol de 2010 05:00 h
El Parlament va votar una qüestió transcendent. De principis. D’aquelles que defineixen el tarannà d’un país. L’abolició de la tortura dels animals, en concret la fi del sacrifici dels toros a les places de braus. Una tradició en decadència que prop de mig 200.000 catalans van demanar aturar amb la seva signatura.
El lobby a favor de les corrides portava setmanes mobilitzat als passadissos del Parlament de Catalunya abordant els diputats de PSC i CiU que són els que tenien la clau.
Llegir-ne més
Divendres, 23 de juliol de 2010 05:00 h
'El País Vasco, Flandes, Escocia... No tienen nada que ver con la situación de Kosovo pero no es este el problema. La realidad es que si los kosovares consiguen su independencia y soberanía en el modo en que lo están intentando, eso equivale a crear una posibilidad, un horizonte y una esperanza de que también para otros sea realizable una opción similar cuando llegue su momento'.
'Reconocer la independencia de Kosovo significa aceptar en el escenario internacional el principio de autodeterminación de los pueblos y el cambio sin la necesidad de consenso de las fronteras europeas'.
Llegir-ne més
Dimecres, 21 de juliol de 2010 05:00 h
La proposta de reeditar la Solidaritat Catalana de primers de segle XX per aplegar ara tots els partidaris del dret de decidir és interessant i cal escoltar-la. Però, òbviament, també planteja dubtes. Catalunya i el seu moviment d'alliberament nacional no poden deixar-se endur per fugides endavant que no tinguin fonaments sòlids o nascudes d’escissions personalistes. Hi ha corrent de fons que s'hauria de conduir de manera rigorosa per a la consecució d’una majoria estable per a la independència.
Llegir-ne més
Dilluns, 19 de juliol de 2010 05:00 h
Per primera vegada el Parlament de Catalunya sotmetia a votació l’opció de la independència. Va ser el passat divendres en una resolució presentada per Esquerra Republicana a la que els diputats de CiU van abstenir-se i la resta de grups -ICV inclosa- s’hi van oposar. Diumenge, l’enquesta del diari en paper que encara marca l’agenda a Catalunya -La Vanguardia- certificava que els partidaris de l’estat propi guanyen als que volen seguir sota l’administració espanyola.
Alguna cosa es mou.
Llegir-ne més
Dimecres, 14 de juliol de 2010 05:00 h
En convocar-se la manifestació del 10-J, l’excronista marcià ara reconvertit en tertulià habitual de Catalunya Ràdio, Xavier Sardà, va profetitzar que la marxa sobiranista acabaria ‘a hòsties’ i es destrossaria mobiliari urbà. El showman filosocialista -que històricament ha flirtejat amb els plantejaments ideològics que avui representa Albert Rivera- es va equivocar de dia i de manifestació. La violència es va desfermar l’endemà pels carrers de Barcelona. Pallisses a Ripoll i cremes de senyeres fins i tot en façanes d’ajuntaments i molts i molts càntics anticatalans van ser alguns exemples d’un brot desacomplexat d’odi espanyolista contra Catalunya.
Llegir-ne més
Dilluns, 12 de juliol de 2010 05:00 h
Xavi i Puyol -entre altres- diran alguna cosa sobre la mutilació de l’Estatut ara que ja ha acabat el Mundial i se’ls aixeca el veto comunicatiu? Per què només ells dos van passejar-se petonejant la Senyera en la celebració del mundial?
Hi ha una incipient fractura social a Catalunya que s’ha manifestat aquests dies als balcons amb banderes espanyoles versus senyeres i estelades?
Artur Mas parla d’un abans i un després del 10-J i que el camí per Catalunya és ara el dret de decidir.
Llegir-ne més
Divendres, 9 de juliol de 2010 05:00 h
L’eufòria nacional espanyola que provoca 'la roja' és comprensible -fins i tot a Catalunya- pels que se senten espanyols. No és la fi del món: fa dos anys Espanya va guanyar l'Eurocopa i, a dia d'avui, a Catalunya hi ha més independentistes que mai. Per això una part no minoritària dels que dijous van celebrar el passi espanyol a semifinals desprenien anticatalanisme visceral en els seus càntics. Hi ha un unionisme radical, amb representació parlamentària de 17 diputats, a qui no li agrada que el sobiranisme avanci.
Llegir-ne més
Dimecres, 7 de juliol de 2010 05:00 h
Dilluns denunciàvem l’actitud de Duran Lleida i José Montilla. El líder d’Unió va començar traslladant la seva preocupació augurant que la manifestació de dissabte es podria convertir en un ‘aquelarre independentista’. Ahir, lluny de rectificar la falta de respecte que havia tingut amb milers dels seus votants, va afirmar que el Tribunal Constitucional està per sobre de la voluntat del poble de Catalunya expressada en referèndum.
Pitjor encara va ser l’actitud del president de la Generalitat que va enrocar-se en una polèmica estèril sobre si primer la Senyera o la pancarta.
Llegir-ne més
Dilluns, 5 de juliol de 2010 05:00 h
A pocs dies de la manifestació convocada per Òmnium amb el suport de la unanimitat de les entitats representatives del país, comencen a encendre’s els llums d’alarma de determinats poders fàctics pel temor que la marxa pugui esdevenir un clam multitudinari per la independència.
Montilla està atrapat entre l’Espanya del fonamentalisme constitucional del PSOE i Carmen Chacón i la paret de fermesa de la societat catalana i part de la classe política, fins i tot del seu propi partit.
Llegir-ne més
Divendres, 2 de juliol de 2010 05:00 h
El President Montilla va mostrar fermesa el dilluns al vespre en conèixer la sentència del Constitucional. Segurament va pronunciar un dels discursos més difícils de la seva carrera política. Inimaginable en el PSC fa cinc o deu anys. Però l’endemà ja parlava de refer el pacte constitucional o insinuava que amb la via de l’article 150.2 de la Constitució es podrien anar aconseguint una a una les competències laminades en la tercera retallada. És a dir, retorn al peix al cove i a la negociació competència a competència amb Madrid durant dècades.
Llegir-ne més
Dimarts, 29 de juny de 2010 05:00 h
La sentència del Tribunal Constitucional espanyol no és una mala notícia. I no ho és perquè clarifica el panorama institucional i polític. Però sobretot perquè serveix per evidenciar que l’etapa autonòmica ha arribat a la seva fi. L’intent d’actualitzar un Estatut d’autonomia redactat feia 30 anys no té cabuda a la Constitució espanyola.
La feblesa democràtica d’Espanya ha parlat per ella mateixa. Fins a vuit vegades han hagut de reiterar en el text la referència a la ‘indisoluble unidad de España’.
Llegir-ne més
Dilluns, 28 de juny de 2010 05:00 h
A només uns mesos de les properes eleccions i a poques hores d’una sentencia liquidadora de l’Estatut, el saqueig del Palau de la Música va camí de convertir-se en un veritable terratrèmol de la política catalana.
Les darreres filtracions de documents del tàndem malfactor Millet-Montull evidenciant un possible finançament irregular de Convergència, fa més que necessari que Artur Mas s’expliqui i esvaeixi qualsevol dubte al respecte. El candidat que probablement seria president si les eleccions se celebressin aquest proper diumenge, no pot deixar plani ni una ombra de sospita sobre qui pot ser la primera institució del país.
Llegir-ne més