En tractar-se d'un moviment únic al món, les consultes sobre la independència que ja s'han celebrat a 461 municipis catalans -la meitat dels pobles del Principat- són un fenomen difícil de valorar i interpretar. Els polítics i mitjans de comunicació unionistes comparen les xifres de participació amb les de les eleccions convencionals, sense tenir en compte que el caràcter voluntari, no vinculant i no subvencionat dels referèndums no pot competir amb la maquinària de l'Estat a l'hora de mobilitzar la ciutadania. Per entendre millor el que signifiquen les consultes directe!cat ha entrevistat a Jordi Muñoz, politòleg i autor de l'estudi per a la revista Eines de la Fundació Josep Irla Votar independència (pdf) sobre la participació en els referèndums. Muñoz adverteix que la participació en les consultes no pot comparar-se a unes eleccions, ja que 'el més semblant a aquestes consultes seria una manifestació o qualsevol altre acte de protesta o acció col·lectiva'. Segons Muñoz, les diferències de participació entre els diversos municipis s'expliquen en un 70% dels casos per les característiques del municipi -nombre d'habitants, la composició política del consistori- mentre que en un 30% dels casos la participació final variarà segons la mobilització dels organitzadors.
Llegir-ne més

El president del Parlament, Ernest Benach, acaba de publicar el llibre #Política 2.0, en què reflexiona sobre com les noves tecnologies canvien i canviaran la manera de fer política tal com es coneix actualment. En aquesta entrevista amb directe!cat, també valora que la via estatutària és una via morta per a Catalunya després de la no-publicació, divendres, de la sentència contra l'Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol (TC) i explica que diumenge exercirà el seu dret a vot com a ciutadà reusenc a la consulta sobre la independència de Catalunya. 'Sóc ciutadà de Reus i si hi ha una sèrie d'entitats del meu poble que fan una consulta, no veig per què no els haig d'atendre', afirma.
Llegir-ne més

Les consultes han obligat els partits polítics a pronunciar-se sobre la independència en les mocions que s'han presentat a molts ajuntaments. Tot i que a la majoria de poblacions ERC i CiU s'hi han mostrat favorables mentre que PSC i PP s'hi han oposat, hi ha hagut regidors i militants que han trencat amb les directrius del partit. És el cas de Jaume Sobrequés, militant del PSC que fou senador i diputat al Parlament, i que ara és un dels protagonistes habituals dels actes sobre les consultes, demanant el 'sí' a la independència de Catalunya. En l'entrevista a directe!cat Sobrequés assegura que el PSC fins i tot lideraria el procés cap a l'autodeterminació si fos el sentir majoritari dels catalans. A més, carrega durament contra el Tribnal Constitucional espanyol de qui espera que 'massacri' l'Estatut amb l'esperança que 'Catalunya desperti d'una vegada'. Finalment es mostra crític amb els diputats del PSC a Madrid a qui titlla de ser 'uns números més del PSOE'.
Llegir-ne més

Enmig de les consultes sobre la independència de Catalunya organitzades des de la societat civil, el Parlament de Catalunya ha aprovat recentment la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum que, paradoxalment, ha enfrontat a ERC i CiU. En l'entrevista a directe!cat, la diputada de CiU, Dolors Batalla, sosté que la llei aprovada no és un avenç important per al país i explica el 'no' de la federació nacionalista perquè ERC vol 'donar gat per llebre i fer creure que aquesta llei serveix pel que no serveix' de cara a 'maquillar' el balanç del tripartit de cara a les eleccions. En el mateix sentit, el diputat d'ERC, Pere Aragonès, retreu a CiU haver rebutjat la llei per 'tacticisme electoral' i explica que, en privat, alguns dirigents de CiU li han admès que haurien donat suport a la llei si no faltessin vuit mesos per a les eleccions.
Llegir-ne més

'Què ha fet de més CDC o ERC perquè Catalunya esdevingui un Estat propi que no hagi fet UDC?', es pregunta el secretari general de les joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya, Roger Montañola (Premià de Mar, 1986) per contrarrestar qui titlla Unió de poc catalanista. En una entrevista amb directe!cat, exposa tot un seguit de reflexions sobre l'esperit independentista de la Unió de Joves (UJ), assegura que la distància existent entre el PP i UDC 'és infinita, malgrat que molta gent vulgui reiterar que estem molt a prop', i opina que el debat sobre la immigració encetat per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, és del tot necessari.
Llegir-ne més

El dissabte 21 de març l'economista Muriel Casals serà escollida presidenta d'Òmnium Cultural, ja que la candidatura que lidera, Òmnium 2.1, ha estat l'única presentada a les eleccions. A directe!cat hem parlat amb Muriel Casals per conèixer quins seran els principals reptes de la seva presidència, així com el paper que jugarà Òmnium en un moment on el país es troba a la cruïlla entre defensar l'Estatut i lluitar per la independència. La propera presidenta d'Òmnium ha avançat que treballarà per 'lligar la professionalitat de l'equip d'Òmnium amb l'energia voluntària dels socis de l'entitat', i ha reconegut que una gran part dels socis de la institució són independentistes. 'Quan jo era jove ser independentista era la utopia, ara la utopia és l’encaix amb Espanya', assegura Casals.
Llegir-ne més

El proper divendres, 12 de març, se celebren eleccions al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Damunt de la campanya electoral que enfronta els dos candidats a degà planen les denúncies d'irregularitats que van fer diversos vocals i que van provocar que l'actual degà, Josep Carles Rius, convoqués eleccions anticipades. Divendres s'enfrontaran les candidatures encapçalades per Salvador Cot i Josep Maria Martí, que s'han identificat com a candidatura renovadora i continuista, respectivament. Tot i això, en l'entrevista amb directe!cat, Martí assegura no sentir-se 'gens continuista' i critica els 'atacs i la manipulació' dels seus opositors. Per la seva banda, Cot atribueix aquestes reaccions al nerviosisme dels continuistes perquè, per primera vegada, pensen que poden perdre i demana un 'col·legi valent' perquè sinó 'no val la pena'.
Llegir-ne més

L'eurodiputat d'Iniciativa Raül Romeva va participar fa quinze dies en la Jornada sobre el Fet Nacional a ICV, que entre d'altres aspectes va servir perquè el partit reconegués explícitament que una part dels seus militants eren independentistes. En aquesta entrevista amb directe!cat, Romeva hi comparteix les reflexions que hi va fer, defensant que no li sembla útil 'que per anar a Brussel·les hagem de passar per Madrid', sinó que Catalunya ha de ser la seva pròpia ambaixadora a Brussel·les. 'Fins ara ho hem centrat tot en la idea d'un Estat espanyol federal i tinc la sensació que la realitat amb què ens hem de federar és en clau europea. (...) Posats a suar, suem en la bona direcció', afirma.
Llegir-ne més

El passat 26 de gener es donava a conèixer el grup d'opinió Control Ç, format per una trentena de treballadors de TV3, Catalunya Ràdio i la CCMA Interactiva que reclamen que les emissores públiques catalanes recuperin el paper de ' mitjans nacionals' i deixin de ser televisions i ràdios 'autonòmiques regionals'. Els periodistes adherits a Control Ç reclamen recuperar l'esperit fundacional de TV3 i tornar a treballar en un marc informatiu català, renunciant a fer la televisió espanyola d'àmbit autonòmic que s'ha fet els darrers anys. Aquesta setmana directe!cat us ofereix la primera entrevista al portaveu de Control Ç, que ens explica els objectius del grup d'opinió i defensa uns Telenotícies que facin 'veure el món des del prisma dels Països Catalans, sense la passada per l'Estat'. 'Si hem de ser una televisió espanyola més ja podem tancar demà mateix', reblen els treballadors de la Corporació.

Llegir-ne més

Hem vist un canvi radical en la campanya de CiU respecte la campanya anterior, què ha canviat?
Cada campanya és diferent i el context del 2010 és el que és. Nosaltres intentem transmetre el missatge de que hem entès la imatge tant degradada que té la política i que això no pot seguir, que aquest país necessita un canvi i que el canvi ens el comencem a aplicar nosaltres mateixos. Hi ha una idea subjacent de dirque aquest país no està condemnat, té un panorama negre i hi ha un desconcert important però ens en podem sortir, amb un canvi. Llegir-ne més

Quin aire respirarà la campanya del PSC per a les properes eleccions?
És una campanya que està regida pel fet que nosaltres governem. Volem fer balanç i explicar les coses que hem fet, que són garantia de les que farem. És una campanya basada fonamentalment en l'explicació dels problemes que tenia Catalunya quan vam entrar i que nosaltres hem anat solucionant.

El missatge de campanya ‘Si guanya Zapatero guanya Catalunya’ pot tornar-se en contra de Montilla a les properes eleccions?
Quan vam fer aquesta campanya manava Aznar, i sis anys després és evident que Catalunya té un nou Estatut, inversions en infraestructures, té els papers de Salamanca. Llegir-ne més

Després de dues legislatures al govern, com li prova al grup municipal d'Esquerra a Barcelona l'oposició?
Estar a l’oposició ens permet transmetre un missatge més clar i entenedor a la ciutadania. Dins el govern es va diluint la imatge de la formació política, i encara que facis feina sembla que governant disminueixes la teva intensitat de defensa. Des de l’oposició pots votar el què creus i no votar en el que no creus, i d’aquesta manera el perfil és més net.

A directe!cat hem denunciat diverses vegades que la política municipal d’Hereu en termes de país sempre va més orientada a exercir com a segona capital de l'Estat que com a capital de Catalunya. Llegir-ne més

El nou model aeroportuari proposat el 12 de gener pel ministre de Foment espanyol, José Blanco, no satisfà les demandes que va fer la societat civil catalana el 2007 en un acte multitudinari a l'IESE en favor d'un aeroport intercontinental. Així ho considera un dels tres ponents de l'acte, el catedràtic de política econòmica de la UB Germà Bel.

Va ser un dels tres ponents de l'acte de l'IESE per l'aeroport intercontinental. La proposta del ministre Blanco sobre el Prat ha satisfet les demandes que s'hi van fer?
La proposta era que l'aeroport de Barcelona es gestionés des de Barcelona. Llegir-ne més

Vostè va protagonitzar a Taradell un dels pocs actes unitaris amb ERC durant la campanya del 13-D. Va ser una flor d’estiu o una llavor de futur, com digué allí mateix?
És evident que va ser una llavor, que hem de procurar que germini.

Interessa a les dues parts?
No ho deia tant en aquest sentit, sinó pel que allí es plantejava: l’exercici del dret a decidir. La resta, ja veurem com van les coses en els propers mesos. Un dia, des de la política haurem de ser conseqüents amb el dret a decidir. Llegir-ne més

ERC s'ha implicat prou en el procés de consultes del 13-D?
El partit s’ha implicat, però el que passa és que a la foto només hi surten uns pocs. Ja estàvem implicats a Arenys de Munt, els nostres tres regidors van treballar-hi molt. També ens hem implicat molt en el 12 i 13 de desembre. Però ERC ha tingut la prudència de no passar al davant, no havíem d’hegemonitzar el procés, tot i que hem participat en tots els municipis on hi ha hagut consulta. S’ha fet des de baix. Crec que la virtut d’aquest procés ha estat que, allà on s’han deixat de banda actituds partidistes, és on s’ha tret millors resultats. Llegir-ne més