Els amics de Millet
Un mes després de l'entrada dels Mossos al Palau de la Música, la presumpció d'innocència s'ha desfet i Fèlix Millet, l'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, ha reconegut que va embutxacar-se un mínim de 3,3 milions d'euros dels fons del Palau de la Música. Millet no s'ha estat de res, i ha aprofitat la seva confessió per carta per explicar que el director administratiu del Palau, Jordi Montull, també estava informat de la malversació de fons.Aquesta confessió posa punt i final a aquelles veus que encara ara defensaven la innocència de l'expresident del Palau de la Música. Quan Millet va dimitir, diverses personalitats de l'òrbita de CiU van sortir en la seva defensa, com Oriol Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida. Pujol va defensar Millet tot recordant que 'en alguns casos s'ha jutjat gent del meu partit, fins i tot de la meva família, sense fonaments'. Per la seva banda, Duran va recordar llavors l'excel·lència de Millet i va atacar les filtracions que fan que 'abans de la sentència definitiva de la justícia una persona, una entitat, una empresa o un partit siguin condemnats anticipadament en mil informacions periodístiques'.
Rellegint el ferm suport de Duran i Lleida a Millet hem reviscut diversos moments del passat: en concret les defenses incondicionals que sempre ha fet el líder d'Unió als acusats en investigacions per malversació, com els casos Turisme o Treball. En aquest últim afer, l'exconseller d'UDC Ignasi Carreras va ser finalment absolt, però es va condemnar a l'exsecretari general del Departament de Treball, Josep Maria Servitje, també vinculat a Unió.