L'oient no és ruc
Les últimes dades de l’EGM, les xifres oficials sobre les audiències de ràdio, van donar per primera vegada RAC1 com a vencedora davant de la seva principal competidora: Catalunya Ràdio.De fet, si fem una ràpida comparativa entre els programes forts de les dues cases, no hi ha color. Neus Bonet no ha aconseguit millorar ni tan sols mantenir les dades d’audiència que va deixar Antoni Bassas, que fou líder indiscutible durant anys a la franja dels matins amb audiències rècord. Sembla ser que Jordi Basté, amb el seu estil tan personal, ha aconseguit captivar l’audiència que es trobava perduda amb la marxa d’en Bassas.
En Manel Fuentes tot i començar una hora més d’hora que els seus competidors directes a RAC1, en Toni Soler i companyia, tampoc acaba de despuntar. De fet, el programa que fa porta el mateix títol que el que va fer a RAC1: ‘Problemes domèstics’. Tot i això semblen programes ben diferents, tot i mantenir el format. Es nota, per tant, com n’eren d’importants l’Òscar Andreu i l’Òscar Dalmau ara fitxats pel Soler.
A la tarda i a la nit també guanya l’emissora del grup Godó. Del programa ‘Hem de parlar’ de l’emissora pública no en farem gaires comentaris. No calen. En Toni Clapés i la seva colla donen mil voltes a la competència amb el programa ‘Versió RAC1’. Per acabar, a la nit, franja pels esports, l’equip d’en Joan Maria Pou continua captant adeptes. El programa ‘Els millors anys de la nostra vida’ no lidera amb claredat.
Per tant, davant d’aquest panorama l’oient no és pas ruc i decideix i tria el que més li agrada. Una prova la tenim en aquestes dues fotos extretes del bloc de David Rodríguez.
Com podeu comprovar és el dia de Sant Jordi i les dues emissores catalanes munten dos grans carpes per emetre en directe des del mateix centre de Barcelona. Entre les dues fotos, assegura l’autor, només hi ha 30 minuts de diferència.
Una imatge val més que mil paraules!