Al Palau, en negre si us plau!
El cas Millet segueix portant cua. L'home que va fer-se unes reformes a casa desviant fons destinats al Palau de la Música, un dels símbols del catalanisme per excel·lència, va autoinculpar-se en una carta on afirmava que 'ningú sabia res de res' excepte Jordi Montull, Director Administratiu del Palau i a qui Millet qualificà com la seva 'mà dreta des de fa molts anys que treballem junts al Palau'.La realitat sembla ser força diferent. Per una banda ahir es va conèixer que el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Joan Colom, al 2002 va enviar un informe al Govern, en aquell moment de CiU, sobre l'exercici del 2000 en què advertien d'irregularitats al Palau de la Música. En aquest informe, la Sindicatura demanava que el Patronat del Palau analitzés la diferència de 31 milions de pessetes entre la declaració d'operacions en terceres persones i els comptes del consorci referides a l'Orfeó Català. 'L'Orfeó diu que va rebre vint-i-tants milions i el consorci diu que li va donar 55', va remarcar.
Aquest és un exemple que els tripijocs al Palau no estaven tan amagats o que, més ben dit, eren vox populi. De fet, sembla ser que molta gent n'estava al corrent i que, de fet, des de rangs inferiors es comentava obertament que des de direcció no s'acabava de fer joc net. Un altre exemple colpidor, fonts properes al Palau de la Música expliquen que les activitats extres es cobraven en negre. Així doncs, els bolos dels músics o els reforços que arribaven al cors o formacions musicals, tots cobraven en negre. L'economia submergida també arribava, per exemple, al Cor de Cambra. Fins fa un any els contractes estipulats eren només de pràctiques, així tenien a professionals en plantilla però amb un contracte per a becaris.
Amb aquest panorama... es podrien haver inventat un divertida rima, per intentar prendre's les coses amb humor: al Palau, en negre si us plau!