Dimarts, 12 de maig de 2009 05:00 h

Colonitzadors colonitzats

El moviment unionista català, encarnat fins ara per Ciutadans (C's), viu un moment de crisi d'identitat que ratlla l'esquizofrènia. Ells, catalans que es proclamaven orgullosos de ser espanyols i d'exercir com a tals enmig de la jungla nacionalista Catalana, assisteixen atònits als moviments de Rosa Díez i UPyD de fagocitar-los políticament amb l'argument que són un partit 'localista' català i que han de deixar pas als veritables espanyols. Ni l'unionista nord-irlandès Ian Paisley sabria com explicar la kafkiana situació de Ciutadans.

Ian Paisley va crear el seu Democratic Unionist Party (DUP) el 1971 amb l'únic objectiu de proclamar als quatre vents el britishness del nord d'Irlanda, de la mateixa manera que el conjunt d'intel·lectuals del bar 'El Taxidermista' van crear C's el 2006 amb l'únic objectiu de proclamar als quatre vents l'espanyolitat de Catalunya. Però mentre que Londres va engreixar tant com va poder el DUP, li va donar tots els recursos i facilitats possibles per erigir-se com el baluard de les essències britàniques de Belfast, Madrid ha vist en Ciutadans un embrió de partit nacionalista que, com ERC, CiU o PSC, cal combatre.

Així mateix ho resumeix el militant de base de C's Diego Esteban des del seu blog: 'El que surt de Catalunya es considera com una cosa estranya a la resta d'Espanya'.

La metròpoli no tolera que els colonitzadors residents als territoris ocupats s'autoorganitzin. Prefereix anihilar-los i comandar ella mateixa una opció política coincident en un 99%, però concebuda des del Km. 0 estant. Davant d'aquest tracte infame, el colonitzador, o bé accepta mesellament la seva condició de comparsa, o bé entén de cop el sentiment dels colonitzats.